Aquest territori que ens ha acollit des dels vestigis de vida humana. Ubicat entre el mar i la muntanya, entre els dominis de Tarragona i Barcelona. Fa unes dècades que aposta per una identitat pròpia sota la denominació de Vegueria del Penedès amb la resta de municipis enllaçats amb uns vincles històrics comuns. Sembla ser que per als polítics, almenys dels partits representants en l’arc parlamentari no els sembla interessar gaire. Aquesta reivindicació no acaba de prendre peu. No transcendeix gaire més de les simples mocions municipals sense més rellevància. En alguns plenaris municipals és debat. Gairebé tothom hi està d’acord, però la proposta sembla que estigui en el mateix estat que la xarxa de rodalies al voltant de Barcelona. Aquesta mena d’ambigüitat geogràfica te els seus orígens en l’època en què els musulmans van conquerir la Península Ibèrica. L’any 801 els Francs conquereixen Barcelona. No és fins la meitat del segle XII amb la conquesta de Tortosa i Lleida per Ramon Berenguer IV que aquest indret comença a gaudir d’una certa estabilitat fins aquells moments força absent. És durant aquests tres segles i mig en què comencen a definir-se els trets principals del que avui en dia representa la nostra comarca. Tenim topònims com Tomoví que ja apareix citat per Pomponi Mela, un autor del segle I d. C. No podem oblidar altres testimonis de temps reculats com la mítica Palfuriana.
Entre finals del segle X i mitjans del segle XI la majoria de topònims baixpenesenc entren a formar part de la història a través del Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Un dels senyors d’aquestes terres que començaven a ser sobiranes, encara que el dominí d’aquest cenobi va durar fins el segle XIX amb la desamortització de Mendizabal en què el monestir va quedar abandonat.
En aquest centenar d’anys que van des de el 974 on ja trobem el Montmell i la Bisbal del Penedès fins el 1037 en què s’esmenta El Vendrell se situen les primeres passes de la comarca en la història.
Albinyana celebra el 1010 el seu primer mil·lenari en la història. Tot apunta a què el castell d’Albinyana ja estava localitzat dins un territori donat pel comte de Barcelona al vescomte Guitard. El seu fill Adalbert l’heretà, tot i que aquest territori encara estava erm i despoblat possiblement per les incursions sarraïnes, doncs la seva situació era poc segura. Aquest noble el reconstruí i el dóna en testament al Monestir de Sant Cugat del Vallès que el dominar fins no fa gaires dècades. La seva mort en l’expedició de nobles catalans a Còrdova l’any 1010 serveixen per encetar aquest pas decisiu en la història. Si la memòria no em fa la guitza l’únic municipi que ha celebrat el seu mil·lenari ha estat Calafell. La resta de la comarca ha passat per alt aquest esdeveniment històric tan important del nostre passat.
Una de les formes desitjables de commemorar aquesta data és a nivell comarcal amb diferents actes repartits per tot el Baix Penedès que podria incloure des del Mercat Medieval de Calafell amb molta més participació local fins a un congrés sobre aquests 1.000 anys d’història a l’Auditori Pau Casals que quedaria molt encertat. La resta de municipis s’hi podrien afegir amb altres actes i activitats on cadascun amb la seva aportació celebrés aquest esdeveniment. Es podria realitzar al llarg d’un any per no centrar totes les activitats en un mateix cap de setmana i això permetria la participació de més persones i la multiplicació de les propostes de tot tipus que s’hi podien afegir.
Mancats que estem de consciència comarcal, aquesta seria una bona oportunitat per cohesionar i donar un marc comú a un seguit de propostes que sortirien dels diferents municipis i de les seves entitats. Aquesta és una proposta engrescadora que no hauria de quedar en aquest número del DIARI perquè d’aquí uns anys algun lletraferit en faci en petit comentari de les propostes sense fructificar dels seus avantpassats. És un projecte real amb cara i ulls, el qual amb un parell o tres d’anys es podria portar a terme. Esperem que aquests 1.000 anys no passin sense pena ni glòria per aquesta comarca que està al mig de tot arreu i no acaba de situar-se en el mapa.
Entre finals del segle X i mitjans del segle XI la majoria de topònims baixpenesenc entren a formar part de la història a través del Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Un dels senyors d’aquestes terres que començaven a ser sobiranes, encara que el dominí d’aquest cenobi va durar fins el segle XIX amb la desamortització de Mendizabal en què el monestir va quedar abandonat.
En aquest centenar d’anys que van des de el 974 on ja trobem el Montmell i la Bisbal del Penedès fins el 1037 en què s’esmenta El Vendrell se situen les primeres passes de la comarca en la història.
Albinyana celebra el 1010 el seu primer mil·lenari en la història. Tot apunta a què el castell d’Albinyana ja estava localitzat dins un territori donat pel comte de Barcelona al vescomte Guitard. El seu fill Adalbert l’heretà, tot i que aquest territori encara estava erm i despoblat possiblement per les incursions sarraïnes, doncs la seva situació era poc segura. Aquest noble el reconstruí i el dóna en testament al Monestir de Sant Cugat del Vallès que el dominar fins no fa gaires dècades. La seva mort en l’expedició de nobles catalans a Còrdova l’any 1010 serveixen per encetar aquest pas decisiu en la història. Si la memòria no em fa la guitza l’únic municipi que ha celebrat el seu mil·lenari ha estat Calafell. La resta de la comarca ha passat per alt aquest esdeveniment històric tan important del nostre passat.
Una de les formes desitjables de commemorar aquesta data és a nivell comarcal amb diferents actes repartits per tot el Baix Penedès que podria incloure des del Mercat Medieval de Calafell amb molta més participació local fins a un congrés sobre aquests 1.000 anys d’història a l’Auditori Pau Casals que quedaria molt encertat. La resta de municipis s’hi podrien afegir amb altres actes i activitats on cadascun amb la seva aportació celebrés aquest esdeveniment. Es podria realitzar al llarg d’un any per no centrar totes les activitats en un mateix cap de setmana i això permetria la participació de més persones i la multiplicació de les propostes de tot tipus que s’hi podien afegir.
Mancats que estem de consciència comarcal, aquesta seria una bona oportunitat per cohesionar i donar un marc comú a un seguit de propostes que sortirien dels diferents municipis i de les seves entitats. Aquesta és una proposta engrescadora que no hauria de quedar en aquest número del DIARI perquè d’aquí uns anys algun lletraferit en faci en petit comentari de les propostes sense fructificar dels seus avantpassats. És un projecte real amb cara i ulls, el qual amb un parell o tres d’anys es podria portar a terme. Esperem que aquests 1.000 anys no passin sense pena ni glòria per aquesta comarca que està al mig de tot arreu i no acaba de situar-se en el mapa.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de novembre del 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada