dijous, 13 d’octubre de 2011

Dues entitats que han marcat més d'una generació



Enguany no podia faltar un article sobre els 25 anys d’un dels meus grups preferits, els Lax’N’Busto. Un grup de casa nostra que està totalment identificat amb la nostra generació, els que estem a la ratlla trenta o quaranta i tants. Jo els segueixo des d’un bon començament. Per començar no em puc estar d recordar una anècdota que cada cop que vaig a un dels seus concerts em ve al cap amb enyorança.. Una dels moments que tinc grabat en el meu subconscient em transporta a quan jo tenia 17 anys i formava part de la junta directiva de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca. La nostra gesta va ser contractar una actuació per tocar per la festa major de l’any 1987. Havien fet algun petit concert i es començava a sentir a parlar d’ells a la comarca. El seu caché per aquest històric esdeveniment va ser de 35.000 pessetes tot i que llavors per cada concert cobraven 40.000 pessetes, però com era amic i company d’estudis del Pemi Rovirosa, amb qui vaig fer els tractes, em varen descomptar 5.000 pessetes d’aquell temps. Ni més ni menys que 30 euros d’ara. En aquella data esperada, jo estava allí esperant la gran nit. Totes les llotges de la Societat estaven plenes de famílies amb membres de totes les edats esperant que algú puges a l’escenari i posessin en funcionament tots els instruments i altaveus que hi havia allí preparats. Crec que sobre les 11 de la nit va començar el concert, de mica en mica i davant de les notes vibrants i contundents del seu rock, molta de la gent amb més edat va començar a abandonar els seus seients privilegiats i van tocar el dos cap a casa. Mentrestant la sala s’omplia de generacions més joves que venien d’arreu amb els seus cotxes. En una hora com a molt hi va haver un canvi generacional molt visible. A partir d’aquí el grup vendrellenc va portar terme un molts cops recordat concert. El que recordo millor va ser el “solo” de bateria del Jimmy Pinyol que va deixar bocabadats els allí presents. Hi ha joves que ara 30 anys que encara recorden amb nostàlgia aquesta escena quan ells eren uns marrecs de 5 ó 6 anys.
De tot això han passat 24 anys, quasi un quart de segle. En aquestes dues dècades i escaig han estat un dels pilars fonamentals de la banda sonora de la nostra generació i de les posteriors. Algunes peces han trencat les barreres del temps i la gent se les ha fet seves. Ells han portat arreu dels Països Catalans el nom del Vendrell. Aquesta promoció també ha arribat a altres punts de la geografia mundial com el País Basc, Xile i Argentina, entre d’altres. Han estat els nostres representats en aquest fenomen del rock català que a mitjans del anys 80 va irrompre arreu del país i que va comptar amb grups com els Sopa de Cabra i els Sau que han marcat una generació i un moment de la història d’aquest país.
El més important per celebrar aquesta efemèride és com marquen els protocols en aquests casos, un concert. El del 20è aniversari es va fer a Calafell i el del 15è sembla que es va fer a Vilafranca. Enguany el Vendrell havia d’acollir la celebració principal d’aquest quart de segle sobre els escenaris tot que Vilafranca del Penedès ja va acollir un petit tastet el passat 30 d’agost.
Per honorar els personatges o institucions més celebrades d’un municipi que han tingut un paper destacat s’acostuma a posar el nom a un carrer o s’anomena fill adoptiu o fill predilecte. En aquest cas el millor que es pot fer és un concert especial on la gent amb la seva presència participi en aquest homenatge popular amb allò que millor es pot fer en aquests casos que és compartir una bona dosis vibracions, sensacions i records a través de les notes del seu ampli i variat repertori. Seguint aquesta tradició local de perpetuar un nom en un carrer o una plaça. també es podria fer en aquest cas perquè han fet una gran difusió de la vila amb la seva identificació amb el municipi i amb la lletra d’alguna de les seves cançons més celebrades com és el “Miami Beach” on apunten algunes de les gràcies del Vendrell. Pel que fa al Vendrell hi ha personatges amb noms de carrers que són molt poc coneguts en la societat local i comarcal. En aquest cas concert, aquesta circumstància no passaria per la seva popularitat arreu.
No podem oblidar que en aquest concert també està d’aniversari una de les entitats més actives del Vendrell com són els Pastorets del Vendrell que en els seus 45 anys d’història. També li ha tocat passar per diverses etapes fins assolir el paper actual amb una gran varietat de seccions i amb molta empenta. Són dues entitats que han marcat clarament la història local de la societat vendrellenca amb les seves activitats i propostes. Les dues han evolucionat amb el pas del temps fins poder arribar a aquest esperat concert. Llarga vida a totes dues durant molts anys i moltes felicitats per tot el que heu fet.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 14 d'octubre dle 2011