Una les assignatures pendents per a moltes entitats públiques de la nostra comarca és crear una figura nova: els ambaixadors. La nostra història ens ha ensenyat que fins ara no ha estat necessari treballar aquest perfil públic. Alguns empresaris privats si que han tingut clar que aquesta tasca és necessària, però el sector públic en aquest camp ha quedat una mica coix. Ara es necessita que ens proporcionem fora d’aquí. Els mitjans de comunicació de tant en tant es nota que passen per la comarca: el peatge del Vendrell, els problemes amb el top manta al Passeig Marítim i tot això ben amanit amb alguna cosa puntual com el trasllat de l’orgue.
Les entitats públiques: ajuntaments i Consell Comarcal haurien de tenir unes poques persones que exerceixin d’autèntics ambaixadors nostres. No estic parlant de càrrecs polítics, ni de càrrecs honorífics com el que correspon al representant de la Ruta del Xató, sinó de funcionaris que se sàpiguen moure’s per vendre i promocionar la nostra comarca allà on faci falta. Ara que estem molt propers a assolir els 100.000 habitants ja toca que ens dediquem a aquestes missions. S’han fet coses en el camp del turisme i altres aspectes més concrets, però necessitem un perfil que pugui englobar un vessant molt més ampli.
No podem estar aquí creuats de mans i esperant que vinguin franquícies, empreses, centres d’investigacions i nous empresaris guiats per la força de la gravetat. Hem d’anar a trucar a les portes d’aquestes empreses i oferir les nostres possibilitats a veure si tenim sort i algú pica l’ham. Però primer de tot hem d’aconseguir oferir una imatge global. No queda gaire bé que dilluns hi vagi un del Vendrell i dimecres un de Calafell a oferir una cosa semblant. Però potser millor aquesta escena que no hi vagi ningú en cap moment. Hem d’agafar i unir les nostres potencialitats per oferir un projecte comú i unificat. La tendència actual de la comarca és que cadascú vagi al seu ritme.
Ens queden moltes assignatures pendents al tinter. La vinguda de noves franquícies comercials pot ser una eina per potenciar el comerç dels principals municipis. Però encara hi ha alguns comerciants que veuen amb mals ulls aquesta obertura a nous horitzons. Creuen que aquestes firmes els poden fer perdre volum de negoci. L’important és que la gent vingui a passejar i a comprar. Ells mateixos ja decidiran on anar. El que no es pot pretendre és tenir els carrers mig buits perquè aquests clients han d’anar a altres localitats a cercar aquests productes.
Un altre dels temes és el famós CIM que ha d’ocupar un bon tros del centre de la comarca. Això és el pitjor que ens poden oferir amb l’excusa que donarà llocs de treball. És com si anessis a buscar un ampolleta de perfum i t’entaforin un producte per netejar el terra. Si que sortirem tots amb les soles netes, però potser massa i tot. Però clar per això es ho hem d’anar treballant. Un precedent semblant en aquest tema el tenim en l’antic Sanatori de Sant Joan de Déu que ara és un hotel de luxe. Si que s’ha conservat la planta original, però allò està mig amagat en mig d’unes estructures grandioses que eclipsen el seu traçat original. A més el seu esperit inicial s’ha perdut en benefici d’aquells que tenen unes rendes més sanejades que seran els que si que hi podran accedir en aquesta nova etapa.. Aquí encara vàrem poder salvar alguna cosa perquè del poblat de les Guàrdies ja no en queda quasi res soterrat per l’Autopista Pau Casals. Ens hem de vendre, però primer hem de saber que volem i necessitem. Ens falten aquests ambaixadors per donar a conèixer la nostra comarca. Tots plegats anem una mica més junts. De moment, però sembla que encara estem una mica lluny d’aquests perfils que ens poden ajudar a tirar endavant en els temps que corren.
Article publicat el 15 de gener del 2010 al diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada