Els mojitos de Moon bar de Calafell

Una de les coses que tenia ganes de provar eren els Mojitos del Moon Bar de la Platja de Calafell. Ahir amb molt bona companyia vaig tenir aquest honor. La veritat és que hem quedo amb els de Sa Caleta. Aquests darrers són una mica més cars, però estan molt millor fets. La gràcia és que els mojitos d'ahir no tenia els gel ben matxucat. Una altra de les coses que no em varen agradar va ser el so massa alt de la música de fons que feia molt difícil poder parlar. Jo em quedo amb Sa Caleta, un altre dia hi tornarem a veure si les coses han canviat.

Felicitats pel Tour de les 6 copes del Barça

Vull felicitar la iniciativa del Barça de Passejar els 6 copes arreu de Catalunya. Una bona manera de compartir un any d'èxit amb tota l'afició. Per un club com aquest és una manera molt bona per acostar-se als milers de seguidors que van al camp molt de tant en tant. Esperem que altres equips facin el mateix perquè realment amb això és guanya molt més que una lliga.

No us perdeu la d'Invictus.

Avui he disfrutat com un camell amb la nova pelicula dirigida pel Clint Eastwood. Quan aquest home ja ronda els 80 està donant el millor de si com ja es va poder veure amb el Gran Torino. Realment el Morgan Freeman fent de Mandela és una cosa que no té pas desperdici. Us la recomano per veure-la en pantalla gran. Us emocionareu mentre coneixereu la realitat d'un país dividit pel color de la pell.

La cirereta del pastís

La comarca de mica en mica va entrant en la nova etapa d’esternalització dels serveis públics que va afectant a totes les localitats. Els primers a caure van ser el subministrament d’aigua, l’enllumenat i les escombraries. La propera fase corresponia a les brigades municipals i la practica de l’esport. L’empresa pública ha decidit no complicar-se més la vida en la gestió d’aquestes infrastructures i serveis públics. D’una forma més o menys democràtica i transparent encarrega la seva gestió a altres empreses privades que per un nombre d’anys concret s’encarregaran de la gestió d’aquests espais. Un cop passat aquest termini és molt difícil que la cosa pública torni a recuperar aquests elements. El cost és massa elevat perquè ho pugui assumir. El més normal és que es mantinguin en les mateixes mans privades o recaiguin en un millor postor. Tots hi guanyen. Per un consistori al cap de l’any són faves comptades perquè la despesa en aquest concepte ja ve estipulada en el contracte que regula les relacions. Per la seva banda l’empresa que acostuma a treballar en diferents municipis pot aprofitar molt millor tot el material i personal invertit. En principi tothom en surt beneficiat Hi ha dos elements claus perquè la cosa rutlli amb el pas dels anys. Primer de tot, hi ha d’haver un bon contracte amb totes les clàusules clares i ben posades. Per segona part hi hagi un bon control d’aquesta empresa per part dels responsables primers per evitar que de tant en tant et pugui donar gat per llebre. La cosa fins aquí, oli en un llum.

La cosa acostuma a rutllar al principi. Però em de tenir en compte una cosa que a vegades oblidem: estem davant d’una empresa privada que no pot perdre diners o almenys no pot estar durant massa exercicis amb resultats negatius de l’exercici. S’ha de buscar un equilibri pressupostari entre entrades i sortides. En aquest flux monetari no podem oblidar el manteniment. Posats a demanar, si es possible, una millora de les instal·lacions per augmentar les seves prestacions. Trobar el punt just en aquesta balança és molt difícil, però almenys s’ha d’intentar. Si això no es compleix, l’invent és va quedant obsolet. Ja ningú aposta pel que abans havia estat un caramel ensucrat amb molts pretendents llaminers.

Potser aquest model públic d’esternalitació es podria aplicar a molts clubs esportius i societats culturals que ja fa anys que sense l’ajuda pública haguessin tancat les seves portes definitivament. Algunes han apostat pels serveis mínims. Estem en una comarca on proliferen, curiosament, les mini entitats. En comptes d’apostar per un equip municipal a la màxima categoria assequible ens decantem per un parell o tres de formacions en posicions més discretes en les diferents competicions. Arriba un punt que nosaltres mateixos ens limitem perquè tantes coses no les podem assumir econòmicament

Jo crec que si a algú se li acudís fer aquest experiment en aquestes entitats no crec que trobes ningú que s’hi vulgui aventurar. No s’hi pot treure gaire suc i les despeses són molt altes. Si apugem quotes, ens quedarem ben aviat amb les capses. La situació és clara i les possibilitat de moviment són ben minses.

