Brutal a Santa Oliva amb la II Baixada de les Bruixes

 

Avui Santa Oliva estava a tope amb la II baixada de Bruixes que baixaven quasi un quilòmetre a peu des d'un bosc fins al castell on sha celebrat l'alliberament simbòlic de les bruixes assassinades per les seves creences. L'any passat hi varen participar 70 dones, enguan s'ha doblat a 140 i mira que la cosa no s'ha dit pas gaire, però la veritat que a part de la festa major no es veu gaire la  localitat tan animada. És palpava molta energia en l'acte que han fet a l'ombra del castell. Es percebia una energia que  sortia de l'acte central. Una processó molt concorreguda que no deixava indiferent als allí present. Una gran iniciativa de Veus de dona amb El suport de la Dona és actualitat i

segur que es repeteix el proper any amb més vibracions.

Sort que l’alcalde del Vendrell és arqueòleg

  

 

Sort que l’actual alcalde del Vendrell és arqueòleg perquè aquest tret s’ha notat moltíssim en la política que ha aplicat a la vila en els darrers anys. Si hagués estat economista o similar no sé pas que hagués passat.

El tema arqueologia al Vendrell i ara parlant com ho fan els nostres politics amb seriositat i mirada al futur ha estat juntament amb unes quantes més de les més oblidades que han passat en aquesta legislatura. La veritat és que no s’ha parlat gairebé gens d’aquest tema en un municipi amb un encaixat petit museu d’arqueologia que deu estar guardat en algun lloc segur dels magatzems municipals o dins la caixa forta municipal perquè ningú ens furti les joies de la corona.

Hem fet exposicions de mil coses i els mosaics per justificar una de les grans ensopegades de les grans inversions vendrellenques com serà aquest nou espai dedicat a Santiago Padrós. A veure si aquests manaires s’atreveixen i organitzem una excursió guiada Cuelgamuros per veure una altra part de la seva gran obra, però crec que tot això no els hi fa gaire gràcia i com el tema de l’arqueologia a casa nostra ho tenen ben soterrat perquè ara no toca i està encara lluny a la llista.

Esperem que algún dia en algun racó d’algun gran museu o espai polivalent i transversal com es  fa ara hi hagi les arrels de la nostra història perquè la gent la pugui veure, en especial la màscara púnica que va deixar bocabadats als seus descobridors de Mas d’en Gual, però ja s’ha vist que l’arqueologia  i l’optimisme estan totalment oposats. Sort que el nostre lider espiritual té un important recorregut formatiu en aquest àmbit sinó ja veig edificis com el sindicat del Vendrell ensorrat del tot i les cases modernistes de Coma-ruga convertides en un solar per fer apartaments amb vistes.

A la recerca de l’ombra del més poderós

En aquest Vendrell que sembla que la marea optimista ha arribat fins a llocs inimaginables ara fa uns pocs anys. Sectors socials que abans que Jordi Pujol es dediquessin a la política, ja el votaven per assegurar-se la seva part del poder.

Una Cdc totalment desfigurada i sense cap referent que aguanti la cabana. Els de dalt de sempre de tota la vida van olorant les possibilitats per on trobaran més garrofes  en aquest nou camí que han d’emprendre després que les estructures del procés hagin estat ja aniquilades i venudes al millor postor.

Al veure que un del nostre suport a un partit del poder de tota la vida ha desaparegut llavors toca anar al que es segur i aquí només tenim el Psc.  Aquest partit que és el cotxe escombra de la política d’aquest país està aglutinant la majoria de suport en aquest mena de cursa electorals cap la gran jornada en què es veurà que passarà.
Evidentment per anar bé i traduir aquest ampli suport les primeres cares de la propera candidatura electoral també hauria de reflectir aquesta àmplia majoria de suport. En els primers 10 llocs hi hauria d’haver una clara representació d’aquestes nous sectors que s’han afegit a la formació hereva del Carnicer i la seva quadrilla.

Hi ha una seguit de formacions que està ben clar que pactaran amb el Psc perquè la seva funció és capta vot en punts o aquest partit no pot arribar a priori per la seva ideologia, però aquestes formacions de bon gust es dedicaran a recollir en aquestes franges aquells sufragis que acabin de consolidar la maria optimista vendrellenca.

A la banda esquerra de tota la vida tenim els de Podemos, que abans de les eleccions ja han proferit travessar la trinxera del poder i per un blat de bròquil escaldat però molt ben adornat ja s’han pujat al cavall guanyador, sense cap complex i oblidant algunes escenes d’entesa entre alguns dels seus regidors que com s’ha vist deuen haver anat a comprar alguna aparell perquè ara la cosa ha canviat al 100%, el que fan els grans basars orientals quan es vol en nom de la política.

Per altra banda, els de Ciutadan’s que s’han de presentar per robar vots al PP i que aquest torni a recuperar la seva representació al municipi ha de tornar a fer el seu paper, però tothom ja a qui aniran dirigits els seus vots, si surten, quan toqui escollir el poper batlle.

