Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 2 de novembre del 2007

El Baix Penedès també necessita el tercer carril

La nostra cultura filla de la tradició grecollatina i la jueva ens ha volgut ensenyat que a la vida molts cops les alternatives es redueixen a dues: la bona i la dolenta, ser d’esquerres o ser de dretes, ser alt o ser baix. A vegades ens costa molt ubicar un partit, una idea o simplement un volum físic en el punt mig que per altra banda s’acostuma a considerar-se la part més encertada de la tria. Un dels elements on aquesta dualitat és més clara és la política. Encara que últimament la majoria dels partits són del centre i alguna cosa més, però tenen l’epicentre com a punt d’unió i a partir d’aquest epicentre tendeixen a un cantó o a un altre. Aquí a Catalunya tenim un altre component que també intervé a l’hora de definir les diferents opcions polítiques: el nacionalisme: uns un són d’aquí els altres ho són de l’altre punta de l’AVE, el qual aviat ens unirà amb la capital del Regne amb més o menys dies de retard sobre la previsió.
Després dels resultats de les eleccions sindicals de l’Ajuntament del Vendrell en què una força independent s’ha situat en les primeres posicions de la llista de funcionaris. Arran de les converses que aquests dies he anat mantenint amb diferents persones des d’angles complementaris de la societat baixpenedesenca i del repàs de la premsa comarcal. Crec sincerament que a hora d’ara i si les coses no canvien molt la formació que representés una tercera via amb cara i ulls en les properes eleccions municipals podria emportar-se el gat a l’aigua en força dels municipis. Almenys els més importants. La gent apostava decididament pel canvi. Per aires nous o almenys ben clenxinats. Ja n’estava farta de continuar amb la mateixa monotonia i tenia esperança en aconseguir un objectiu nou. Aquest sentiment es va traduir en un grapat força considerable de sufragis dipositades en formacions que en certa manera ja apostaven per aquest paper de lampista tot terreny per arranjar de cop els principals problemes de la societat. Però la bombolla amb el pas del temps s’ha esfumat i entre els uns i els altres, la canonada continua perdent oli.
Els partits d’esquerra, en especial ICV-EUIA i Alternativa Vendrellenca han continuat més enllà del 27 de maig. Ara amb posat de persones que es preocupen pel seu municipi des de la seva opció política són capaços de comentar el fruit d’una sessió plenària municipal. Pots coincidir o no, però aquí ho tens servit amb imatges i tot. Fins ara no hi havia ningú fora de l’arc de grups representants al ple que ho fes d’una forma continuada.
És el moment que els partits importants es dediquin seriosament a treballar pel seu municipi amb uns objectius i uns principis i un pla de treball que vagi més enllà de la legislatura amb les seves etapes i les seves fites que s’han d’anar assolint pas a pas. Volem seguretat? Doncs eduquem la canalla a les escoles i posem en marxa mecanismes per evitar l’exclusió social. És més fàcil plantar un exèrcit de policies amb diferents uniformes al carrer perquè ens resulta més vistós. Resulta una gran despesa municipal i de totes maneres serà impossible que arribin a tot arreu. Treballem les polítiques socials. Si els mecanisme fan figa doncs trèiem l’arma de la seguretat, però comencem per la primera lliçó.
Començant a treballar amb el personal dels mateixos ajuntaments realitzant proves per poder confeccionar una llista de possibles treballadors en el cas que es dugui a terme una baixa o que es necessiti una persona per cobrir una plaça vacant. La política digital només s’hauria d’emprar quan t’has d’enfrontar amb el comandament manual de la teva televisió. En aquests municipis ens coneixem tots i que et vulguin vendre gat per llebre ja fa anys que ho hem superat. Ara que tenim hospital estem vacunats contra totes excuses i arguments que no aguanten dues simples preguntes.
Però crec que per això funcioni haurem d’esperar una altra legislatura. El famós canvi, en versió local, encara està pendent que algú li trobi la fórmula màgica en moltes localitats baixpenedesenques. Mentrestant aneu traient les provetes i aneu experimentant en el laboratori polític perquè hi ha molts sufragis que realment l’esperen amb candeletes.
Publicat al Diari del Baix Penedès, el 2 de novembre de 2007

2 comentaris:

Eva ha dit...

gràcies per passar-te! per cert, respecte a la teva entrada anterior... al meu barri també hi tenim ja les llums de nadal...cada cop les posen abans!

civisliberum ha dit...

No tot es blanc o negre, hi ha una gran varietat de grisos, amb la politica es el mateix.
A Catalunya tenim sort ja que al nostre Parlament hi tenim 5 Grups, 7 partits si contem les coalicions, aixo dona força representada la Societat, a altres CCAA tenen 2 o 3 Grups politics (Madrid, etc,), mai pot esser ben representada, la societat es més plural.