La veu del poble

La veu del poble

dijous, 17 de novembre de 2011

Realitat i ficció en els nostres carrers


Una de les estrelles de les ultimes actuacions urbanístiques al Vendrell ha estat la plaça Germans Ramon i Vidales que ens mostra un interessant combinat amb alguns personatges del Vendrell ficticis i literaris. Una obra que han executat amb gran encert el Jordi Llucià i la seva filla Iraida. Una manera molt digne de recuperar un dels espais del centre del municipi que podria haver caigut en una altra dinàmica totalment oposada de la que ha estat objecte. El darrer que s’ha afegit amb motiu del còlera crec que trenca una mica l’ambient global de l’espai, però amb el temps s’acabarà d’esbrinar si finalment encaixa en el conjunt pictòric.
En aquest municipi atès que no tenim una planificació urbanística amb cara i ulls i si la tenim, constantment és víctima de canvis i alteracions segons com bufin els vents ens hem de cenyir a aquelles actuacions puntuals que han marcat la història d’aquest municipi. Des de la persona que va salvar el pont del Pardo en el seu moment. Va preferir la seva salvaguarda a la seva destrucció encara que hagué estat malmès pel pas del temps. Un altre punt que ens honora és el que s’ha portat a terme sobre el món Pau Casals. Hi pot haver coses millors o pitjors, però sempre s’ha tingut un mirament especial. No cal dir el Museu Déu amb les obres allí guardades fruit, en part, del boom immobiliari dels darrers anys que el seu propietari va saber transformar en art. Tenim la cascada de la Rambla ocupant, aproximadament, el lloc que el passat franquista també va voler deixar testimoni del seu pas, però que amb el pas del temps s’ha vist totalment esborrat de la via pública.
Aquesta placeta del cap de dalt del carrer de Mar estava ocupat per un edifici vell on l’Ajuntament del Vendrell guardava una part dels seus arxius. S’havia comentat molts cops per la casa gran que s’havia de tirar a terra i construir-ne un de nou. Inclòs amb una mica d’imaginació ja es veia un passadís per sobre del carrer de Mar que unia els dos espais municipals.
Al final, amb intervenció de diferents persones, polítics i altres personatges de la societat vendrellenca s’ha convertit en el que tots podem admirar. La persona que va donar el vist-i-plau potser el principi no ho tenia gaire clar perquè era nou al municipi i a vegades les novetats costen un xic de digerir, però de bon començament ja es veia que la cosa pintava molt bé. Ara per ara molta gent es mostra cofoia del resultat final.
El que s’hauria de fer per donar una mica d’ambient al municipi és algun tipus d’actuació semblant que deixés una mostra d’art en un altre racó del municipi. L’any 1991 al poble de la Garrotxa, Santa Pau van organitzar un concurs d’escultures ocupant espais públics del municipi. Ara, 20 anys després, es poden admirar una desena pels seus carrers i places.
El que s’ha fet fins ara és fer concursos o mostres de grafits a les parets de la Riera de la Bisbal que em sembla molt bé. Però destinar l’art a les parets d’aquesta llera és com voler-ho deixar en un segon terme. No crec que sigui el millor lloc. Dins el municipi hi ha punts que segurament podríem donar molt de si amb el consentiment dels propietaris.. Hi ha art d’aquest tipus més actual que evidentment no els deixaria sortir del lloc on han estat destinats, però n’hi ha altres artistes que es mereixen un lloc més digne i amb més moviment. No és pot posar tot dins el mateix sac.
Ja sé que és mal moment per tot això, evidentment. Molts cops és una qüestió de planificació i saber invertir els pocs recursos que hi han amb encert i bon gust.
Hi ha molts punts al Vendrell i a la resta de comarca que amb un xic d’imaginació podrien patir un canvi substancial molt important on tots hi guanyaríem a mig i llarg termini.
La Iraida i el seu pare ens han demostrat la diferència que hi pot haver entre tres parets fredes i una món virtual ple de llum i color. Si que té un cost material, però a vegades pot ser molt més interessant que altres actuacions amb la mateixa finalitat, però que no tenen tanta vigència en el temps i reculli tants suports populars i estigui tan fotografiada com aquesta. Esperem que aquest esperit segueix en altres punts del Vendrell i comarca. Són alguns dels trets característics que ens diferencien del nostre entorn.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 18 de novembre del 2011