De tota la història aquesta de l'Urdangarin al final el que passa és que la Infanta Cristina, la més espaviladeta de les dues, és tonta. La dona estava amb el seu marit en tot aquest xanxullo i sembla que no sabia ni papa. Suposo que també en treia benefici. No sé si al final el seu home li fa un flac favor perquè l'està tractant de passotilla en els millor dels casos.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
divendres 2 de març de 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
xaval, a ver si te esmeras un poco más, últimamente no te luces demasiado escribiendo, que tu no eres de la generación ESO
Si home, pobreta es que no sabia que que els diners no era de veritat perquè no sortia el papa... Per anar de compres a Londres, Paris, Milan com qui va a comprar el pa si que era bona!!!!! Ai Robespierre si aixequès el cap, quanta feina tindria!!!!
Publica un comentari