dimarts, 15 de novembre de 2011

Rics, però en realitat més pobres

Ara que tenim molts aparells per dir-nos coses no sabem que dir-nos. Ara que tenim molts aeroports on anar no tenim peles per volar. Ara que tenim molts estudis i masters no tenim feina. Ara que tenim molts polítics no tirem endavant. Sort del Barça que ens ajuda a ser feliços i sinó a gaudir amb al bop esponja.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Som més rics, però tenim uns sous que no han pujat des de l'any 2000. Algú recorda la gasolina a menys d'un euro i el gas-oil, però tenim polítics inútils que no han fotut brot en sa vida per tot arreu. Podem anar a Londres per quatre duros, comprar informàtica per 4 duros, per a l'hora de demanar diners catacrack, una vivenda a preus sobredimensionats. Si el mateix salari amb un IVA de 18% i que pujarà, ara hem de mantenir més dropos polítics

Anònim ha dit...

Es la gran paradoja, tenemos para mil chucherias y caprichos, y nos falta lo más básico, nos cuesta tener casa, trabajo e hijos. Casualidad? no, este funcionamiento es perfecto para algunos. Los políticos, pobrecicos... no creo que sean los culpables de todo en esta vida. Los culpables somos nosotros, quejicas llorones incapaces de hacernos cargo de nuestra vida como adultos, y los grupos lobbys creadores de opinión y del orden mundial, en los cuales creo fervientemente.
un lector que aprende a vivir