Ahir per la nit el Vendrell va perdre una d'aquestes persones que en plan formig donaven corda a un munt de coses. Des de la seva feina i discrecció ajudava a què l'esport escolar i de joves tirés endavant, es preocupava per la seva família, pels seus veïns i per molts més coses del seu entorn, sense fer soroll, però sempre estava on havia d'estar. La vida, la vida en una de les seves males passades l'ha tret d'entre nosaltres perquè segurament allí on estigui ara mateix doni energia als que els envolten per ensenyar el seu tarannà tan peculiar. Et recordarem Pep. No oblidarem ni la teva persona, ni la teva feina de formiga i tota la dedicació que has tingut per aquest poble i comarca. De tot cor.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimarts 12 de gener de 2010
Una gran pèrdua pel Vendrell i comarca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari