La veu del poble

La veu del poble

divendres, 7 de desembre de 2012

Molt bona acollida del darrer muntatge del Grup de Teatre de la Lira Vendrellenca



El grup de teatre la Lira Vendrellenca va estrenar el passat diumenge, dia 2 de desembre, el seu darrer muntatge El llibre “màgic dels contes”  a la seu de l’entitat del carrer Sant Jordi amb tres quarts parts de l’aforament ocupat per petits i grants. Aquest cop est tractava d’una obra aparentment adreçada al públic infantil, però que els més adults també s’hi podien trobar identificats en alguns frases o escenes. Aquesta obra escrita pels mateixos membres i dirigida per Félix Pérez i Ester Llurba. Protagonitzada per Gerard Fernández, Imma Vélez, Jaume Catà, Josefina Pérez,  Agustí Juncosa, Luisa Ysern, Wifredo Souto, Ester Llurba, Sílvia Benet i Félix Pérez. L’obra és una barreja d’un seguit de contes infantils tradicionals com els tres llops, la Caputxeta vermella, la Ventafocs, els tres porquets entre d’altres. Però evidentment que la cosa no queda aquí sinó que aquesta base ens apareix totalment transformada fins a un punt que resulta inversemblant. Una  Caputxeta Vermella que ens apareix jugant amb una mena de consola, un llop tímid, dels tres porquets només n’apareixen dos, una Ventafocs que necessita ajuda del públic per recuperar-se del verí, entre moltes altres variants. M’ha agradat la intenció que ha tingut de fer una mena de barreja d’un seguit de contes canviant els perfils dels seus personatges, però a partir la cosa d’aquí s’ha convertit en un embolic molt enrevessat difícil de comprendre per als més grans, doncs imagineu els autèntics protagonistes de la sessió. Tot i els nervis del primer dia, s’ha de vocalitzar millor i anar una mica més lent a l’hora de la dicció perquè la gent ho entengui millor. La part final de l’obra quan el príncep ha de triar núvia jo l’hagués tret directament . En general  és una mica massa llarga i la cosa encara ho acaba de complicar una mica més tot plegat. Una mica més d’assaig. Pensar que els protagonistes són els nens i adaptar-la a aquest públic traient alguna cosa que surt massa d’aquest marc i reduir la part final. Amb aquests petits retocs jo crec que és un bon muntatge exportable a tot arreu per un públic molt exigent que també mereixen la seva atenció. 
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de desembre del 2012