De tota la història aquesta de l'Urdangarin al final el que passa és que la Infanta Cristina, la més espaviladeta de les dues, és tonta. La dona estava amb el seu marit en tot aquest xanxullo i sembla que no sabia ni papa. Suposo que també en treia benefici. No sé si al final el seu home li fa un flac favor perquè l'està tractant de passotilla en els millor dels casos.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
2 comentaris:
xaval, a ver si te esmeras un poco más, últimamente no te luces demasiado escribiendo, que tu no eres de la generación ESO
Si home, pobreta es que no sabia que que els diners no era de veritat perquè no sortia el papa... Per anar de compres a Londres, Paris, Milan com qui va a comprar el pa si que era bona!!!!! Ai Robespierre si aixequès el cap, quanta feina tindria!!!!
Publica un comentari a l'entrada