El Carnaval del Vendrell ja té una mica més de seny

El Carnaval del Vendrell va evolucionant. Fa uns anys volien que les carrosses no anessin a Segur que es fa després. Van idear la genial idea de donar els premis a les Matas perquè la gent es quedés allà i no anés a l'altre carnaval. El resultat va ser patètic perquè la gent com és obvi va anar a l'altra rua. Ara ho fan més aviat perquè la gent hi puguin anar. Una gran idea que ha costat una mica de sortir. Per altra banda, això de la llei seca és una llegenda urbana, perquè jo crec que el que veu la majoria de gent no és ni aigua ni refrescs tot i que sapiguin mantenir el control de la situació. Poc a poc ens anem fent grans i ens donem compte quines són les costums de la gent que participa a les festes.

Per exemple un exemple

Un dels punts més divertits d'aquest semestre són les eleccions locals. Ja hem vist fins on arribava el 9N i ara ens queda configurar els nostres consistoris i de retruc el Consell Comarcal. És molt trist que els que han estat presidents fins ara també hagin estat alcaldes de les ciutats més grans de la comarca. Realment aquesta no és la funció d'aquest ens, però aquí a la comarca sempre fem el que no s'ha de fer i clar estem on estem. Són coses del clima. Aquí ara tots preparen els seus temes. De moment els qui no repetiran seran el Benet i el Jimmy. A la resta pot passar qualsevol cosa. El que si que sembla que pujaran seran els que fan ara el paper d'oposició. La nova tendència apunta per aquí. Uns partits tradicionals esgotats i sense recanvi afavorits per una política galàctica allunyada dels ciutadans portarà més que segur a què els cinc que tenim augmentin la seva representació perquè tot els hi resulta favorable. No cal que facin gaire cosa, així que Podemos, el riu de la societat els portarà al seu lloc sense gaire esforç. A veure que fan Sompoble i poden recollir tots els rebotats dels partits clàssics que n'hi ha uns quants. Seguirem parlant del tema com toca

@somelsdesempre versus @somelsnous

Vist que a can Barça no són tot flors i violes  i que el temps no ens aporta gaires novetats importants hem de trobar en la política un dels camps més profitosos per cercar tema de conversa.

Enguany anirem ben farcits perquè presumptament tenim tres cites amb les urnes que poden quedar repartides equitativament al llarg de l’any. Si fóssim un país estalviador on realment procuréssim per ajudar els més necessitats en una gran jornada electoral ho podríem arreglar tot. Evidentment això és una proposta irreverent i hem de respectar l’autonomia de les diferents comtesses electorals, no sigui cas que un ciutadà vagi a votar per l’alcalde del seu poble i ho acabi fent pel president del país. Això no es pot permetre en un país tan democràtic i transparent com el nostre. Un greu delicte arribar a aquesta situació preocupant i que podria aportar un daltabaix dels principals focus de poder a nivell estatal.

Fa quatre dies els partits s’ubicaven a la dreta o a l’esquerra segons si defensaven els treballadors o els patrons d’aquest país, però quan els protectors dels febles van arribar al poder varen demostrar que havien quedat lluny de l’imaginari de molts dels seus votants qui van quedar orfes de representants  politics. La dreta ha fet de les seves amb el suport de la resta del panorama polític espanyol.

Vist que tot això era un gran desengany global, va sortir el tema de la identitat. Llavors tothom es va situar a un costat o a l’altre de la senyera. Uns la defensaven a ultrança lluny d’altres símbols patríotics imposats. Els altres s’abraçaven amb les dues banderes que oficialment identifiquen aquest tros de la Península Ibèrica.

Fins aquí tot anava normal quan s’acaba un tema és proposa un altre i els partits s’actualitzen i la vida continúa.

El problema ha sorgit quan han sortit a la llum altres formacions amb noves formes de funcionament intern i amb una idea clara que, en principi, els seus mètodes de treball són diferents al seus predecessors en el marc polític.

Aquests grups no han necessitat ni fer propaganda perquè la resta de formacions s’han encarregat de fer publicitat d’una manera  indirecta. A vegades per la manca d’experiència d’aquests nous líders. Alguns tenen un passat dins altres sigles que ja han fet història, val més està calladet i esperar darrera la barrera perquè en el moment que obres la boca et posiciones poc o molt. Això a vegades no convé. És millor passar sense dir res perquè els altres ja fan la feina que toca.

Realment per la gran majoria de votants no té gaire rellevància com es reparteixen els vots els membres de @somelsdesempre perquè mirant el que hem tingut i tenim sempre han anat compartint el pastís segons els vots obtinguts, però de cara a la majoria d’electors els hi és ben indiferent el pes de cadascú. Els més interessats són els que poden rascar algun càrrec, ajuda o contracte. Pel que fa a la resta és ben indiferent. Segurament a les nostres contrades també entrarà algun d’aquest partit sense deixar anar ni un ral en publicitat, però les xarxes socials i l’actualitat té un pes molt important en la nostra societat. Falta saber quina reacció tindran aquests membre de @somelsnous dins els clàssics. És possible que acabin totalment integrats i absorbits d’una manera miraculosa amb quatre paraules dels veterans i un copet a l’esquena, desconeixedors totals del nou medi ben aviat quedaran fora de joc. Potser trobarem algun Robinson Crusoe que vulgui marcar el seu estil, però és una tasca no gens fàcil. A veure que passa en tot plegat i hem de tenir en compte que en el darrer segon abans d’introduir el nostre vot sempre pensem val més dolent conegut que bo per conèixer, però altres es decanten per pitjor no podem estar, cal provar sort. Temps al temps com diuen els Laxenbusto. Article publicat al Diari del Baix Penedès, EixDiari, Baix Penedès Diari i 7accents a partir del 10 de gener del 2015

Un poble tan petit tan petit que no tenia candidats a Reis Mags

En un poble molt petit de muntanya van fer els reis. Hi havia un nen molt eixerit que era la persona que ho organitzava. Primer de tot s'havia de buscar els tres protagonistes amb unes condicions que complir, entre altres que fossin més alts de 1,80.  Clar era un poble molt petit i no hi havia gent que pogues fer de rei. Llavors va anar al poble del costat a buscar un rei perquè era un poble tan petit que no hi havia homes per fer de rei. El tercer en discòrdia era un amic de tota la vida que si que feia la mida necessària. Colorin colorada este cuento se ha acabado. Seguirem els popers capítols La cavalgada igual que la resta d'anys per alguns Altres la varen trobar millor i altres pitjor. Cadascú que escollí l'opció.

Invencible, patriotisme americà a dojo

Invencible és una peli típica americana on s'alaba un soldat esportista que va caure en mans nipones durant la segona guerra mundial. És molt llarga i també s'ho fa. Hi ha una mitja hora que narra la història del naufragi dels protagonistes que es fa una mica pesadet perquè és sempre el mateix. Una peli amb escenes molt dures amb la finalitat de lloar un país i un exercit perquè surtin tots una mica més patriotes. La veritat és que m'ha decepcionat una mica.

reis de Reis

Els reis de tota la vida tornen un altre cop en la seva cita obligada. Petits i grans tanquen els ulls durant unes hores per gaudir de la màgia del moment. Des de sempre els tres monarques tenien representants blancs a la terra, però fa un temps que alguns municipis han buscat entre els seus veïns representants d’altres ètnies per evitar que els petits sospitin sobre el color dels protagonistes de la diada.

En aquesta societat farta de tot i també necessitada de tot una mica, als nostres personatges els hi correspon un paper força complicat. A mesura que passen els anys la classe mitja va desapareixent de la seva posició social. Els entesos apunten que mai ha existit classe mitjana sinó que era una il·lusió òptica d’un grup de gent que vivia amb peus de fang que la rierada de la crisis ha empès torrent avall. Llavors ens trobem dos grans grups allunyats els uns dels altres. Per una banda, els que es poden permetre el luxe de demanar coses presumptament innecessàries per aquestes dates que només tindran el seu minut de glòria i després es guardaran en algun traster durant un temps prudencial. Per ells cada dia és el dia 6 de gener i molts ja han perdut la gràcia i la il·lusió que acompanya a aquesta data tan esperada. .

Després estan els qui demanaran alguna joguina bàsica per seguir creient en aquesta màgia. Petites històries que potser seran de segona o tercera mà que els portaran a tocar el  cel amb la mà i creure feliçment en els tres personatges que avancen misteriosament en els pessebres familiars.

El misteri dels Reis és com tantes coses a la vida que ens obliguen a creure i que sempre tenim un petit dubte. Quan escoltes grans missatges polítics que anuncien que ja estem sortint de la crisis. Mires al teu costat i veus en seguida que t’estan aixecant la camisa, però costa a vegades tancar la porteta de l’esperança que sempre acompanya les notícies positives encara que el que t’envolta et digui tot el contrari.

Els reis són com aquest finestra que tothom obre a la sort en especial una mica abans de Nadal. En alguns pocs casos sempre acaba funcionant amb escreix, però la majoria comproven que tots aquells dècims que tenen a casa no els aportarà cap cèntim, ni per comprar un altre número dels Reis.