Esperem que tot segueixi mantenint el seu nivell actual amb unes quotes assequibles. No ens trobem al cap d’un temps o amb una manca d’inversió en el manteniment o una inesperada augment de les quotes pel mateix servei simplement per cobrir despeses. El tiet conco que fins ara hi abocava diners públics sense mirar-s’hi gaire té les butxaques ben escurades i ja s’ho ha tret de sobre. No m’agradaria veure que aquestes cireres del pastís es trobessin d’aquí uns anys com el Casal del Vendrell amb uns serveis mínims o la Cooperativa Agrícola del Vendrell que per manca d’inversió ha quedat com un bèstia allí plantada i morta d’inanició. A tot gentil cavaller li agrada ballar amb la dama més bella, però hem de vetllar perquè es mantingui durant molts anys formosa i gentil sobre la pista. També l’hem de cuidar el dia de demà quan ja no sigui tan esplèndida i meravellosa com ara.

Publicat el 29 de gener del 2010 al Diari del Baix Penedès

24/7 Tribut Sau Vendrell?

He entrat al Facebook i a la pagina del cantautor Miquel Abras hi posa això que he posat de títol. No tinc més informació, però potser ens trobem davant d'un homenatge a Sau per la Festa Major del Vendrell. A veure si la cosa és va aclarint o ha estat un mal entès.

Felicitats per Rac1. Una molt bona emissora

El Vendrell és molt dolent per agafar emisores. Per agafar-ne has d'anar a la part muntanyosa de la comarca. Jo aquests dies estic per Albinyana. Allí aquest tema és fantàstic perquè dóna molt de si. Un de les emissoras que recomano pel que aquests dies he sentit és Rac1, la veritat és que són molt bons. Si aquesta és una emissora que li dona mil voltes a Catalunya Ràdio. Endavant Òscar Dalmau i companyia.

Joan Laporta és l'heroi del 2009

L'autèntic heroi del 2009 segons l'enquesta d'aquet bloc és Joan Laporta. 4 vots així ho demostren. Al seu darrere i empatats a dos vots tenim el president Zapatero i el Millet. En darrere posició, Cristiano Ronaldo amb només un vot tanca aquesta curiosa classificació.

Els silencis dels mitjans de comunicació

L'altre dia a un programa de radio matinal parlàvem dels silencis dels mitjans de comunicació. Em va sorprendre perquè si ho penses seriosament tenen certa raó. Deien que ningú ja parla del Millet perquè si tires de la manta molts sortirien esquitxats. També van dir una cosa curiosa que tampoc els parla dels segrestats a Mauritània perquè, van dir per la ràdio, el PSOE va guanyar les eleccions legislatives al PP per culpa de les mentides que aquest darrer va dir després de l'amteptat de Madrid. Això ja ho trobo rebuscat. Avui n'he escoltat un altre. Tv3 no parla de les consultes per l'autodeterminació de Catalunya del 28 de febrer. Una cosa curiosa, no?.

Un concert molt especial a la Sala Bikini de Barna

Un dels concerts més esperats d'aquest principi d'any era a la Sala Bikini de Barna on es feia un homenatge al ja desaparegut Marc Grau. Allí varem poder veure Jordi Batista, els Pets, Gerard Quintana, Quimi Portet, Manolo Garcia. Va ser com uns petits tastets de bona múica. Tot això presentat per Santi Millan. Em va agradar molt el concert de Manolo Garcia que amb dues cançons es va posar el públic a la butxaca, també el detall dels Pets de deixar tocar la guitarra en una canço al Marc Grau fill. Pel que fa als Laxen varem poder veure una imatge insòlita, el Salva tocant la guitarra en la seva primera peça del concert. Una versió de Marc Grau i la segona varen tocar La meva terra és el Mar. Us deixo aquesta foto que crec que és prou interessant. Veiem al Salva tocant la guitarra. Una imatge inèdita fins ara.

