La veu del poble

La veu del poble

dissabte, 16 d’abril de 2011

Les formes i les aparences

Ahir vaig sentir un comentari que ja fa dies que em van dir i que tenen protagonistes diferents però a vegades passa. En aquest cas es tracta d'un pagès que vol un Rolex d'or. Va a una botiga i l'adverteixen que aquest rellotge és molt car i clar suposadament no el pot adquirir. Això emprenya al client que encara no vagi amb la vestimenta adecuada si que té els calers necessaris i uns quants més també. Aquest mateix home va a una altra botiga i el venedor no li fa cap comentari fora de joc i efectivament li ven el rellotge obviant la seva aparença que no concordava amb el seu pressupost. Avui en dia això passa i al revés també. Per anar a fer de quinqui ho has de fer amb corbata i traje si vas amb roba en mal estat t'enxamen enseguida. La imatge és la imatge.

3 comentaris:

P-A ha dit...

a les pijo-botigues de Carolina Herrera tenen la política d'atendre be a tothom, encara que porti males pintes, mai es sap si el pinta-pidolaire és en realitat un millonari. Això és tenir vista comercial, altres coses ser un cateto.

Molon labe ha dit...

O tenir clara la política d'empresa, per exemple a ferrari no te'n venen cap de sèrie limitada si no en tens cap anterior, com ells diuen "No venem cotxes a qui té diners, els venem a qui ha estat amb nosaltres aquests anys...", això si, un rlex va de collons pels treballs de la terra pocs rellotge aguanten lo que un rolex

Beita ha dit...

Això és com quan entres a una botiga de roba i et diuen: "per vosté no tenim res. No treballem amb talles grans".

Perden un client i guanyen molta propaganda negativa.