Després estan els personatges que enfadats amb la seva situació personal es dediquen apostar per les meravelles d’un pressupost que portaven dues legislatures votant en contra. Ara han descobert la màgia de la rosa i els seu bon gust de poder tot i les espines que acostumen a haver-hi en el seu tall.

Després està un nombre important de la població que es mou amb un líder que ja es coneix, però no que no se sap per on anirà, ni quins seran els seus companya de batalla, ni el seu programa, ni el gran lema. Només un petit tastet de la seva voluntat que va voler compartir n fa gaire en un acte públic a la plaça Nova.

Després estan els altres, els aventurers que s’han muntat el seu partit que ben be podria portar el seu nom i no cal que vagi amb altres sigles perquè al final són partits personalistes amb un líder carismàtic  i els altres que el van seguint i que es mouen segons marquin els caps de la formació i un parell més de seguidors. Alguns d’aquests està clar que no pactaran a qualsevol preu i altres per un càrrec de confiança i un polític en tenen més que suficient per anar depèn d’on vingui el vent sense cap tipus de perjudici. Seguim endavant esperant noves notícies. La resta segueix bastant igual

Gràcies per tot el molt el que has fet Lluís

 Moltes gràcies per tot el molt que has fet aquí en aquesta legislatura en el plenari vendrellenc i portant la veu cantant del grup d'ERC i CUP una aventura dificil d'un partit colm Erc que fa anys que tenia partit però sempre ha tingut que anar a buscar els candidats a les municipals fora del partit perquè no en tenia. T'has convertit en el referent d'Erc per molts i eres una mica el seu simbol després de l'Eva Mata que de mica en mica també ha caigut en el pou de l'oblit tot i que després del darrer ple encara pot ressucitar amb altres llistes.

Tu Lluis tu has currat. Hem aconseguit aparcar gratis a Coma-ruga, tenim una reducció important de la Pep Jai perquè els amos que ho van fer es pensen que aquesta plaça esta al Barri de Salamanca de Madrid pels preus que tenen i tenim una parquing econòmic en el solar del Cerdanya. Has lluitat per l'escola de la música que es complis el que tocava i per la ràdio que allò era la casa sense ordre. Ha fet petjada, molta petjada. Hi ha un abans i un després de la teva passada pel ple. No hem tingut aquest govern i oposició colegues que als plens es tiraven les pilotes més senzilles i les grosses no sortien mai de sota l'alfombra. amb tu alguna cosa ha sortit de sota i has posat nerviós al professor i al seu moliner. Moltes gràcies per tot. Jo tinc una frase que diu El mundo es mentira però me gusta estar vivo i si vols obviar la política treballa en un ajuntament que és en molts casos una escola d'anarquistes o una pista pels llepaculs de pell fina que no paren de seguir el rastre del poder bufi d'un bufi. Gràcies per tot i viu la vida, tu ets del 69 com jo i tenim que la talla M ens queda petita, dos elements que uneixen. Ens veiem a la festa dels 60 perquè a la dels 50 no vas poder venir per un compromís polític. Ens veiem pel carrer i seguirem comentant els toros de la barrera. Una forta abraçada. Jo sóc dels molts que creia amb tu, però un partit va com va i no sempre mana el millor.

Una gran triolgia per apendre, superar-se i sobre tot viure amb alegria

 

Ha estat un plaer com a vendrellenca, fer la primera presentació de la meva TRILOGIA MUTA-RENACE-VIVE a l´Auditori de l´Escola Municipal de Música Pau Casals, aquest passat 21 d´octubre.

Han estat 12 anys de recerca i, sobretot, de rastrejar indrets de tot el món per poder posar en negre sobre blanc aquestes tres novel·les d´acció que tracten d´impulsar al lector cap a la superació, l´emprenedoria i la transformació.

Amb aquesta trilogia tinc la intenció que tots aquells que no han pogut viatjar, facin un passeig per tots els continents i coneguin les persones més interessants que tant jo, com en Pemi Fortuny, hem conegut en els últims 17 anys. S´endinsaran en el perillós món de nous moviments femenins que estan sorgint fins i tot als indrets més recòndits, com a Oceania, República de Palau, vibraran amb la perícia de les protagonistes per aconseguir incidir en els diferents problemes fruit de règims opressors, també seran testimonis del despertar de la consciència gràcies a una revolució cultural molt especial.

A les tres novel·les es tracten temes d´actualitat com la repressió de la dona a l´ Iran, el fenomen de la submissió química a Europa o les manades, la migració i els refugiats, la mutilació femenina a l´Àfrica i a més viuran històries d´amor en un complex entorn.

Tots aquests components que he volgut incloure dins la trilogia, m´han portat a anomenar-la la trilogia terapèutica, ja que viatjar, descobrir i somiar estarà a l´abast de tots, que és tot el que necessitem per sanar-nos i sanar la societat en la que vivim.

