Ahir per la nit el Vendrell va perdre una d'aquestes persones que en plan formig donaven corda a un munt de coses. Des de la seva feina i discrecció ajudava a què l'esport escolar i de joves tirés endavant, es preocupava per la seva família, pels seus veïns i per molts més coses del seu entorn, sense fer soroll, però sempre estava on havia d'estar. La vida, la vida en una de les seves males passades l'ha tret d'entre nosaltres perquè segurament allí on estigui ara mateix doni energia als que els envolten per ensenyar el seu tarannà tan peculiar. Et recordarem Pep. No oblidarem ni la teva persona, ni la teva feina de formiga i tota la dedicació que has tingut per aquest poble i comarca. De tot cor.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada