dijous, 7 d’abril de 2011

La moció del "resset"

El que han de fer molts ajuntaments de la comarca, en especial els de la costa abans que comenci la campanya oficial és decidir en que retallen els diners per intentar salvar el vaixell de l’administració pública. Ja no dic per fer inversions, per fer nous pavellons esportius, ni noves infrastructures culturals. Això ja s’ha acabat per un altre temps. S’han de seure tots els grups, grans, petits, nacionals, catalans, de dretes d’esquerres, indígenes i nouvinguts i s’ha de decidir com salvem els mobles. Sinó fem això potser algun dia haurem de prendre decisions dràstiques que no agradaran a ningú. Serà el moment en què ja no hi haurà ningú marge de maniobra en cap sentit perquè el rellotge del temps s’ha parat i les escorrialles del pressupost esgotades. Estem tots entretinguts amb altres temes que també són importants, però que són ben bé intranscendents davant aquest greu problema que amb el temps hem anat creant i ara no sabem com sortir-ne. Ja sabem que no podem portar passamuntanyes en un edifici públic ni burca. Ara hem de treure un altre per no anar en banyador en els edificis públics. Posats a treure normes insulses doncs fem-ho bé i ho mirem des dels dos cantons oposats. A veure si a partir d’ara tindrem una remesa de turistes a presentar instàncies amb xancles i banyador i no sabrem com actuar perquè es vesteixin per l’ocasió. Ja és hora que els responsables es tanquin a porta tancada si fa falta i parlin sobre el nostre futur a mig termini i a discutir per allò que hem de prescindir perquè la bossa ja no dóna per tant. Fins ara havíem trampejat la situació perquè darrera una crisi venien uns anys bons i s’anava recuperant l’esperança, però hem arribat a un moment crític que demana una revisió a fons sense més dilacions. Sinó potser al final ens trobarem amb alguna sorpresa com ha passat en alguns països del Nord d’Àfrica que el poble anònim ha decidit acabar amb uns polítics corruptes que ja fa dies que omplien de paraules i somnis a un poble que només volia pa i feina. Aquí no tenim dictadures, però si que tampoc no tenim una democràcia clara per tothom. Estem en una mena de partidocràcia. Els polítics haurien de començar a reaccionar i en eleccions com les Municipals fer llistes obertes com es fa al Senat, una camera que encara no sé perquè funciona realment. La gent si que creu en la democràcia, el problema rau en els polítics que la manipulen i ja no saben com actuar perquè tenen por que els partits es descontrolin pe un excés de “democràcia” segons entenen ells. Però si les mateixes formacions ja no ho són, com ho poden aplicar a la resta de població. Ja no són necessaris ni grans líders, ni persones carismàtiques que vagin al davant. Avui en dia amb les xarxes socials qualsevol et munta un acte de protesta en el lloc que vulguis sempre que hi hagi una sèrie de factors que facin que la gent responguin com ha passat a Tunis i a Egipte. Quan hi ha benzina escampada per l’engranatge social a la mínima guspira la cosa pot prendre i no se sap si tindrà aturador. Aquests elements hi són i cada dia més perquè la gent ja està cansada de paraules i busca solucions concretes als problemes de cada dia. Si els polítics de tota la vida no els les donen hauran de buscar alternatives siguin de l’extrema dreta o esquerra, però gent que siguin capaços de fer alguna cosa útil perquè la maquinària torni a caminar i no continuï estan parada en el semàfor vermell per manca de recursos perquè es pugui posar verd. Aquesta és la moció que falta als ajuntaments més endeutats de la comarca. No cal caure en els mateixos tòpics d’imprimir els papers per les dues cares i estalviar en protocol. Ara toca una reorganització global i integral perquè tot torni a funcionar. Els actuals esquemes s’han quedat obsolets i ja li hem posat massa pedaços. Ara toca pitjar la tecla del resset. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 8 d'abril del 2011

2 comentaris:

P-A ha dit...

el que hem de fer és tenir una mica de memória del que han fet els polítics i fer com a la revolució francesa, tallar el cap als xucladors paràsits de la societat

P-A ha dit...

(metaforicament parlant)