dilluns, 30 d’agost de 2010

Més conseqüències d'aquest burca que ens amaga la realitat

El portal del Pardo és una de les reminiscències del passat de la nostra vila. Quan es van decidir enderrocar les muralles de la vila, per algun motiu excepcional van deixar aquest vestigi del passat medieval del Vendrell. És una sort per tots nosaltres que avui tinguem ben conservada aquesta porta d’entrada al nucli antic. Això passava al segle XIX. Si caminem en el temps veurem com en la segona meitat del segle XX tenim dos clars testimonis d’excepcions, però no pas en aquest sentit positiu. Un és l’edifici que s’aixeca al costat del llac de Coma-ruga. Un construcció que trenca amb els esquemes de la resta de la planificació urbanística a les platges. El nucli del Vendrell no es queda curt i ataca amb l’edifici Tobies, entre la Rambla i el carrer Otó Ferrer. Una altra construcció privilegiada que permet veure la resta de la vila a la sota dels seus peus. Mentre això passava als centres dels nuclis més poblats del municipi, en els indrets més remots anaven creixen urbanitzacions que se sortien de la legalitat de planificació del moment del municipi. Cases, xalets, apartaments, mansions més o menys afilerats segons el gust i la voluntat dels propietaris. Sense gaire ordre i concert anaven creixent lluny dels nuclis oficials de població. Allí cadascú feia de les seves i aquí no passava res. Alguns inclòs es van atrevir a plantar la casa al mig del torrent. Sort que en aquest país mai passa res i de moment l’aigua ha respectat els desitjos dels homes per arriscats que hagin estat. Els caps de setmana i les vacances servien per anar bastint aquestes cases que en algun cas realment són envejables i en altres es pot veure un clar atemptat a l’estètica i els gustos del moment. Però hi ha per tots els gustos.
La versió del segle vint-i-un d’aquest legislació paral·lela la trobem als barris marítims. Fa un parell o tres d’anys o potser més que el Vendrell patia un problema endèmic amb els venedors il·legals, la gran majoria provinents del continent africà que venien a les nostres costes a oferir-nos cd’s i dvd’s piratejats entre altres productes com bolsos, cinturons, colònies. Sembla que el tema musical i videogràfic s’ha perdut i ja no s’inclou en la seva variada oferta en el nou emplaçament de la plaça de la Lluna. A tot s’afegia el desinterès i la manca d’efectius de la Guardia Civil que és a qui li correspon la part sorrenca del nostre litoral. Evidentment aquests venedors potser no saben idiomes, però coneixen perfectament aquesta mena buits legals que porten de corcoll a les diferents administracions. Hem portat la policia local, els mossos, la policia nacional, vestida amb uniforme, de paisà i el que faci falta. Reunions de juntes de seguretat, controls policials a l’estació de Sant Vicenç de Calders i en els carrers adjacents als barris marítims, persecucions a la sorra i alguna que altra picabaralla entre policies, turistes i venedors. Algú ha haver de ser atès fins i tot a l’hospital per contusions. Episodis que han donat i donen la volta al món gràcies a les noves tecnologies del món vinculat amb l’internet. Al final no ha servit per res perquè s’hauria de tenir un destacament de 100 policies a la platja durant totes les hores de sol i algunes d’ombra. Una solució que no es pot aguantar ni pel nombre d’efectius necessaris ni pel cost econòmic.
Llavors el desenllaça final ha arribat a una mena d’entesa. Jo no miro on tu estàs venen els teus productes de procedència curiosa, però tu no et poses al passeig marítim on estan els venedors que han de pagar uns impostos per exercir la seva feina.
Tots amics i contents. Cadascú pot portar a terme la seva feina sense molestar. Per arribar a aquest punt hem tardat 3 o 4 anys i sense necessitat de posar policia pel mig, ni grans rodes de premsa, ni solucions policials dràstiques batejades amb nom de peli americana de sobre taula. Al final hem fet com es fan moltes en aquest país. Davant la impossibilitat d’arreglar el problema o la situació és fa allò que cadascú faci el que vulgui, però no ens molestem I si fa falta no mirem per no veure’ns perquè ja ens coneixem. Els que han quedat més malparats són els que han de pagar uns 450 euros per tenir la paradeta al passeig marítim. S’ho han de mirar com el preu per estar a primera línia de mar i al peu d’un passeig que es força utilitzat, especialment a l’estiu. Però en aquest punt és on ara apareixen comencen a sorgir altres venedors vinguts de l’altre cantó de l’Atlàntic. Aquest serà el proper capítol a solventar amb la policia o solució pactada. De moment és tema sense importància. Calafell per la seva banda se solidaritza en tot plegat. Tot això són les incoherències que tenen lloc en un país on per posar la roda del vehicle sobre la vorera tens una multa i si plantes una casa al mig del torrent no passa res. Suposo la culpa és aquesta burca que portem no ens deixa veure la realitat.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 27 d'agost del 2010