La Gàbia Daurada

Lleida va acollir el passat cap de setmana tres representacions del muntatge de la "Gàbia Daurada". Una òpera per a nens creada i realitzada integrament a la capital de Ponent. L'auditori Enric Granados es va omplir en les tres posades en escena. Realment val la pena. Si algun dia torna a representar-se no us ho perdeu. Val la pena i és música 100% lleidatana. 100% feta a casa nostra.

Celebrem la República

Una de les dades històriques més importants de la història recent d'aquest país ha estat la proclamació de la segona república. El passat dissabte es va celebrar el 76è aniversari d'aquesta data. PSC i EUIA van commemorar aquest acte al cementiri del Vendrell per separat. És una llàstima que aquesta data no passes d'uns rams de flors al cementiri. Devem moltes coses a la República i al seu ideari. Llàstima que el sistema actual ens ha fet oblidar tot allò que aquest període va aconseguir per a tots nosaltres. Estem embaucats en aquesta partidocràcia que ens allunya dels drets que els nostrs progenitors van aconseguir en la seva lluita. Esperem que algun dia aconseguim la democràcia plena i no aquest sucedani que emmarca les nostres vides.

Quatre Pinzellades

Els mitjans de comunicació ens estan acostumats a les grans notícies protagonitzades per imponents caràcters gràfics que volen resumir en una frase una grapat d’idees, conceptes i maneres d’entendre la realitat quotidiana. Jo sóc un d’aquests que intenta assaborir els petits titulars que s’amaguen, en molts casos, em algun del costat dels grans fets. A vegades quan t’aixeques del llit tens ganes de protagonitzar grans gestes i girar el món, però quan ho traduïm a la realitat que ens marca el dia a dia veurem que aquest nou univers virtual es pot resumir en una trucada esperada en el moment oportú o, dins un altre àmbit. en un estacionament vacant encara que sigui a la zona blava. Avui parlarem d’aquestes petites coses que són les que realment donen sentit a la nostra felicitat.
Una de les millores del transport en autobús a la comarca es podria traduir en algun tipus d’abonament que permeti descomptes als usuaris habituals de les línies externes, especialment les que enllacen amb Tarragona. Per anar a Barcelona existeix el tren, però encara són força els han escollit la capital de la província per realitzar els seus estudis , segurament agrairien aquesta mesura popular que els estalviaria uns diners. Del transports que és un dels temes d’actualitat se n’ha parlat molt i segurament continuarà conservant el seu nivell de protagonisme en els mitjans comarcals. Però si anéssim a Lleida en tren o amb autobús veuríem que hi ha una mesura que ha tingut força acceptació entre la seva ciutadania. Una important cadena de supermercat, Plusfresc, ha posat a la venda per 0,03 euros unitat, unes bosses elaborades amb midó de patates i tintes sense metalls pesats per portar a terme la recollida de la secció orgànica. L’empresa afirma que ho comercialitza a preu de cost. La veritat que són moltes les persones que s’en beneficien a l’hora que posen el seu granet de sorra en la preservació del medi ambient. Si ens anem a un supermercat de la comarca veurem que un paquet de quinze bosses pot costar 2,60 euros. La diferència econòmica és força evident. Les dues parts en surten beneficiats. Per una banda, el consumidor pot aconseguir una bossa per reciclar els seus residus a un preu més que acceptable i l’establiment, per la seva banda, amb una bossa impresa amb la seva publicitat augmenta la seva promoció entre els consumidors en potència.
Un dels punts que poden portar a petits malentesos veïnals són els contenidors de les escombraries que estan escampats per carrers i places. Més d’un cop pots veure com automàticament es traslladen d’un lloc a un altre més o menys proper, són els veïns que prefereixen que estigui a la porta del costat. Aquests haurien de tenir un lloc fix i adequat perquè no entorpeixi el pas dels vianants i especialment el dels minusvàlids que molts cops han de fer trajectòries estranyes per sortejar alguna d’aquestes barreres de plàstic. Una altra mesura molt aconsellable consisteix en evitar que estiguessin plantats davant de bars, restaurants i botigues d’alimentació. Prendre un vermut en una taula vigilat, d’aprop, per algun d’aquests exemplars no és gens aconsellable, especialment en els mesos més càlids.
I la darrera pinzellada serà protagonitzada per la consciència i els bons hàbits que és la clau perquè la convivència sigui beneficiosa per a tothom. Un punt prou destacable és no donar menjar als coloms en llocs que pugui perjudicar als veïns. Aquestes aus s’hi van acostumant i els resultat dels seus excrements són prou coneguts per tothom. Per acabar apostaria per recuperar una vella tradició: escombrar i fregar tota la vorera del teu habitatge. Seria el nostre granet de sorra perquè les nostres vies públiques estiguessin més netes i els escombriaires es podrien dedicar més a la calçada central. Aquests apunts només han volgut ser quatre pinzellades per embellir aquest quadre on tots estem emmarcats mentre convivim des de la nostra perspectiva personal i segons les circumstàncies que ens defineixen...

Publicat al Diari del Baix Penedès el 13 d'abril del 2007

Per què no fem una festa de l'aigua?

