Una de les coses més cares són les crispetes del cinema. Entre aquests elements necessaris per a tothom amb la seva beguda refrescant ens hem carregat el cinema, almenys al Vendrell. Dilluns passat, dia de l'espectador en una peli d'estrena que comento en aquest blog només hi havia tres persones. Hi ha gent que ha anat el cap de setmana i no han vist gaire més gent. Alguna cosa ens està fallant però la gent al cine no hi va i menys ara que ve l'estiu. Potser al final el tornarem a perdre un altre cop.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimarts 11 de maig de 2010
El cinema al Vendrell passa per moments crítics
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Doncs seria una llàstima
Es que els preus s'estàn posant disparats, sobretot si hi vas amb la familia. Si no clavessin tant potser ompliríen més i seria més rentable.
Publica un comentari