La veu del poble

La veu del poble

dijous, 20 d’octubre de 2011

L'esport, només una excusa

Una de les propostes que acostuma a ser molt engrescadora pels polítics és organitzar actes de lliurament de premis o trofeus amb alguna excusa. Un exemple clar d’aquest tipus d’esdeveniments el tenim a la Nit de l’Esport que se celebra a diferents municipis comarcals. Durant aquesta cita es valora aquells esportistes, patrocinadors, entrenadors i altres persones vinculades amb l’exercici físic catalogat.
Pel que fa als premis, la cosa en alguns casos ha millorat. Al principi el que predominava eren les típiques copes i medalles que després no saps que fer amb elles i acaben en alguna prestatgeria o algun armari en un paper decoratiu. En els darrers anys la cosa ha millorat i ja s’ha apostat per artistes com la Roser Oter que ha dirigit el seu art en vers aquests guardonats.
En aquesta vetllada que també ha anat patit la seva evolució. Si al principi de tot parlàvem d’un sopar amb els premiats i altres esportistes, les noves tendències aposten per canviar el plat personal per un pica pica.
Evidentment que molts dels joves que recullen el seu trofeu i amb ell el seu reconeixement en la seva especialitat es troben contents i cofois per aquest homenatge a la seva tasca esportiva. Per altra banda, en aquestes cites també abunden altres personalitats, en especial polítics i derivats, que són els generosos i els magnànims que s’encarreguen de lliurar aquestes mostres de reconeixement col·lectiu i personal.
Hi ha una sèrie de punts prou importants a tenir en compte en tot aquest procediment. Qui és el millor esportista? Aquell que marca més gols, llavors els defenses ho tenen magre i no parlem dels porters. Aquell que juga millor? Molts cops hi ha persones que tenen un art natural en el món de l’esport i a altres els costa un gran esforç portar a terme el seu objectiu. També s’ha de tenir en compte. Una cosa similar pot passar en el món de l’ensenyament. A vegades val més un sis d’una persona que fins aquell moment treia resultats per sota el 3 que no pas un altre 9,5 d’aquell que sempre es mou per sobre del 9. En el pensament tradicional es valoraria clarament el segon, però les noves tendències apunten clarament el més esforçat per lloar la seva evolució. Pel que fa a l’altra banda, els lliuradors. Evidentment aquests actes públics i notoris amb una forta càrrega d’autobombo donen molt més resultats polítics que no pas aquella persona que s’ha de dedicar a anunciar retallades pel bé de la comunitat. Atès que els polítics dissenyen la seva tasca per guanyar eleccions i no pas per millorar el país, aquest tipus d’esdeveniment són ideals per arreplegar un quants vots i una mica de pes social davant d’aquell auditori ansiós de saber qui serà el gran triomfador de la nit.
Tal com està la situació econòmica actual aquest tipus de cites crec que són totalment prescindibles per diferents motius. Al igual que pugen a l’escenari per premiar els millors, també s’hauria de fer aquest acte per anunciar a qui afectaran les principals retallades de les diferents seccions esportives marcats per la situació actual. Els diners invertits en aquest tipus d’actes haurien d’anar dedicats directament a les seccions esportives o a comprar material o simplement a arreglar algun desperfecte que amb el temps ha quedat malmès.
Reconec que polítics i guardonats potser perdrien una gran nit d’alegria i joia, però hem de tocar de peus a terra i valorar que és el més convé. Si organitzar algun acte d’aquest tipus o eliminar algun equip per manca de recursos econòmics per poder-lo mantenir.
En el fons hem de valorar el treball en equip on tots tenen la seva importància. Un exemple clar el tenim amb el popular jugador blaugrana Messi que quan juga amb la selecció del seu país no dóna ni la meitat del resultat que ho fa amb el Barça. La cosa és clara si l’actual millor jugador del món no tingués l’entrenador que té, ni la defensa ni les línies mitges que li aporten les pilotes necessàries per demostrar la seva qualitat i superar nous reptes vosaltres penseu que faria alguna cosa. Doncs el mateix passa amb les altres disciplines i en altres àmbits molt més propers a casa nostra. Potser en alguns casos els premiats haguessin preferit un parell d’entrades a Port Aventura que no pas una copa ben brillant sobre l’armari. Entre tots també hagués estat un granet de sorra per arranjar el sostre del pavelló del C.E. Vendrell que ja li toca

Article publicat al Diari del Baix Penedeès el 21 d'octubre del 2011