Desitjo que la gaudiu! Podeu trobar els llibres o la trilogia sencera a la web www.yasminacanovas.com

Gràcies
Yasmina

La Fira d'Albinyana cada dia més intensa i rica

 Albinyana ha celebrat una nova edició de la Fra dArtesania en aquest dia 23 d'octubre. Hi ha coses que són evidents com és la reducció de parades amb edicions anteriors, però la gràcia de tol plegat és que es manté la seva força i energia i això que en el moment del dinar hi havia 115 comensals i per la cata de vins també estava tot ple. Un diferent amb una fira que és més una excusa perquè la gent es trobi i parli compartieixi taula i aquestes de la vida. Un dia molt amè amb la gent animada que anava d'un lloc a un altre, amb les seves famílies i amics. Una fira consolidada que mostra el  millor del poble a la gent qu e ho va  a veure. Un cop més gràcies a tots els organitzadors

Entre el cel i la terra, els optimistes

 

 

Entre el cel i la terra ens toca estar a nosaltres. Entre els 60 milions del nou pressupost del Vendrell que ha de servir per pagar la nova contractació de neteja viària i alguna cosa  més que amb el pas del temps es va quedant obsoleta, com l’enllumenat públic. El gran tema endèmic de casa nostra que si cada cop diuen que faran inversions realment les fessin en aquest camp com deu mana tindríem més claror a tot el terme que al carrer Pelai de Barcelona. Alguna zona verda més pel Botafoc per anar a fer pixar el gos, esperant que arribin noves aportacions per anar ampliant la zona.

Aquests pressupostos com tothom recorda van ser presentats en diferents actes públics oberts a tothom per donar a conèixer a la ciutadania com seria la recta final d’aquest mandat que tanca una època peculiar de la història de la vila. No parlem dels pressupostos participatius dotats amb 200.000 euros que alguns volien aprofitar perquè aquesta partida s’inclogués perquè les dutxes de la platja fessin la seva funció principal, però aquesta original iniciativa aviat va quedar descatalogada pels màxims responsables.

Nosaltres dels que anem a peu terra i encara estem esperant els bons de la primavera i els de la tardor dels que en un dia es van esgotar durant la pandèmia, ara fa un any. Aquests dies ens hem de buscar rutes alternatives entre el pont de França i  la zona escolar perquè tot això està en obres i amb els sistemes tan moderns de comunicació que tenim a la casa gran molts no ens hem assabentat fins que estem als morros. Llavors toca buscar rutes alternatives o temptar a la sort i passar pel mig de la rasa.

En aquesta legislatura ens han entretingut amb el carril bici que s’ha encarregat de destruir uns quants estacionaments gratuïts de vehicles en el cor del Vendrell. Una via infrautilitzada que com tantes coses que s’ha fet en un circuit que pel que es veu no és el preferit pels ciclistes de la vila. Hi havia una subvenció i no es podia perdre. Aquí la tenim, un ús residual del que podrien ser altres vies adaptada a les necessitats reals del municipi. Seguint aquesta línia tenim una gran plaça al Tabaris que quan plou s’entolla l’aigua perquè hi ha alguna cosa millorable. Un espai sense arbres i sense una identitat clara que la defineixi. Potser ara amb l’ancora que han recuperat per aquesta plaça li torna de cop l’aire mariner. Evidentment els manaires hi veuen una gran obra de disseny i la gent que passa per allí a peu no ho té tant clar la magnitud d’aquest espai que també ha robat uns llocs d’estacionament de vehicles claus en els mesos de més afluència de turistes.

No gaire lluny d’allí una de les grans infraestructures de la legislatura, el nou espai dedicat a un artista que guarda una part important de la seva obra en el Valle de los Caidos i que també deixar clars testimonis entre nosaltres. Quin serà el seu ús? Una nova sala de convencions o similar que vindrà a sumar-se als espais similars que tenim a casa nostra convertint la vila en un epicentre de congressos i trobades clau en tot el corredor del Mediterrani. Sort que l’alcalde és arqueòleg perquè d’aquest petit museu de restes antigues no s’ha dit res més. Totes les peces antigues  que hi havia a cal Guimerà encara deuen estar en caixes esperant temps millors. Allí tenim el cinema Tabaris que cada dia amb menys personalitat va perdent la seva gràcia i el seu encant. Es volia fer una piscina. Amb imaginació també es podria fer un túnel del vent que no en tenim cap per aquí i la veritat que està molt bé. Total tenim la platja a pocs metres i d’aigua segons per què anem escassos i segons per què anem sobrats.

Varem netejar molt bé un 70% de les parets del Portal del Pardo, però allí al mig en el tram més amagat es varen deixar un tros per netejar. No és gran cosa, però posats a fer ja ho podien enllestir tot i hagués queda tot acabat definitivament sense haver de suportar una nova inaguració. Haurem d’esperar una nova legislatura a veure si cau alguna subvenció i la podem aprofitar. Tema parquing hospital seguim igual com també ho fem amb el bus llançadora entre l’hospital i l’estació de bus  Vendrell, i Caps del Vendrell i Coma-ruga. No ens cal un Pasbus per aquest trajecte clau, no saps mai quan ho pots necessitar. Aquí hem vist una gran Fira amb la majoria d’expositors de fora. Així és com ens està quedant el Vendrell i esperem que el que vindrà a aquest tros de la galàxia no serà gaire més positiu sinó canviem la forma d’actuar i de treballar.