En els nuclis petits de població sempre hi ha un seguit d’elements que són bàsics i fonamentals. Trobem l’Ajuntament, l’església, el metge, la botiga, una escola, l’estanc i no gaire gran cosa més. Alguns d’aquests equipaments responen a normes estatals o religioses. Un dels elements més concorreguts d’aquests petites aglomeracions de població és la botiga on hi pots trobar una mica de tot. Des del pa de cada dia, fins a lleixiu o bombones de butà per la cuina o l’estufa. El nucli d’Albinyana va acomiadar fa poques setmanes els responsables d’un del seus establiments emblemàtics que durant dècades ha estat regentat per una persona molt popular al municipi i fora d’allí. Ha volgut provar sort en altres espais més poblats de la comarca. El negoci vigent sembla que no dóna per gaire. Inclòs fa uns pocs anys el va llogar a una altra família del municipi, però l’invent va durar uns pocs dies.
Sort que la Núria de la Papiola s’ha encarregat de renovar i agafar amb empenta aquest establiment comercial, sinó problema l’hauríem tingut quan els veïns d’aquest indret haurien d’anar a les Peces o al Vendrell per anar a buscar el pa. Moltes altres coses directament a la capital administrativa del Baix Penedès. Aquest negoci no dóna gaires beneficis i reclama moltes hores de dedicació. Una combinació que a vegades es fa pesada d’aguantar i aconsella provar sort en altres aventures, a priori més rendibles. Els preus i una més gran varietat sempre han aconsellat a moltes persones anar a fer les compres grosses fora de la localitat. La gent va aquí a buscar el pa i quatre coses més sense que això suposi una gran despesa amb el corresponent benefici minso. ¿Què passaria si la nova responsable decidís tancar les portes per manca de beneficis? Que passarà amb aquestes petites compres? Tenim un magnífic servei d’autobús públic que en mitja hora i després d’un interessant recorregut per diferents indrets del municipi et mena a la capital de la comarca previ pas per l’Hospital. Aquest ha estat un dels grans avenços del municipi en els darrers anys. Són bastants les persones que ja utilitzen aquest servei, en especial als jubilats per apropar-se al Vendrell per qualsevol cosa.
La culpa d’aquesta decisió provisional sense més conseqüències no la té ningú i una mica tots plegats. Uns han buscat millors ofertes al Vendrell i els altres han decidit prou d’aguantar aquest esperit de servei d’urgència per atendre les necessitats bàsiques de queviures d’un petit poble. Aquest establiment es continua regint per la llei de l’oferta i de la demanda. Ningú el pot obligar a seguir obrint les seves portes. És un negoci i això és el que mena el seu comportament i la seva política comercial.
Potser fa uns 20 anys al municipi oferien els seus serveis dues botigues similars. Llavors mig poble anava a un i l’altra mig a l’altra. També n’hi havia els políticament correctes que anaven alternant amb les dues ofertes. Quan una va tancar les portes per jubilació del propietari. Alguns clients es varen passar de banda i altres varen preferir anar directament a altres municipis.
Primer de sort vull donar l’enhorabona a la família que ara se’n fa càrrec de tot plegat un altre cop. El repte és més difícil perquè si una persona amb local propi ha optat per aquesta alternativa de tancar és un clar indici que la cosa no rutlla, almenys a la seva manera. Si algú ha de pagar el lloguer el benefici ja quedava molt més minso i per tant poc recomanable, però la gent del poble parla molt bé de la Núria i crec sincerament que ho tirarà tot endavant amb el suport dels albinyanencs. La gent és la que hi ha, però és poden fer petites coses per augmentar la venda i canviar el xip de molts clients potencials. Hi ha la possibilitat remota que la gent d’altres municipis com ara Bonastre i les Peces vinguin a Albinyana a comprar. És una cosa que es pot aconseguir. Cada dia hi ha més bonastrencs que van al Vendrell passant per Albinyana. Sembla ser que els impostos que han de satisfer són més baixos que en altres municipis més grans de la comarca. A veure com evoluciona tot plegat. El més important és que la Núria de la Papiola ja s’ha apuntat a portar les rendes d’aquest comerç solidari. A veure com li va. Molta sort. Ella pot demostrar que el més important de la botiga no són ni els preus, ni la varietat sinó el tarannà de la persona i d’això, la Núria en sap un munt.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 16 d'abril del 2010
2 comentaris:
Moltíssimes gràcies per la part que em toca. La gent m'ha donat la seva confiança i espero no decebre-la.
Merescut article. La vida dels pobles es construeix també amb referents com els establiments de restauració, les botigues, la cooperativa, l'escola. Per molts anys, poguem mantenir aquest esperit!!!.
Publica un comentari a l'entrada