Un dels polítics que sempre m'han caigut bé és el Joan Olivella de Calafell. Ell sempre te'l trobes a tot arreu dels actes de Calafell. A més sempre et saluda en tu to cordial sense que es noti que es fingit com fan altres. Tot això hi hagi o no hi hagi eleccions a la vora. Molt bé. Altres només surten per obligació.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 7 de març de 2010
El Joan Olivella, un polític de carrer
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
És més que correcte que, ara que venen eleccions, cadascú es vagi recolocant d'allà on ha sortit.
En Joan Olivella no és una persona que se't faci extranya però no té el mateix tracte amb tothom. Si fos com dius seria un pamplinero.
La solució és molt senzilla: sou del mateix pal de la baralla.
Publica un comentari