Dos punts del Vendrell que criden per un "apanyo"

He vist que hi ha dos punts al Vendrell que necessiten una reparació urgent. Una és la mena de Rambla del Botafoc que és una perllongació de l'Avinguda Baix Penedès que està plena d'herbotes i palmeres mortes. A veure si ho regeneren una mica. L'altra és el pàrquing del carrer colom que està ple de tolls d'aigua i que sembla que sigui un sistema antisleeping. Allò amb un parell d'hores de la brigada s'arregla. Dos petits detalls que de moment poden anar molt bé.

Una gran festa ahir amb els Tothosap.

Ahir va ser genial la festa dels tothosap a la nova escola de Música. Molt original i fei goig tota la platea plena de gent vinguda d'arreu. Fa uns 12 anys que varem començar al Racó i ahir ja va emplenar tot aquell auditori. Jo crec que el diari cada dia està més integrat dins la societat del Vendrell i comarca. Esperem que duri molts anys. Felicitats a tots, els de dalt i els de baix l'escenari.

Dues grans persones i excel·lents patinadors

Aquesta entrevista del programa Pas de Vianants als patinadors a l'Albert Rovira i Carme Juncosa del Vendrell és molt interessant. Us aconsello que l'escolteu. Ja veureu com dóna molt de si. Moltes gràcies

http://www.rtvelvendrell.cat/radio-a-la-carta.html?id=2&data=2010-01-20

Un clar exemple d'hipocresia política: el cementiri nuclear

Això del cementiri nuclear és patètic. Ningú pot dir que el vol, però molts polítics pel darrere ja firmarien perquè el posessin al seu poble i tinguessin uns calerons per tirar el municipi endavant. Aquest és un clar exemple de la doble moral política a casa nostra i a la dels demés. Si tu posa el cementiri, però jo diré que el nostre partit no el vol. Hipòcrites.

Els poders del porter de discoteca

Una amiga de tota la vida em comentava que divendres passat van anar al Deja Vu de Calafell i hi anava una noia amb un pentinat una mica diferent, però no tenia ni estètica punk ni res que sortis del normal. Doncs el senyor porter no la va deixar entrar. A vegades aquests porters fan classificacions de les persones segons vesteixien, però en aquest cas entrava dins la normalitat. El correcte és que hi hagués una llista on estés ben escrit les normes d'accés al local i no que tot depenguès de la voluntat d'una persona.

Vigileu les carteres

He notat en les darreres setmanes un augment de comentaris de petits furts i robatoris. Suposo que és culpa de la crisi. Segurament no són gent que s'hi dediquin per ampliar patrimoni, simplement crec que ho deuen fer per arribar a cap de més perquè la cosa entre l'atur, les eros i les reduccions de jornades està una mica complicada sobretot al Baix Penedès. Si vas a qualsevol hora pel carrer o si vas al gimnàs veuràs que durant tot el dia hi ha gent tombant o fent esport, en mesura superior al que és habitual. Suposo que tot hi està relacionat. Vagi molt bé i vigileu les carteres.

Qué fue de los Morgan? per passar l'estona

Si voleu una peli sense més pretensions, però que us deixarà un bon regust de boca, aneu a veure Qué fue de los Morgan? No mata, però de tant en tant té alguna escena agradable que fa riure.

Els Pastorets de sempre en una Lira renovada

Els Pastorets del Vendrell han tornat a la Lira, bé al Teatre Municipal Àngel Guimerà del carrer Sant Jordi. Per si algú s’havia despistat. Enguany la principal atracció a part de veure l’obra era conèixer el seu remodelat marc de representació. Pel que fa al local torno a repetir el que he dit en altres ocasions que és petit per la vila del Vendrell amb voluntat de capital comarcal, les cadires no són gaire còmodes i els reposa braços massa estilitzats per ser útils. A títol personal jo vaig tenir una mica de frescor en la representació. Però aquesta sensació és una cosa a títol personal i no voldria generalitzar. Estem davant d’un dels temes que porta més conflictes en alguns àmbits laborals. Per altra banda, la sonoritat és molt bona i la visió força acurada. En aquest darrer apartat no es poden demanar miracles. Si estàs a les últimes files ho veus amb una certa manca de nitidesa, però això és evident. He vist un any més que el futur dels Pastorets està més que assegurat perquè hi ha una nova generació amb empenta que segueix la tradició dels Bargalló, Ripoll, Miret, Vigo entre molts altres personatges ancestrals d’aquesta mostra cultural vendrellenca. Com a nota curiosa he de dir que el tendre paper de Nen Jesús, en aquesta ocasió, va anar a càrrec del vendrellenc d’un mes i escaig d’edat Morgan Holmes. Molt interessant això que els actors es barregin entre el públic, però amb la forta pendent de la platea els actors han d’anar en compte quan es barregen entre el públic per les escales. La cortina transparent dóna una dimensió diferent a alguns dels tradicionals quadres dels Pastorets. Pel que fa als novells actors vaig trobar en el Rovelló i el Lluquet unes futures promeses d’aquesta representació que barreja religió i cultura popular. Pel que fa la resta com la Mònica Tutusaus, el Gabriel Miret i el Pere Sallent, en especial, saben donar el seu toc personal que enriqueix molt l’obra amb una gràcia especial. L’inici de la representació es va fer gairebé amb mitja hora de retard i va acabar al voltant de les 8 de la tarda. Tot i que no es fa avorrit, necessita unes bones tisores per no superar gaire més de les dues hores de representació. Aquest és un tema que pot donar un intens debat, però aquesta és la meva aposta. Però sobretot, no us la perdeu, només queden tres representacions.

Noves propostes electorals

La situació política actual de la comarca aconsella en molts municipis crear una llista independent o similar per concórrer a les properes municipals del 2011. Amb més de 30 anys de democràcia municipal i la casa sense escombrar és el moment idoni per tirar endavant aquesta tasca que serveixi per restablir aquesta funció pública al lloc que li pertoca socialment. Dubto que es pugui arreglar amb 4 anys ni amb 30, però no podem continuar aquesta línia descendent de la confiança entre electors i escollits. En un punt de vista intern, els partits històrics ja fa anys que han plantat al seu capdavant un líder vitalici que fins que per edat continuí mantenint uns serveis mínims ningú gosarà tocar ni qüestionar. Clar darrere seu van sorgint brots verds que es marceixen quan s’acaba la paciència o simplement es cansen de què ningú tingui un minut per escoltar les seves propostes. Aquestes formacions històriques, tot i que la comarca s’ha duplicat en quant a nombre població, no han vist reflectit aquest fenomen en les seves files. De cara a l’exterior no cal que torni a treure el tema de la manca de confiança dels votants en els seus representants polítics. És un tema molt redundant que ja s’ha tractat prou des de diferents angles i amb molts i variats punts de vista.

He dit crear una llista independent, no 24 opcions electorals. Perquè al final la història acaba sent com la república independent de casa meva. Si sota diferents paraigües polítics se’n creen 4 o 5, al final el que s’aconsegueix és que els vots es perdin i ningú aconsegueixi cap representant. Per tant les il·lusions de moltes persones un cop més quedaran enfonsades per la incomprensió dels electors. La gent que per definició ja acostuma a apostar per l’opció més conservadora, només falta que els proposin dues o tres opcions per tornar a aferrar-se al dolent conegut. Sempre he respectat la democràcia i que tothom es pugui presentar, però a l’hora de la veritat els més petits hi perden. Mentre els partits de tota la vida s’ho miren amb alegria i optimisme. Aquest dispersió de vots un cop més serà bàsic perquè tornin a repetir els de sempre. Aprofitant aquesta iniciativa, hi ha algun partit clàssic que coneix prou bé aquesta estratègia i s’afanya a crear una mena de partit “submarí”. La seva intenció fonamental no és arribar a governar encara que mai ho reconeixeran públicament. El seu objectiu és robar vots d’algun dels partits majoritaris, fet que es convertirà en fonamental per ajudar indirectament a una altra formació important per aconseguir més diferència de paperetes pel que fa al partit perjudicat en aquesta mena de joc maquiavèl·lic, però totalment democràtic.

La millor manera de poder controlar tot això és des de dins, tenir un regidor com a mínim i tenir almenys veu en els òrgans de govern. Un regidor que potser clau tant com estan repartides les forces en la majoria de municipis de la comarca que en molts llocs ballen d’un o dos representants legals que són els que decanten la balança a un cantó o a un altre. No és tan important tenir 9 regidors i està a l’oposició allí esperant que algun ésser miraculós respongui les preguntes que es fan o està al govern, amb vot decidir sobre qüestions claus del municipi. Si és dona aquesta circumstància que no és gens difícil i si un conserva la seva integritat i no es deixa caure en els cants de sirena del poder, la cosa pot variar moltíssim, però cal integritat política per sobre de tot.

Per diferents vies s’ha pogut escoltar l’aparició de noves llistes electorals de cara a les properes municipals, però crec que n’hi hagi excessivament perjudica a tothom. El que s’hauria de fer és intentar aplegar en una sola proposta el major nombre possible de noves formacions perquè sinó com he dit abans tots hi perdrem i guanyen els de sempre.

Publicat el 22 de gener del 2010 al Diari del Baix Penedès.

El vent és el més problemàtic

El més problemàtic dels fenomens climatològics és el vent segons la meva enquesta amb 6 vots. La pluja en segon lloc amb 4 punts i ni la calor ni la boira res de res. El fred només li molesta a una persona

Els sous dels controladors aeris

S'ha parlat molt dels seus dels controladors aeris que estan pels aires que si 500.000 i tira cap amunt. L'actual president del govern i gent política important deu estar sobre els 100.000 anuals. El que passa ara és saber si està més justificat que un avió no s'estrelli o que ens estrellem tots plegats per una política nefasta. Jo crec que aquí hi ha moltes injustícies no pel Zapatero i el Montilla o la restaque potser ho hauria de fer quasi gratis i tot, com es feia abans. Els metges cobren uns sou d'uns 3.000 euros i han de fer unes quantes guàrdies. Aquest és un tema molt pelut, però això de 900.000 euros és un escàndol o els metges són tontos i ningú els fa ni puto cas

Quina política faria PxC a Vic?

El tema de Vic realment és per llogar-hi cadires. Ara resulta que CiU i PSC i algú més es dedica a fer la políca de PxC. Això és un clar exemple de mimetisme polític. La gràcia seria si PxC puges al govern faria la política de CiU i PSC? Aquest és el gran tema.

Visita als Pastorets del Vendrell

Avui he anat a veure els Pastorets a la Lira i m'ho he passat bé. Ja és una obra més que rodada i els actors principals i les joves promeses ho fan molt bé, la veritat. Hi ha algú de poble que a vegades parla i li falta aquest tarannà d'actor, però suposo que de mica en mica li vas agafant carinyo. A mitja obra m'he tapat amb la jaqueta perquè sentia una mica de fred. La veritat que no feia gaire calor. Corroboro que les cadires són una mica incòmodes. L'he trobat un pel massa llarga. Li sobre una hora. Jo crec que necessita unes bones tisores. A veure qui s'anima.

Un concert de gospel massa fred a Vilafranca del Penedès

Aquesta tarda he anat a Vilafranca a un concert de Música Gospel per unes 6 o 7 corals de la provínicia de Barcelona amb una petita orquestra i tot. La Basílica de Santa Maria estava plena de gom a gom. Els cantaires omplien l'escenari. No feia fred. La gent tenia ganes de veure el concert. He trobat que ha estat una mica fred. Hi havia algunes cançons com el conegut Ohh Happy Day que la gent quasi ni cantava. Els cantaires ho feien bé. El director donava tot el que sabia per animar l'espectacle. Però faltava comunicació entre músics i públic. Tot ha funcionat, però ha faltat el més important: la comunicació

Escapada perfecta no val la pena

Escapada Perfecta és una peli que no us aconsello. La veritat que és molt previsible i la cosa no s'anima fins al final de tot. No t'adorms, però tampoc no aporta gran cosa de nou. Si voleu bon cine Avatar o Sherlock Holmes.

No us perdeu Sherlock Holmes. Tota una aventura

Feia un parell de setmanes que no anava al cine i avui he descobert una gran pel·lícula. El seu títol és Sherlock Holmes. Una de les moltes aventures d'aquests dos investigadors londinencs que van darrera d'una mena de mesies religiós amb moltes conexions polítiques. Molt ben ambientada, la banda sonora és molt bona. Al final, una part del públic ha apludit el film. Us la remcomano. Durant les dues hores que dura passa el temps volant, volant.

Es necessiten ambaixadors de la comarca

Una les assignatures pendents per a moltes entitats públiques de la nostra comarca és crear una figura nova: els ambaixadors. La nostra història ens ha ensenyat que fins ara no ha estat necessari treballar aquest perfil públic. Alguns empresaris privats si que han tingut clar que aquesta tasca és necessària, però el sector públic en aquest camp ha quedat una mica coix. Ara es necessita que ens proporcionem fora d’aquí. Els mitjans de comunicació de tant en tant es nota que passen per la comarca: el peatge del Vendrell, els problemes amb el top manta al Passeig Marítim i tot això ben amanit amb alguna cosa puntual com el trasllat de l’orgue.

Les entitats públiques: ajuntaments i Consell Comarcal haurien de tenir unes poques persones que exerceixin d’autèntics ambaixadors nostres. No estic parlant de càrrecs polítics, ni de càrrecs honorífics com el que correspon al representant de la Ruta del Xató, sinó de funcionaris que se sàpiguen moure’s per vendre i promocionar la nostra comarca allà on faci falta. Ara que estem molt propers a assolir els 100.000 habitants ja toca que ens dediquem a aquestes missions. S’han fet coses en el camp del turisme i altres aspectes més concrets, però necessitem un perfil que pugui englobar un vessant molt més ampli.

No podem estar aquí creuats de mans i esperant que vinguin franquícies, empreses, centres d’investigacions i nous empresaris guiats per la força de la gravetat. Hem d’anar a trucar a les portes d’aquestes empreses i oferir les nostres possibilitats a veure si tenim sort i algú pica l’ham. Però primer de tot hem d’aconseguir oferir una imatge global. No queda gaire bé que dilluns hi vagi un del Vendrell i dimecres un de Calafell a oferir una cosa semblant. Però potser millor aquesta escena que no hi vagi ningú en cap moment. Hem d’agafar i unir les nostres potencialitats per oferir un projecte comú i unificat. La tendència actual de la comarca és que cadascú vagi al seu ritme.

Ens queden moltes assignatures pendents al tinter. La vinguda de noves franquícies comercials pot ser una eina per potenciar el comerç dels principals municipis. Però encara hi ha alguns comerciants que veuen amb mals ulls aquesta obertura a nous horitzons. Creuen que aquestes firmes els poden fer perdre volum de negoci. L’important és que la gent vingui a passejar i a comprar. Ells mateixos ja decidiran on anar. El que no es pot pretendre és tenir els carrers mig buits perquè aquests clients han d’anar a altres localitats a cercar aquests productes.

Un altre dels temes és el famós CIM que ha d’ocupar un bon tros del centre de la comarca. Això és el pitjor que ens poden oferir amb l’excusa que donarà llocs de treball. És com si anessis a buscar un ampolleta de perfum i t’entaforin un producte per netejar el terra. Si que sortirem tots amb les soles netes, però potser massa i tot. Però clar per això es ho hem d’anar treballant. Un precedent semblant en aquest tema el tenim en l’antic Sanatori de Sant Joan de Déu que ara és un hotel de luxe. Si que s’ha conservat la planta original, però allò està mig amagat en mig d’unes estructures grandioses que eclipsen el seu traçat original. A més el seu esperit inicial s’ha perdut en benefici d’aquells que tenen unes rendes més sanejades que seran els que si que hi podran accedir en aquesta nova etapa.. Aquí encara vàrem poder salvar alguna cosa perquè del poblat de les Guàrdies ja no en queda quasi res soterrat per l’Autopista Pau Casals. Ens hem de vendre, però primer hem de saber que volem i necessitem. Ens falten aquests ambaixadors per donar a conèixer la nostra comarca. Tots plegats anem una mica més junts. De moment, però sembla que encara estem una mica lluny d’aquests perfils que ens poden ajudar a tirar endavant en els temps que corren.

Article publicat el 15 de gener del 2010 al diari del Baix Penedès

La gent acostuma a pagar amb targeta de dèbit

Segons la meva darrera enquesta la gent acostuma a pagar amb targeta de dèbit. 6 persones aposten per això. 4 prefereixen pagar en diners i només dues ho fan en dèbit. El diner de plàstic és el que guanya.

El vent ens porta un cop més a l'actualitat

Un cop més el Baix Penedès ha sortit als mitjans de comunicació per desgràcies. Aquest cop era el vent. Avui tocava piscina i anant cap al patronat vell he vist la policia que havia tallat l'avinguda que passa pel davant. Li he preguntat i m'ha comentat la situació. Llavors he buscat una ruta alternativa. Altres s'han tornat a casa perquè no sabien de què venia allò i han preferit tornar a casa i sopar més d'hora. Fa un any una tina de la cooperativa d'Albinayana va caure a terra per la força del vent. Avui ha estat el torn de la teulada d'un pavelló. Ha fet molt de vent i clar a vegades hi ha coses que no aguanten aquestes excepcionalitats.

