La sobirania està en les xarxes socials sense internet

Hi ha molta gent que afirma amb contundència e aquest poble o aquell és socialista, convergent o del PP, si fa falta. Evidentment en algun cas si que té molta raó, però no és pas la tònica general. En molts municipis hi ha una xarxa d’interessos que seria un eufemisme de “xarxa d’interessos” que és la que pot aportar la majoria de vots en una eleccions, sobretot en les municipals. Pel que fa a la resta de cites electorals, ja no interessa tant però en les locals és on es posa tota la carn a la graella.

Aquesta xarxa no es una cosa recent, sinó que ve de lluny. Al voltant de poder es van constituint unes aliances que són les que marcaran l’evolució del vot al llarg dels anys i que segons es vagin movent es poden anar transferint els votants d’un color a un altre. És una força viva que pot créixer, disminuir o realitzar moviments estranys segons es tracti. Alguns cops es pot dividir en diferents epicentres i poden donar daltabaixos a alguns partits polítics en favor d’altres que han sorgit d’electors rebotats d’aquesta joc d’intercanvis.

Aquesta xarxa es basteix de diferents formes. Des de col·locar a gent de la família a l’administració pública d’aquí o la de més enllà. També  hem de tenir en compte les seves empreses amigues que algunes s’han creat per dotar-les amb  gent de carnet del partit d’una forma més dissimulada i perquè no es noti tant.

Un altre element són  les compres de productes i béns i el grau de clientelisme en empreses de serveis. Hi ha molts moltes entitats públiques o privades d’aquí i d’allà, que si us hi fixeu, sempre treballen amb els mateixos professionals  a petita i gran escala Aquestes són les que porten a terme la majoria d’obres tot i que sempre donen una mica de peixet a les altres perquè després no diguin. Hi ha grans empreses que acostumen a anar  unides a uns colors i a uns polítics.

Un altre element de control i comunió entre les diferents parts són les diferents entitats que es van creant en un municipi. Suposo que algun dia quan això que tenim aquí que anomenen democràcia i transparència realment s’apliqui podrem saber quants diners rep cada entitat. Però potser el més interessant del cas és saber en què se’ls gasta. Hi ha associacions que pots deduir que realment els diners aportats per les fonts públiques si que van a bones finalitats, però en altres ocasions a part de trobades de menjar i beure no es deixa veure gaire gran cosa. Al voltant d’aquestes entitats es van muntat a grups socials de petit o gran format que tot apunta a què comparteixen la mateixa sintonia política dels seus líders.

En tot el conjunt de votants, hi ha gent que ho fa segons els seus colors de tota la vida i que per tradició o per fe aposten sempre per una formació que no acostuma a variar. Altres, per altra banda, són ciutadans professionals i van seguint les propostes dels diferents candidats i voten aquells que els hi resulta més propers als seus interessos personals lluny d’ideologies.

Per altra banda, també varia una mica l’actitud del partit que porta les regnes del govern en el darrer semestre de la legislatura. És el moment d’accentuar les festes populars que es porten a terme. Augmentar la presència dels polítics i amics en els diferents esdeveniments populars perquè la gent es vegi. Augmentar  les intervencions en els mitjans de comunicació per anunciar grans titulars positius. També és el moment en què es comencen a fer obres a carrers i places, construir o posar primeres pedres d’edificis nous que potser alguns no veuran la segona pedra.Un exemple clar el tenim en el CAP del Botafoc del Vendrell que vam viure ara fa quasi quatre anys un gran acte de 1a pedra acompanyat amb el seu piscolabis històric. Tot això està destinat a que ho pagui el proper que entri al consistori que encara que sigui del mateix color és difícil que coincideix al 100% amb el seu precedent.

Presentar noves formacions està bé i pot donar algun ensurt, però la gràcia de tot és dominar i controlar el teixit social a través d’entitats, comerços i altres punts de propaganda que fan la seva feina silenciosa, però eficient. Per això, molts candidats que van a la llista no són els més idonis per la seva preparació o predisposició política però tenen botiga o estan en entitats amb força socis que és el que realment aporta vots que és la clau de tot plegat. Si que hi ha il·lusos que voten amb bona fe, però la gran majoria es mouen en aquestes xarxes socials que estan al marge del google, però que es poden anar seguint de moltes altres maneres. Article publicat al Diari del Baix Penedès, A l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir del 30 d'octubre del 2014

Plans d'ocupació, una tirita al problema de l'atur

Des de demà fins el dia 20 al Vendrell i suposo que a la resta de Catalunya si fa no fa la gent es pot apuntar als Plans d'Ocupació, durant sis mesos. Uns diners que vénen de fora el municipi i serveix per contractar a persones durant mig any. La majoria de persones són peons i també és troben auxiliars administratius,entre d'altres. Primer de tot els hi fan uns cursets de seguretat en el treball, funcionament i alguna cosa més, que a vegades són autèntiques xorrades, però clar han de complir amb uns requisits i mentre van cobrant ja està. Fa uns anys, ningú faria ni puto cas d'això, però ara com està el patí són molts els qui s'apunten i pocs els escollits. Una de les tasques és per dir a final d'any que l'atur ha baixat un petit percentatge i tot gràcies a aquests plans que són una tirita pel tema de l'atur, però a més d'un l'ajuden per passar uns més. Per desgràcia cada dia són més valorats perquè molts salaris i condicions laborals estan a l'ona. Ja ho sabeu. Us heu d'espavilar i a finals d'any a començar a treballar en algun lloc de l'administració. 

