Aquests dies he fet alguna visita al CAP del Vendrell. Aquell de la primera pedra del Botafoc, encara està allí la primera pedra morta de riure, esperant la segona. EL tema és que moltes de les persones que veig a les visites superen els 60 anys, més o menys, i hi ha una part considerable de marroquins de totes les edats. Amb l'edat un ha d'anar més al metge, això és normal. El que no entenc que li passa als indígenes d'aquí, si és que estan tots sants o s'han apuntat a mútues. La Fira dle Vendrell era un exemple de la nova oferta sanitària de moltes mútues. Jo crec que gràcies a l'estat i la Gene s'estan fent rics. Ara ja veurem com acabarà tot plegat, perquè la crisi és per tothom.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimarts 18 d’octubre de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Mira, als caps de per aquí dalt, gairebé no s'hi pot anar, ens els estan tancant tots...
Publica un comentari