Una gran pèrdua pel Vendrell i comarca.

Ahir per la nit el Vendrell va perdre una d'aquestes persones que en plan formig donaven corda a un munt de coses. Des de la seva feina i discrecció ajudava a què l'esport escolar i de joves tirés endavant, es preocupava per la seva família, pels seus veïns i per molts més coses del seu entorn, sense fer soroll, però sempre estava on havia d'estar. La vida, la vida en una de les seves males passades l'ha tret d'entre nosaltres perquè segurament allí on estigui ara mateix doni energia als que els envolten per ensenyar el seu tarannà tan peculiar. Et recordarem Pep. No oblidarem ni la teva persona, ni la teva feina de formiga i tota la dedicació que has tingut per aquest poble i comarca. De tot cor.

Quin rollo la Riera de Tv3

La sèrie aquesta Riera de que acaben d'estrenar ara per la tv3 no m'agrada gens. Em recorda a una que no van fer no ga gaire per aquesta cadena al voltant del port de Barcelona. A mi m'agrada la gent de carrer, no em van aquestes vides d'executius en plan americà i tot això amb molt de purpurina i glamour. S'ho poden quedar. Jo com el Jaume i el Ramiro i la Marcela crec que ja no en trobaran. No crec que duri molt aquesta nova sèrie.

El Vendrell comerç fantasma

Avui diumenge he donat un tomb pel centre del poble i era patètic. Hi havia 4 botigues obertes i no hi havia ningú i pel carrer menys. Aquests dies la gent marxa a altres llocs, com per exemple Calafell? Perquè la gent del Vendrell no es queda a comprar els festius al Vendrell? És la tradició. Jo crec que si la cosa segueix com avui millor no obrir perquè la gent es pensa que està tancat i tot arreglat.

Un dia a Can Barça

No sóc futbolero i avui he anat a veure el camp del Barça i el seu Museu. La veritat és que val la pena. Pots gaudir d'aquell camp impressionant des de diferents punts de vista, pots anar als vestidors, dalt a la tribuna i a dalt de tot on estat els periodistes. Pots admirar el present i passat d'una part important de la història d'aquest pais. Us ho recomano.

Present en el primer dia de rebaixes de Nadal

Ahir va ser el primer cop a la meva vida que vaig anar a les 10 del matí al Corte Ingles de Catalunya el primer dia de rebaixes de Nadal. Hi havia gent, però no tanta com en pensava. Tampoc hi faltaven els periodistes àvids de compradors compulsius en dies rebaixa. No era molt diferent dels altres dies, però era un dia d'aquests que saps quina serà una de les notícies principals. Llàstima que el fred li ha restat protagonisme.

Una de les claus és fomentar l'economia personal

Ara que comencem l’any, una manera de fomentar l’economia casolana és afavorir el consum a casa nostra. Perquè això sigui una realitat amb les seves conseqüències positives és necessari que els ciutadans augmentin els seus nivells d’adquisicions i contractacions de béns i serveis. Perquè això sigui possible el que s’ha de fer és dotar de més recursos o simplement afavorir la seva accessibilitat a les nostres famílies. El problema de tot plegat és que no els diners no circulen amb el mateix ritme que ho feien abans. La majoria de persones no ho fan simplement perquè no en tenen, altres perquè estan en la psicosis de la crisis i prefereixen estalviar pel que pugui passar demà i la resta, que crec que són la minoria si que es deuen despendre d’alguna cosa, però ho fan en altres nivells que ens queden encara molt lluny per nosaltres i el nostre comerç.

Ara hi ha rumors que volen congelar els salaris als funcionaris i darrere vindran la majoria de les empreses del nostre país. Per solidaritat, perquè estem en un model inviable o perquè hem d’estalviar un mica perquè hi ha tempesta de crisis i no sabem si en sortirem escaldats.

Les pagues extraordinàries del mes de juliol i desembre que també són una espècie en extinció ja es van dissenyar per això, senzillament per fomentar el consum. No és el mateix que a cada nòmina s’hi afegeixin 200 o 300 euros mensualment que es repleguin tot en dues pagues anuals. Aquests punts anuals afavoreixen que les persones ho destinin a altres finalitats, com poden ser les vacances d’estiu o els regals nadalencs, afavorint d’aquesta manera l’economia del nostre país. Més o menys aquest és el significat dels 200 euros que el Govern espanyol va posar en els nostres comptes el juny del 2008 a compte de l’IRPF. La resta els vàrem poder veure en les altres nòmines fins arribar el mes de desembre d’aquell any.

