Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 9 de desembre del 2010

La conveniència d'uns pressupostos reals

En aquest final de legislatura marcat per una crisi general que afecta a tothom, la classe política del Vendrell ha decidit finalment tirar endavant el Pla de Convivència i Civisme després d’uns quants anys que estava aparcat en algú racó. Només de tant en tant havia donat senyals de la seva existència. Però ara sembla que la cosa va en serio. Bé, l’any que ve hi ha municipals i tornem a estar en una altra parada obligada per aquest tipus d’iniciatives que amb els canvis de govern sempre hi ha modificacions i mots acaben en daltabaixos
La gràcia de tot això està en què la majoria de regidors del consistori estan d’acord en aquest projecte que en principi ha de millorar les relacions en la nostra societat. Jo aprofitaria aquest bon rotllo i entesa política per tirar endavant uns pressupostos molt complicats per a un exercici encara més enrevessat que és el que tenim a les portes tot just després de Nadal. A hores d’ara encara no se sap si les ordenances municipals per al 2010 patiran algun canvi o seran una pròrroga de l’any anterior. A les dates que estem envidentment ja no podem posar-les en funcionament el dia 1 de gener. A partir d’aquí tots els dies són bons. Darrera d’això hi ha un tema més seriós com són els pressupostos que també es poden posar en funcionament el dia que vulguis, però l’any que ve com més propers del 22 de maig estem els nervis augmentaran en totes les formacions. Per tant, arribar a un acord serà molt més complicat a mesura que avanci el temps. El perjudicat a mig temps sempre serà el pobre ciutadà que si encara que vegi que al principi no haurà de pagar ni un cèntim més en impostos i taxes depenents del consitori. Això és una enganyifa pel dia de demà. En el moment que ens proposem recuperar els diners no recapats. Llavores ens podem trobar amb dues opcions. La més fàcil és deixar que el vaixell vagi a la deriva i el proper patró ja s’espavilarà perquè torni a flotar amb unes mínimes garanties. L’altra opció, la més adequada, però la de menys rendibilitat política és intentar control el rumb fins el darrer moment intentant salvar tots els esculls possibles.
Jo al Vendrell no veig seriosos problemes de convivència. Si que podem trobar casos aïllats i puntuals arreu del municipi, encara que hi hagi zones més propenses, però la cosa no és el que era fa un temps. Aquests punts conflictius i actituds incíviques no l’arreglarem pas amb una llibreteta i apuntant sancions i multes per aquelles persones que deixen les escombraries a terra, orinen al carrer i porten el gos deslligat per la platja. Aquesta política simplement ens ajudarà aescarmentar crematísticament a uns determinats personatges que incompleixen unes normes ja contemplades en una normativa vigent. A partir d’això és pot ampliar, el que vulguis i fins on vulguis, però pensa que hem de buscar molts vigilants si realment volem vetllar pel comportament social de més de 37.000 vendrellencs. Amb uns quants tampoc no fem gran cosa. Val la pena? Jo crec sincerament que no. Pels que tindran la sort de treballar si que els hi serà una iniciativa positiva
La millor manera de vetllar per la convivència i el civisme en aquest poble és fer uns pressupostos amb cara i ulls on estiguin ben clars les quantitats per ajudes, subvencions i altres partides de caire social que han d’estar incloses dins un pressupost. Si és necessari, s’acompanyen d’uns requisits clars i entenedors on tothom pugui veure si arriba o no arriba als límits per demanar una ajuda pel que sigui. Com més clar tots hi guanyarem. Els diferents col·lectius i entitats i tota la ciutadania anònima sabran que hi ha al municipi i fins on poden arribar. A què poden aspirar segons els seus recursos i les seves necessitats. Els números clars i la xcolata espessa.
Encara que en aquestes reunions hi hagi entitats i altres col·lectivitats, el microcosmos d’entitats al Vendrell fa que n’hi hagi molt poques que tinguin un pes social específic. La majoria són un grup petit de gent que comparteix una passió o una situació. Més del 70 ó 80% dels vendrellencs no participen a cap entitat i si ho fan, molts cops, ho fan més que res per col·laborar. La seva implicació efectiva és minsa.
Un pressupost on hi hagi, si fa falta el tema de les contribucions especials. Si et toquen, es pot convertir en un autèntic maldecap per als afortunats en aquesta situació en què vivim. Aprofitant aquestes reunions el que haurien de fer entre polítics i massa social és elaborar un pressupost real per al 2011 amb cara i ulls. Al Vendrell, de problemes de convivència a part dels que els polítics seguidors mediàtics es treuen de la mà de tant en tant pwe per cridar l’atenció pública, no n’hi ha. Hi ha gent incívica aquí i a tot arreu, però poca cosa més. A cop de talonari de multa no farem res. Es millor que decidim qui i com ens apretem el cinturó perquè la festa ja s’ha acabat. Ara hem de decidir qui paga els plats trencats abans que sigui massa tard.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 10 de desembre del 2010

1 comentari:

pilar ha dit...

molt encertat.
Les coses super-guays també s'han de pressupostar. Al final, els pressupostos son la mare del tot