Controlar la pressió fiscal

En aquest món de les ordenances fiscals que regeixen el que han de pagar els ciutadans en taxes i impostos hi ha tot una dialèctica que s’ha de conèixer prou bé i analitzar profundament. Molts cops ens quedem darrere un titular amb un percentatge inclòs que marca la novetat per al proper exercici.

Un dels elements claus de tot això és l’Impost de Béns Urbans que grava a tots els propietaris d’immobles que han de satisfer una quantitat segons els valors cadastrals de les seves propietats. En aquests darrers anys hem viscut grans canvis en les valoracions d’aquests elements físics. En un parell d’anys fàcilment es podien duplicar el preu d’alguns béns. Ara la tendència continua a la baixa i encara no sabem fins quan arribarà aquest descens dels seus valors.

El més senzill és agafar un percentatge i aplicar-ho sobre la base imposable. A partir d’aquí s’aconsegueix un resultat que és el que ha de sufragar el propietari. Tal com estan les coses i per posar ordre a tot aquest desgavell de la bombolla immobiliària que ja està per sota els mínims s’hauria de fer una revisió dels valors cadastrals per adaptar-los a la realitat actual i dels propers anys. Unes dades que segurament presentaran valors iguals o inferiors.

Evidentment aquesta tasca requereix diners i valor davant dels resultats objectius finals que es poden obtenir. Segons en quins municipis que han viscut amb intensitat la bombolla immobiliària molt probablement els ingressos d’aquesta partida serien els inferiors que els dels anys anterior. Per tant, des del punt de vista polític és una molt mala inversió. Invertir diners públics per aconseguir menys ingressos és una cosa que ara per ara no es pot assumir pressupostàriament. Alguns ajuntaments de la comarca com Cunit es va portar a terme una revisió d’aquestes característiques quan la bombolla es mantenia en bona forma. Ara també es mereixerien adaptar aquestes quantitats a la situació actual.

Fins ara en tot aquest món hi havia una sèrie de normes no escrites però que la majoria de gent entenia i aplicava. Els joves eren joves i havien de pagar-se uns estudis o el seu salari era minso. Els jubilats cobraven unes pensions bàsiques i evidentment que havien de rebre unes gratificacions. Al mig hi trobàvem un percentatge de la gent, sobre el 90% de la resta de franges socials se suposava que treballava. Per eliminació eren les persones compreses entre els 25 fins els 65 anys. El Carnet Jove ja fa un temps que es va ampliar als 30 anys.

Ara per ara, tal com està tot en què els valors socials pugen, baixen i es produeixen constants excepcions en totes les franges. El resultat final de tot és que hem d’anar a la base del salari o dels ingressos d’aquella persona o família.

A part del greu problema que tenim de l’atur i de les pensions baixes en molts casos es donen paradoxes com que un jubilat cobra 1.500 euros i no té cap més despesa al seu càrrec. Davant seu trobem un treballador de 700 euros al mes amb hipoteca i tres canalles que mantenir. Hi ha molts casos curiosos com el tema de l’atur. Hi ha gent aturada que cobra 900 euros i altres que per aquest concepte i per altres de similars el seu ingrés és nul.

Jo no estic gens en contra ni de les bonificacions ni reduccions ni similars. Són mètodes a vegades més propagandístics que d’efectes reals, però que han fet més lleugeres les càrregues impositives a moltes famílies. Una altra cosa era valorar amb uns criteris objectius si hi havia sectors socials que ho necessitaven més que altres. Això ja és un tema molt perillós que s’ha d’analitzar cas a cas. Jo ara per ara només demano que entre tots siguem capaços d’aplicar el cost més aproximat possible al seu valor real. Per altra banda, donar un cop de mà a aquelles persones que per la seva situació greu mereix que li sigui rebaixat la seva càrrega impositiva. Estem vivint una situació molt fràgil. Com més ens aproximem a la seva realitat més justos serem. És molt fàcil fer un copiar i enganxar que és el que més agrada, però el contribuent es mereix òbviament un tracte personal. Més després de tots els episodis que hem viscut els darrers anys. Un cop que ens ha semblat que hem tocat el cel ara ens espera un descens vertiginós fins on vulguin els més principals capitals europeus país que no són pas els que tots escollim a les urnes. 

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de desembre del 2012

Molt bona acollida del darrer muntatge del Grup de Teatre de la Lira Vendrellenca

El grup de teatre la Lira Vendrellenca va estrenar el passat diumenge, dia 2 de desembre, el seu darrer muntatge El llibre “màgic dels contes”  a la seu de l’entitat del carrer Sant Jordi amb tres quarts parts de l’aforament ocupat per petits i grants. Aquest cop est tractava d’una obra aparentment adreçada al públic infantil, però que els més adults també s’hi podien trobar identificats en alguns frases o escenes. Aquesta obra escrita pels mateixos membres i dirigida per Félix Pérez i Ester Llurba. Protagonitzada per Gerard Fernández, Imma Vélez, Jaume Catà, Josefina Pérez,  Agustí Juncosa, Luisa Ysern, Wifredo Souto, Ester Llurba, Sílvia Benet i Félix Pérez. L’obra és una barreja d’un seguit de contes infantils tradicionals com els tres llops, la Caputxeta vermella, la Ventafocs, els tres porquets entre d’altres. Però evidentment que la cosa no queda aquí sinó que aquesta base ens apareix totalment transformada fins a un punt que resulta inversemblant. Una  Caputxeta Vermella que ens apareix jugant amb una mena de consola, un llop tímid, dels tres porquets només n’apareixen dos, una Ventafocs que necessita ajuda del públic per recuperar-se del verí, entre moltes altres variants. M’ha agradat la intenció que ha tingut de fer una mena de barreja d’un seguit de contes canviant els perfils dels seus personatges, però a partir la cosa d’aquí s’ha convertit en un embolic molt enrevessat difícil de comprendre per als més grans, doncs imagineu els autèntics protagonistes de la sessió. Tot i els nervis del primer dia, s’ha de vocalitzar millor i anar una mica més lent a l’hora de la dicció perquè la gent ho entengui millor. La part final de l’obra quan el príncep ha de triar núvia jo l’hagués tret directament . En general  és una mica massa llarga i la cosa encara ho acaba de complicar una mica més tot plegat. Una mica més d’assaig. Pensar que els protagonistes són els nens i adaptar-la a aquest públic traient alguna cosa que surt massa d’aquest marc i reduir la part final. Amb aquests petits retocs jo crec que és un bon muntatge exportable a tot arreu per un públic molt exigent que també mereixen la seva atenció. 

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de desembre del 2012

"Vine...tast" aquest cap de setmana al Vendrell

Aquest divendres al Vendrell s'inaugurarà una nova mostra cultural amb barreja d'art, gastronomia, vinicultura, entre d'altres. La gràcia de tot plegat que aquest cop els organitzadors són del Vendrell a l'igual que els seus participants. Esperem que tinguin molta sort i que la gent respongui. Després que haguem enterrat el Mercat de Nadal que després de passar per diferents llocs pública va acabar morint d'avorriment a la Rambla. Ara és el torn d'aquesta nova proposta que haurem d'anar a conèixer de primer mà. Per si voleu una proposta complementària, aneu a l'Arboç que celebra la seva fira de Santa Llúcia. Una proposta que no està gens malament.

Uns creen i els altres tanquen

Els efectes colaterals de l'obertura de noves superfícies comercials ha suposat que molts comerços patissin més intensament. No només parlem de Mercadona i Carrefour sinó de noves pastisseries amb preus per reventar el mercat. La gent va al més econòmic que no sempre és el millor, però tal com està la situació a vegades no hi ha alternatives. Ens han venut la cració de llocs de treball d'aquests supers, però també seria bo saber quan botigues han tancat o estiguin a punt de fer-ho. La culpa no només ha estat seva sinó de tot plegat, però aquests han estat un altre factor. La gràcia de tot plegat és que al final aquests molts llocs de treball s'han reduit a pocs. Només cal donar un cop d'ull al Carrefour amb una caixa o dues obertes.

El Nadal, tan lluny tan aprop

Fa dies que vivim el Nadal. Fa dies que ja tenim els torrons a la botiga i els llums de Nadal. De tant abans que ho preparem quan arribi el dia ja no es tindran les ganes d'abans. Organitzem la societat de festa en festa, com si els nostres únics motius per estar aquí fossin anar a comprar i gastar per algun motiu. Encara no hem deixat enrera l'esperit consumista dels darrers anys. A veure si som més humans i abandonaem

Esqueles i ofertes laborals

Els mitjans de comunicació s’esforcen cada dia en posar uns titulars que serveixin per transmetre a la ciutadania l’actualitat diària de la realitat que ens envolta. Són moltes les persones que ho segueixen i l’aprofiten per comentar la situació amb els seus amics i parents o simplement a l’ascensor. En realitat el que interessa a la gent si és que alguna cosa li preocupa realment són les esqueles. A la façana de  l’església del Vendrell hi ha porta amb una apartat destinat a penjar les dades principals difunts del dia. Són moltes les persones que passen per allí per veure qui són els protagonistes de la jornada. Alguns només miren el nom i depèn de qui sigui ja ho deixen estar. Altres es fan estadístiques provisionals sobre edat i barriada.

El millor mètode per seguir l’actualitat és el twitter que et pot oferir en els seus 140 caràcters un ampli ventall d’informació de tot tipus amb la fortuna que tu pots escollir les teves fons d’informació una a una i no cal que hagis de fer servir els camins oficials que et marca el poder de cada moment. Avui en dia estem saturats d’informació per diferents vies i encara que no vulguis te n’assabentes del que passa arreu a grans trets. La gràcia és que cadascú l’interessa uns temes en concret. Hi ha persones que són amants de la música pop o de la natura o de l’agricultura ecològica. Llavors dedicaran la seva atenció als punts on poden trobar aquesta informació especialitzada. Els polítics es pensen que la immensa majoria de gent, per no dir tothom,  està tot el dia embadalida empassant tots els continguts davant dels canals oficials de televisió. Aquesta és una gran mentida consentida. Fa quatre dies quan intuïes la primera nota de la sintonia de la propaganda electoral molts agafaven el comandament a distància i feien canvi de canal per no haver d’escoltar un altre allau de promeses pe incomplir. El que no falla mai són les esqueles. Hi ha moltes persones que ho segueixen amb assiduïtat i en molts mitjans de comunicació, com aquest que teniu en pantalla, l’han incorporat a la seva edició diària. La nostra precària situació laboral global  també ha forçat que resseguim amb interès les notícies d’aquest apartat de cerca de feina. Article publicat a l'Eixdiari la setmana del 3 de desembre del 2012.

La solidaritat puntual

Ara s'ha posat de moda la solidaritat i les campanyes de recollida d'aliments o d'ajuda a una causa o altra. Jo crec que estem davant un problema greu. Evidentment que es bo que això es faci, però si s'han de fer moltes vol dir que els mecanismes socials no ajuden. Entre tots hem de treballar perquè s'hagin de fer les mínimes perquè la societat ja pugui arreglar d'una manera o d'una altra aquestes situacions que queden fora del coixí social. Cada dia són més i la gent és més pobra, però també la gent és més solidaria. En realitat no hem de netejar la nostra consciència un dia recollint una cosa o comprant un cd. Aquesta és una feina de cada dia i hem de treballar per una societat més justa on es reparteixin més equitativament tots els recursos que tenim.