Força bars tancats al centre del Vendrell

El centre del Vendrell està vivint una autèntica revolució en els bars. En pocs dies s'han tancat del del davant el Banc de Sabadell que crec que es deia Gallo i al seu costat l'Astur que eren de la mateixa família. També ha tancat el de Lujo però aviat obrirà amb un nou responsable. La cosa està canvainti més en aquestes èpoques de canvis després de l'estiu i quan s'acosta el fred hivern. Sembla ser que en el Gallo hi anirà una fleca amb degustació. A part tenim tancat el Cafè de la Vila que no torna a obrir. Tinc uns amics a Anglaterra que cada cop que vénen al Vendrell veuen com han canviat molts establiments i alguns encara està el cartell de es lloga o es traspassa.

Un dels principals enemics de l'humanitat és la soletat

La soletat és un dels principals enemics de l'ésser humà. Hi ha gent que per soletat s'apunta a qualsevol curset que pugui trobar per conèixer gent. Hi ha gent que fa quilòmetres i quilòmetres per trobar algú amb qui parlar. A vegades no es reconeix, però hi ha ocasions que tot i tenir moltes xarxes socials i viure enmig d'una ciutat un es troba sol. Hi ha gent que tot el dia està acompanyat, però en el fons està sol, inclús aquest companyia fa més llunyana la seva soletat i fuig de les grans concentracions i busca petits espais amb poca gent per estar a gust. La soletat sempre ha estat present a casa nostra, però potser amb el temps es va incrementant davant la trampa de les xarxes socials i dels telèfons que molts cops l'única cosa que fa és aprofundir en la soletat. És una realitat que cada dia hi ha més persones que s'hi troben. Gent que generalment et parla del temps i de xorrades vàries i arriba un dia i zasca t'explica alguna cosa personal i significativa. Evidentment no s'ha de preguntar mai el que vols saber sinó que segurament mai ho sabràs. Doncs bona nit. A gaudir del novembre i aviat aviat. Nadal.

Tal com està el patí electoral a casa nostra

Segons tot plegat, a la propera legislatura ERC podria treure un bon pesic de vots i restar vots a PSC i CDC. Qui es presenti per ERC que encara no sé sap oficialment però molts especulen sobre dos personatges: un que ve del PSC i l'altre que sempre ha estat del partit republicà. A veure que fa el Denver i sus muchachos. PSC i CDC suposo que repetiran llistes, perquè encara no han trobat els substituts. Sobre un poble petit i no hi ha gent i els quatre que som, per un cantó estan a mata dagolla i per altra cantó haurem de consultar a cuarto milenio. El PP està molt clar sobre com anirà. Si es presenta Ciutadans s'hauran de repartir els vots amb algun PSC rebotat per la dreta. Espero que la CUP, EUiA i Procés es presentin amb coalició com diuen, però tot i que els dos que sempre han anat al davant són molt bones persones i etc etc. potser que posin algú altre davant. Una mica de canvi, no sé. Aquests a vegades sembla que visquin en un altre planeta, però està bé anar de marciano, però no aporta tants vots segons sembla. Podemos pot fer alguna cosa seriosa. Tampoc miracles. Suposo que el partit que sempre s'ha preocupat pels moros doncs es mantindrà o pujarà una mica perquè encara que molta gent no ho diu pensa com ells. La resta de partits tampoc han fet gran cosa per dir que tot allò era mentida i massa vegades han tingut raó i els altres s'ho han menjat amb patates. Això és un poble petit i tothom es coneix. Si ara són 4, potser a la propera en seran més o potser tindrem oposició que aquest cop no n'hem tingut, una com deu mana. Vinga a gaudir del Nadal i al gener a votar a la Generalitat.

Del nínxol al columbari

La gent tradicionalment s'ha enterrat a terra o en nínxols. Abans anaven tots a terra i els rics es van crear els nínxols, però com passa a la vida. La cosa dóna tombs i els pobres que volien ser rics van pujar els nínxols i els rics van agafar el lloc dels pobres amb panteons o hipogeus. Aquesta és l'evolució. Ara la nova moda són els columbaris que encara que sembla un nom relacionat amb els coloms, no té res a veure. Sinó que és un lloc per posar cendres. Ara els moderns s'incineren en cendres, però d'aquí un temps suposo que tothom anirà en cendres perquè és més higiènic i molt més pràctic. Pots tenir els parents al menjador amagats en una urna en forma de quadre i mira sempre està allà encara que el seu esperit ves a saber on està. D'aquí uns anys pocs seran els nínxols utilitzat i la gent optarà per columbaris i posar les cendres en un lloc a casa. Ja es veura. Poc a poc. La mentalitat costa de canviar.

Benvinguts al nomadisme

Davant de casa hi ha un pis ocupat, de tant en tant veus inquilinus nous. Això és normal. Tal com està avui en què res es segur comprar un pis és una barbaritat. Si vols anar de legal doncs vas de lloguer i sinó la cosa no xuta d'ocupa. Les feines que abunden a part de pagar poc son incertes i temporals. Tot això provoca que la gent es mogui amunt i avall. Avui en dia sense transport públic ets home mort, sempre has de tenir el cotxe per si de cas, però viure en un poble com Santa Oliva et pot allunyar de moltes feines pel simple fet de no tenir cotxe o dependre del bus. Anem a la societat nòmada amb mobles de l'Ikea i de tant en tant mobles nous i vaixella nova. La política dels pares i avis de mobles per tota la vida ja fa dies que estem en desús.