Ahir al Liceu va ser apoteòsic. Hi ha concerts com el d'ahir que no es poden explicar s'han de viure. L'any 2009 els Laxen ens va oferir un concert memorable a l'Apolo amb la seva grabació del seu disc en directe, però ahir va ser una altra història totalment diferent on després de 25 anys i amb una de les seves cançons més populars dedicades a aquest temple de la lírica universal van pujar a l'escenari. Al fina es va omplir fins dalt de tot i la veritat que feia goig està allí veient tota la gent entregada a la seva música. Els sis membres del grup i L'OCE van fer vibrar a tota la gent que allí estàvem de valent. Dues hores de bones vibracions que van quedar curtes perquè els bons moments passen massa ràpid. Gràcies a tots perquè vareu fer que ahir fos una gran nit, tant els de dalt com els que van animar en tot moment a aquest gran grup de casa nostra en una aventura arriscada que fa un quart de segle que dura. Fa dos anys van tocar al lluna, ahir van baixar al Liceu, on serà la propera? No us fallarem.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
3 comentaris:
es nota que t'ho vas passar be ;-)
Jo ahir em vaig trobar el Pemi i el faig felicitar. Hem va preguntar: Hi vareu anar? Jo crec que la pregunta correcta era: Qui no hi va anar?
Va ser una nit màgica, amb un Lax’s concentrats perquè tot fos meravellós. L’escenari: majestuós, el públic: entregat, el grup i l’orquestra: sublims!!
Jo també em pregunto el mateix: Quina serà la propera fita dels Lax’s? potser tocar a l’ONU?.
Jo crec que tenen més d’un himne en el seu repertori. “Tornarem” és una cançó que pot ser un himne per a una Catalunya en ressorgiment del seus valors i dels seus ideals. Per altra costat em va agradar que recuperessin “Nen surt cap el carrer” ja que és una cançó molt divertida i que també pot ser un himne en contra d’aquest mon tant absurd en el que vivim (només cal anar actualitzant-la, ja que encara parla d’en Romario!!). I per acabar no oblidem “Que boig el món”, quin tros de cançó!!!
En fi, Lax’n’busto forever!!!
Per cert, a mi només m’hagués faltat, per posar la cirereta al pastís, que algú dels lax’s li hagués dedicat una cançó al Pemi Fortuny o, com a mínim, l’hagués recordat o anomenat en alguna de les seves dedicatòries. Aquest era en certa manera un concert per celebrar els 25 anys de la banda i ell també ha estat un component “molt” important de la banda durant “molts” d’aquests 25 anys.
Com diuen els castellans, “lo cortés no quita lo valiente”.
Publica un comentari a l'entrada