Avui he anat pel Vendrell amb un paraigües. Realment és tot una odissea. Quan la vorera no és estreta hi ha fanals al mig. Llavors baixes a la calçada i trobes l'aigua que passa i et mulles els peus o un cotxe t'esquitxa. Realment amb voreres com les nostres quan plou es millor posar-se un xubasqueiro i anar fent. Per això del paraigües encara no estem preparats.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dilluns 3 de maig de 2010
Anar per les voreres del Vendrell quan plou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Totes los voreres desnivellades... ¿Qui no hi ha relliscat mai quan cau una mica d'aigua?
A Castelldefels hi ha un munt de voreres noves del "plan E" i s'hi fan basals.
Avui queia més aigua dels balcons que del cel.
doncs quan plou a comarruga més que caminar naveguem ;) però hi ha hagut millores hem passat del submarí a la barqueta.
Publica un comentari