Els autèntics reis si que ens acompanyen, però altres voltes ens deixen de banda. Uns monarques puntuals quan la sort ens visita per trobar un bitllet d’avió a un preu molt reduït o també a vegades la necessitem per estacionar el cotxe cinc minuts en el cor d’una gran ciutat sense que ningú ens sancioni i sense utilitzar cap pàrquing de pagament.

Els Reis els podem trobar quan perdem una cartera amb 50 euros i amb tota la documentació personal en el seu interior. Al cap d’uns pocs dies reps un sobre misteriós amb tot el contingut de la cartera i sense que s’hagi perdut cap bitllet. Això ja és un miracle de la ciència. Els nostres personatges també els podem trobar quan des de la nostra situació d’aturats ens truquen per una entrevista o millor encara ens citen per començar a treballar amb uns horaris i uns salaris mínimament dignes. Això cada dia és un xic més fantasia.

Els Reis conviuen amb moltes famílies que els permeten arribar a cap de mes amb totes les despeses pagades i els principals puntals de la família a l’atur. Històries més comunes cada dia a casa nostra.

No ens cal que ens portin or, encens i mirra perquè en les nostres vides només ens cal salut i feina i amor. A partir d’aquests principis bàsics la resta ho podem anar adquirint a dèbit o a crèdit, però sempre tindrem l’oportunitat de comprar moltes coses a través de la xarxa. No cal ni que ens movem de casa. Ens ho porten tot al nostre domicili i pagant en còmodes terminis. Potser també hauríem de demanar temps per poder gaudir de tot això que arriba a les nostres llars. Nosaltres podem fer de reis per uns minuts quan una persona gran busca seient en un tren o algú cau a terra enmig d’una gran ciutat on la gent és aliena als seus conciutadans. És una possibilitat que ens aporta la realitat i que hem d’aprofitar per poder fer aquest paper encara que sigui sense corona. Per acabar, molt bon dia de Reis i que no us toqui la fava. Article publicat a partir del 5 de gener al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari, Eix Diari, i 7accents

Aquest diumenge fos 4 a la tarda petits i grans al Vendrell amb els Laxen

Les festes són molt boniques i necessàries per a tothom, però dins les festes també hi ha moments amb poques propostes diferents i més en una ciutat amb mentalitat de poble com el Vendrell. Els Laxen que ja fa dies que es mereixen un carrer al municipi perquè són més coneguts que el Tobies, el xató, l'Apel·les Fenosa, el Benvingut Socias, el Deu Font, Jan Toldrà. Pep Jai i molts altres es mereixien un carrer al municipi, però hi ha un costum d'esperar a què algú la palmi per donar-li un carrer o similar. Mira que és trist.  Llavors segons qui mana té més punts que altres. Aquest diumenge, dia 4, a dos de sis de la tarda, els Laxen tocaran a l'Escola de Música de la pl. del Tívoli.  És gratis i per cada nen hi podran entrar dos adults. Això està dins el Jokirama. Una gran idea per acostar la bona música als més petits que ja deuen estar farts i tips del rabadà i les dotze van tocant entre altres hits internacionals que ja estan bé, però massa no es bo.

Els Laxen a l'igual que van per coles i instis per demostrar que la vida del músic no es tan facil i la gent es tregui pardalets aportats per programes com OT, Tu si que vales y otros on sembla que viure de la música és com bufar i fer ampolles quan hi ha milers de grans músics vivint d'altres històries o malvivint de la música.

Penseu que aquest auditori només té 333 cadires i penseu que al Vendrell hi ha 38.000 habitants i la comarca ja superem els 100.000 Per tant, aneu amb temps o us quedareu al carrer. També hi ha la remota possibilitat que en facin dos, La remota possibilitat o s'inventin alguna història. Tot depèn. Però en una tarda de diumenge de les festes de Nadal amb moltes coses tancades i més al Vendrell les possibilitats són reduïdes. El Vendrell és la gran capital de comarca amb una Lira i un Auditori Pau Casals amb unes 400 i aquest auditori una mica menys. No estem preparats per grans invents i quan ho fem doncs toca duplicar l'espectacle o al carrer que s'hi està molt be. El concert durarà més d'una hora i menys d'hora i tres quarts i serà normal, però no tocaran peces que algun puristaa alterat podria denunciar com Toca'm els ous Maria i Per una copa, però segurament els nens també se les saben. En aquest país la gent som aixi. No ens preocupeu. Vinga vagi molt bé, Vinga ompliu l'escola del Vendrell de música, petits i grans i que aqui comenci un clàssic que es pugui repetir altres anys. Ells també s'ho mereixen.