Comprenc plenament la situació actual que entre la crisis globalitzadora que ens afecta totalment, la competència dels nous mercats i altres elements que estan definint la realitat actual la cosa no està gaire galdosa. Perquè tot funcioni una mica és necessari que els diners es moguin. Perquè es produeixi aquest moviment n’hi ha d’haver en una mesura que superi la quantitat que es requereix per cobrir les necessitats bàsiques que és la situació on es trobem actualment.

La clau màgica és on s’han d’obtenir aquests recursos? Aquí la cosa ja resulta molt més complicada. En comptes d’agafar uns quants euros del pressupost espanyol i repartir-los entre tots ajuntaments perquè arreglin voreres, canviïn bombetes i plantes herbes i arbustos per dotar de més espais verds a les nostres localitats el que s’hauria de fer es baixar les càrregues impositives que hem de patir tots, tant els que tenim la sort de treballar com aquells que estan a l’atur o rebin algun tipus d’ajut social amb cara i ulls. En aquest estat del benestar que cada dia garanteix menys coses. La sanitat pública et garanteix que algun dia t’atendran i no sé sap fins a quin punt. Si caus en un d’aquestes fundacions privades amb voluntat de pública la cosa es complica força. Un altre tema a debat és l’ensenyament públic, un altre dels pilars d’aquesta societat del benestar que fa figa. No hi ha recursos i entre tants de plans i projectes ni professorat ni alumnat no saben a on acudir. Estem abandonant les escoles de banda per anar creant parquings escolars fins els 16 anys sense gaire voluntat ni educativa ni formativa, tot afavorit per un seguit de circumstàncies. La seguretat és un altre del temes on moltes persones han de posar de la seva butxaca ja sigui amb alarmes o amb altres sistemes perquè l’Estat no arriba a totarreu. Si aquesta societat del benestar arriba menys lluny, ja ens ho anirem pagant nosaltres. També ens servirà per donar vida a la societat i fomentar el consum.

Publicat el 8 de gener del 2010 al Diari del Baix Penedès

el dia 1 de gener vaig batre records en aquest blog

El dia 1 de gener amb un comentari sobre les campanades de cap d'any TV3 vaig batre records en aquest blog. Aquest dia vaig tenir 99 visites i 13 comentaris. Moltes gràcies a tots per haver començat l'any amb tant bon peu. Espero que m'aneu seguint i que hi poseu el vostre granet de sorra. Gràcies per aquestes 13 campanades en aquest positt

Dilluns és el dia de l'inici dels grans projectes

El proper dilluns és el dia de les grans propostes. Demà és un dia per treure l'arbre de Nadal, anar de rebaixes, anar a donar un tomb, petites reformes i aquestes coses que sempre queden pendents durant tants dies de festa i de menjar i de trobades familiars.

Els tres reis Mags és el més autèntic de casa nostra

El més autèntic que tenim a casa nostra són els Reis Mags amb 9 vots. En segon lloc queda el tió de Nadal amb 5 vots i al darrera de tot El Pare Noel amb només un vot. La cosa està clara. Els més nostrats els tres reis mags

Baixa l'Euribor i això ho noten les hipoteques

Una de les coses bones d'aquest any a part de que han tret els anuncis a la Primera és que l'Euribor ha baixat. Jo que tinc una revisió anual de la hipoteca, enguany pagaré 200 euros menys cada més. Una cosa que suposo que afectarà a moltes persones i que encara que no tingui res a veure amb el govern, ni sigui cap campanya electoral ens anirà molt bé per arribar a cap de més.

Patètic les campanades de tv3

Avui he vist les campanades de la torre Agbar per tv3. La veritat que amb la tonteria que volien fer amb la gent del Cor de la Ciutat, molta gent no s'ha enterat de quan anaven els quarts i les campanades. Una mica patètics. Jo crec que a la tele hi ha gent molt millor per presentar unes campanades que el Xavier Coral i l'Espartac Peran. És una llàstima que no ho han sabut aprofitar amb altra gent. Això ho havien de fer d'un poble i no d'una torre amb nom d'empresa i de Barcelona. Centralisme pur i dur.