En els darrers dos dinars del mig any fester que organitza l’Associació de Moros i Cristians de Lleida he pogut sentir en boca de l’actual alcalde de Lleida, Àngel Ros, una proposta arriscada que llançava públicament al president d’aquesta entitat cultural, Jaume Aluja. La idea del paer consistia en organitzar una festa de l’aigua a la capital de Ponent com a homenatge a l’herència del passat islàmic en aquest bocí del territori català.
Al Himyari, un autor àrab del segle XIV ja ens descriu al seu diccionari geogràfic universal: “La ciutat de Lleida és fèrtil malgrat la sequedat (dels seus voltans) poseeix nombrosos jardins i abundosos fruits, i està especialitzada en el (conreu del) lli”.Un historiador àrab del segle XI, Al Bakri, en la seva obra “Dels itineraris i els regnes” afirma “hi ha mineral d’or al riu de Lleida, i se’n recull en quantitat”. L’aigua és un bé escàs i amb el canvi climàtic la seva vàlua ha augmentat notablement. Un dels punts claus per entendre la història de Lleida des dels temps més reculats és l’aigua. El riu Segre n’és la font principal, d’ell sorgeixen multitud de canalitzacions que reparteixen aquesta font de vida i riquesa arreu del territori. Sempre he trobat molt encertat unir la tradició actual de Moros i Cristians amb una festa al voltant de l’aigua com se celebra anualment a Almacelles encara que hauria de tenir un tarannà propi. Segurament seria una festa que podria incloure molts aspectes diferents amb un punt en comú, l’aigua, oberta a diferents entitats i col·lectius de la ciutat. Trobar or ja serà una qüestió més difícil, però potser d’aquí uns anys l’aigua serà tan preuada com l’or..

Publicat a la Mañana el 7 d'abril del 2007

Prefereixo el 16 de juny

Estem en n dia emboirat, sense gaire sol, i més aviat frescot de finals de març. En el calendari assenyala que estem a 27 de març; dos mesos justos abans de les properes eleccions municipals. A la tarda, quan arribo a casa em trobo a un racó de la porta amb la memòria de gestió de l’Ajuntament del Vendrell d’aquesta legislatura. El resultat de quatre anys en què que el PSC junt amb el PP han portat les regnes del poder municipal tot i que en les darreres setmanes els dos regidors del PPC s’han passat a una mena de grup mixt sense adscripció a cap formació política. Aquestes són les eleccions més esperades per la majoria de ciutadans perquè són les que tenen més a prop i en principi les que els afecten més en tots els sentits. Jo sóc dels que no esperen el dia 27 de maig sinó que em decanto clarament per la data del 16 de juny, dissabte en què molt possiblement es constituiran els nous plenaris municipals. Moment en què els pactes i tractes de les setmanes prèvies anteriors donaran la majoria que, en principi, donarà el poder al que tingui més vots per a una nova legislatura. En una època en que predomina l’abstenció com ha demostrat les darrers cites electorals de l’Estatut i les Eleccions al Parlament de Catalunya en què la participació comarcal no ha assolit ni el 50% aconsellable. Un temps en què les formacions clàssiques no passen pel millor moment en favor d’altres partits i formacions que en els darrers anys han agafat el seu protagonisme i des de la minoria han menat la dansa de la resta de plenari i de molts ciutadans afectats. Una època en què, com ha passat en aquesta legislatura i l’anterior a la Generalitat, no sempre mana la persona que té més vots sinó el candidat que obté més sufragis dels representants polítics que han estat escollits per la sobirania popular. Si clar aquesta és la democràcia que hem volgut al no tenir establert una segona volta com a França on els ciutadans si que poden escollir directament el seu president.
Dos municipis, Bonastre i Masllorenç, poden ser els únics municipis on el bipartidisme pot aparèixer a l’hora de dipositar el vot, però crec que aquesta dualitat juntament amb el creixement de la comarca i les ànsies dels partits per créixer en el territori té una clara tendència a desaparèixer.
El pactisme serà el gran esport i en aquestes tres setmanes entre les eleccions i la formació del consistori pot passar de tot, fins i tot el més inesperat. És llavors quan totes les formacions volen aprofitar el màxim els vots obtinguts i intentar entrar agafar alguna cartera aconseguint un bocí del pastís del poder. Cunit, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva, Montmell, Bonastre, Masllorenç són alguns dels municipis que es pot produir la majoria absoluta, però a la resta, excepte algun fenomen gairebé sobrenatural, és molt difícil que una llista obtinguin la majoria de regidors i pugui fer i desfer sense comptar amb ningú. Alguns el preu del poder estarà per pactar amb aquests partits nous que han sorgit recentment amb unes idees, a priori, molt clares i que tothom sap, en un principi, quin preu calcen. El preu d’alguna alcaldia passarà per un pacte d’aquest tipus. Un preu que hauran de pagar si volen remenar les cireres durant quatres anys o el temps que duri l’invent. Si aquí és fes un pacte CIU-PSC en la majoria, per no dir totes, les localitats aconseguirien el poder, però sembla que sigui com barrejar whisky i conyac en un got. Aquesta manca de bones relacions entre les principals formacions polítiques dóna força al multipatidisme i a les combinacions de molts colors i dóna ales als més petits. Per tot això espero el dia 16 de juny mentre intento agafar la televisió del Vendrell que amb el canvi de sintonia no l’aconsegueixo atrapar.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 5 d'abril del 2007

Bossa biodegradable i compostable a 0,03 €

Una de les millors maneres per promocionar la recollida selectiva de matèria orgànica és abaratir el preu de les bosses que s'utlitizen per fer aquest tipus de recollida. A la província de Lleida hi ha un supermercat, anomenat Plusfresc, que venen aquestes bosses fetes per ells a 0,03 € la unitat. Tota una ganga. Tenen forma com les bosses normals amb anses però elaborada amb midó de patata i impresa amb tintes lliures de metalls pesats. Aquí a un supermercat del Vendrell un paquet de 15 bosses d'aquest tipus de la marca "Saplex" costa 2,60 €. Valtres mateixos feu els càlculs. No seria millor que la resta de supermercats s'apuntessin a aquesta iniciativa solidària i al mateix temps promocionen aquest tipus de reciclatge que encara no està el suficienment estès a casa nostra.

Jo ho veig com tu

Mentre m’apropava al Vendrell conduint el meu cotxe estudiava la possibilitat de trobar un plaça d’estacionament per al meu vehicle en un lloc cèntric. Un esport d’agilitat mental gairebé obligat per a molts conductors, especialment en hores puntes. De cop i volta em va venir al cap el dibuix de la setmana passada de la secció del DIARI “Jo ho veig així” de l’Antoni Bassó. Unes pinzellades ben traçades que donaven solució al meu dilema. I em vaig plantar al carrer Indústria i allí al davant tenia La Rambla Miret que es va convertir, per un parell d’hores, en el lloc apropiat per estacionar el meu vehicle. Prop del centre del Vendrell. Sense cap esforç per la meva butxaca. Encara que es aconsellable que els diners estalviats s’hagin d’abonar, molts cops, a la màquina d’un túnel de rentat per treure el polsim que s’ha estes sobre la seva carrosseria i que, presumptament, el protegeix contra els efectes nocius dels raigs solars. No passaran gaires setmanes pel que avui és una zona d’estacionament improvisada és converteixi en una zona d’esbarjo amb el seus jardins, bancs, gronxadors i segurament tampoc hi faltarà una mena de bassal elevat d’aigua amb una funció bàsicament decorativa que a més d’un li vindrà a la memòria el que presidia el centre de la plaça Jaume I al bell mig del Vendrell. Els costums populars pràctics ens confirmen, un cop més, que qualsevol lloc amb unes mínimes condicions, pot servir per a estacionar el vehicle. La Rambla Miret no podia fugir d’aquesta tendència general que vetlla per ocupar amb vehicles tots els espais públics lliures que queden dins el teixit urbà i rodalies. En un municipi planificat des de fa dècades aquesta Rambla començaria a la carretera de Valls i enllaçaria directament amb el carrer Escorxador deixant sense urbanitzar tota la part de la riera del carrer Indústria. Aquesta seria una de les grans avingudes d’accés a la vila. Però al Vendrell, la planificació urbanística no és el seu fort i s’ha d’anar fent pam a pam i sense mirar gaire el futur, perquè hi ha el perill d’ensopegar i això és un risc que no es pot córrer.
Sóc dels que pensen que aquest espai cèntric s’hauria d’aprofitar principalment per a l’estacionament de vehicles perquè les 45 previstes crec que són insuficients. En casos puntuals podria acollir alguna fira o similar i no deixaria de ser un bon lloc per fer-hi concerts importants com els de festa major sense haver d’anar al Puig. El futur que li deparà està molt proper a la plaça de la Sardana o els jardins del costat del carrer Josep Tarradelles de la urbanització del Puig. Unes zones que són molt apropiades perquè els petits hi juguin, els grans puguin treure els gossos a passejar, però jo crec que la Rambla Miret, per les seves dimensions, se li podria adjudicar una altra finalitat molt útil per solucionar una dels problemes endèmics de la vila alhora que aconseguim un ràpid accés al centre comercial de la vila.
Un bon asfaltat, bon enllumenat i ben senyalitzades les places d’estacionament seria molt més útil i pràctic que el projecte actual. Al mateix temps, es podrien aprofitar les obres per arranjar la cruïlla entre els carrers Puig i Llagostera, Escorxador, i Indústria i millorar aquest canvi de direcció intentant fer més suau o inclòs eliminant aquella corba que tothom coneix per la manca de visibilitat del carril contrari.
S’ha perdut el pàrquing de ca l’Escori, i en aquesta zona hi falten zones d’estacionament excepte les voreres del vial on esta ubicat el centre educatiu EL Vendrell 1 que ha quedat també petit. S’ha de pensar en el futur i una gran manera de donar vida al comerç és crear zona d’estacionament gratuït. en llocs ben comunicats i de fàcil accés.

Publicat el 30 de març al Diari del Baix Penedès