Aquesta setmana toca sopar de dones, millor treballadores, però tal com està la cosa totes hi són acceptades. Jo crec que tenir el dia de la dona treballadora és pur masclisme perquè simplement no hi ha el dia de l'home treballador. Un cop a l'Ajuntament del Vendrell amb motiu d'aquest sopar hi varem anar homes i dones. Nosaltres, els homes, varem posar una mica més i varem comprar una rosa per cada dona. Varem quedar com a reis. Jo crec la persona o esdeveniment que tingui el seu dia encara no està normalitzat perquè cada dia és dia de tot i de tots.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dilluns 1 de març de 2010
El dia de la dona és pur masclimse
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari