La veu del poble

La veu del poble

dissabte, 31 de març de 2012

Com fer front a les noves mesures per pagar els deutes municipals?

(Extret de la Premsa) Los municipios presentan sus ajustes para acceder al Instituto de Crédito Oficial para poder pagar las facturas a los proveedores Los Ayuntamientos morosos se deberán apretar más el cinturón. Los municipios con una montaña de facturas impagadas desde el año pasado han solicitado un crédito ICO estatal para saldar estas deudas, el conocido como plan de proveedores. Para acceder a este préstamo los ayuntamientos deben demostrar que lo podrán devolver a partir de unos planes de ajuste. Los municipios catalanes más morosos (Reus, Badalona, Sabadell y El Vendrell) han presentado sus planes que contienen como denominador común la subida de impuestos y los recortes en personal. Reus es el municipio que menos a hecho los deberes con sus proveedores. Les debe 37,3 millones. Su plan de ajuste contempla el recorte de 4,8 millones de euros en personal, programas culturales, subvenciones y reducirá la frecuencias de autobuses. Los políticos y cargos de confianza se reducirán el sueldo un 5%. Badalona debe 35,7 millones en facturas, contabilizando las deudas de todas las empresas municipales. De estos, 29 millones corresponden al Ayuntamiento. El concejal de Hacienda de Badalona, Ramon Riera, apunta que no han incluido medidas extraordinarias en su plan de ajuste, ya a finales de 2011 aprobaron un plan de saneamiento. Con la subida de este año del IBI, Badalona prevé aumentar en 4 millones sus ingresos, pero el municipio no descarta implantar subidas adicionales de este impuesto durante los próximos diez años “si la evolución de los ingresos no fuera la prevista”, tal y como consta en el texto del plan. El recorte presupuestario en Badalona proviene de las empresas públicas (cinco millones), de la negociación de los contratos con proveedores de servicio (hasta cinco millones) y, en el capítulo de personal (dos millones) de no cubrir las jubilaciones ni renovar contratos temporales. Sabadell (con 25 millones pendientes en facturas) ingresará seis millones más anuales con una subida generalizada de los impuestos y en las tasas de uso de equipamientos municipales y en la educación reglada no obligatoria, como las guarderías. También ahorrarán dos millones en personal, básicamente en jubilaciones, recortes en complementos y en cargos de confianza. Además, recortará el 5% de la aportación a los grupos municipales. También sufrirán el efecto de las tijeras las subvenciones a entidades, la Fiesta Mayor y otras actividades culturales, así como los contratos de servicios educativos y de atención domiciliaria. El Vendrell, que adeuda 23,6 millones a proveedores, prevé reorganizar personal, negociar nuevas concesiones de los servicios, además de fusionar o suprimir organismos autónomos. Los ayuntamientos debían aprobar antes de fin de marzo sus planes de ajuste, que ahora enviarán al Ministerio de Hacienda para su evaluación. Si el Estado da el visto bueno al plan (en un mes como máximo), se considerará otorgado el crédito ICO para pagar las facturas a empresas y autónomos.

divendres, 30 de març de 2012

Les mini associacions de casa nostra


El Vendrell és una vila amb sentit de poble, però en dimensions de ciutat que acull tot un reguitzell d’entitats de molts i variats àmbits: esportives, culturals, gastronòmics, de foc, d’ajuda a les classes necessitades, religioses, de veïns, protecció dels animals i un llarg etc.. Els polítics de les diferents tendències sempre han fet gal·la pública d’aquest enorme potencial associatiu característic del Vendrell que el defineix. Algunes d’aquests entitats rebien subvencions més o menys generoses a càrrec de les entitats públiques. Aquestes aportacions ajuden a cobrir despeses que poden anar des d’un sopar fins a l’adquisició de productes bàsics i mantes per ajudar a les capes socials menys afavorides de la societat. Què hi hagi tot un estol de petites entitats ens indica que hi ha un teixit associatiu fluix. El que es prioritari en els temps que corren és organitzar unes poques entitats amb molta participació. Que aquestes tinguin molt poder de convocatòria dels seus seguidors i arribin a constituir una mena de lobby enfront d’algunes decisions polítiques i socials que poden perjudicar un sector o un grup social. No fa gaires setmanes vàrem tenir el goig al programa radiofònic Pas de vianants de convidar a una persona que entre altres coses porta el qualificatiu d’emprenedor perquè pertany a la xarxa de joves empresaris que intenten tirar el seus negocis endavant afavorint el Vendrell i comarca. Ells fan un grandiós esforç per fer realitat els seus projectes empresarials. Alhora també són projectes socials en un camp com el laboral del que també tenim moltes mancances. Ell és el Ian Cowley un dels propietaris del popular punt de trobada dels amants de les tapes del carrer de les Flors. Ell ens explicava el que costa engrescar un projecte similar pels interessos que defensen els diferents col·lectius en aquest món de la restauració des del CIT, fins el Gremi d’Hosteleria passant per la xarxa d’emprenedors. Una feina heroica arribar a coordinar tots aquestes entitats representatives del Vendrell que formen part d’aquest crisol associatiu tan mediàtic, però que en realitat massa cops és el resultat de persones que aposten més per dividir que no pas per sumar esforços. L’altre dia vaig escoltar que les dues entitats representatives dels andalusos del Vendrell com són l’Associació Garcia Lorca i l’Associació Andalusia del Vendrell s’havien unit després d’una escissió que va crear aquesta dualitat que al final al cap de més de 20 anys de vides paral·leles han decidit tornar a treballar junts sota un mateix projecte. Una de les coses bones que en els darrers anys s’han creat al Vendrell i que aquest any trontolla pels motius de la crisi és l’Entimostra que servia de plataforma per donar a conèixer aquestes entitats a la resta de veïns del municipi. En una Fira de Santa Teresa que cada any és un xic pitjor que l’any anterior aquesta proposta cultural alternativa va prenent embranzida a mesura que es va consolidant. Tenim a l’abast entitats més actives que altres per exemple els Pastorets del Vendrell que quan acaben una cosa ja n’estan treballant una altra sense parar. Però hi ha moltes associacions de veïns que jo crec que la majoria de conciutadans no coneixen ni saben que existeixen. Aquestes entitats desconec totalment la seva activitat. Molts cops, em plantejo si realment en fan alguna. En alguns indrets fan de nexe entre els ajuntaments i els seus veïns. En el cas del Vendrell on aquest tipus d’associacions en alguns casos s’apliquen a organitzar diferents tipus d’activitats culturals o festives o simplement opten per viure en el silenci permanent durant anys i anys. La crisi també afecta a aquestes entitats sense ànim de lucre que van veient com es redueixen una part dels seus ingressos provinents de fons públic i han de buscar alternatives per recollir diners en altres cites del calendari anual. Muntar barres als concerts i espectacles varis, fer recapta de fons amb motiu d’algun esdeveniment popular, elaboració de participacions per algun sorteig de la loteria i molts altres. Hi ha moltes entitats que busquen captar nous socis. Altres ja estan més conformes amb els actuals. No els fa gaire gràcia que hi arribi gent nova que pugui alterar la pau interior de l’entitat. El millor per aquestes èpoques no és aquest garbuix d’entitats que tenim a casa nostra, sinó que s’ha d’apostar per entitats fortes i amb personalitat. Treballant amb uns criteris democràtics de funcionament intern que integri a la seva gent en un projecte comú amb cara i ulls sigui assumible per la resta. 
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 30 de març del 2012

dijous, 29 de març de 2012

Nous comerços al Vendrell

El miracle comercial pre setmana santa s'està imposant al Vendrell. Ara tenim noves botigues de roba al carrer Montserrat i també un parell al carrer Alt i també hi ha una botiga nova a la plaça Nova. Sembla que hagi desembarcat un grup d'emprenedors per aixecar tot això. A veure que passa. Molta sort a tothom i ja tenim una mica més d'oferta.

La culpa de l'endeutament dels ajuntaments la tenen els ajuntaments

La culpa del deute dels ajuntmaents la tenen els ajuntaments. Aquesta és l'opció que ha guanyat entre les proposades amb cinc vots.En segona posició ha quedat que la culpa la tenien tots plegats amb 4 vots. Demà és el darrer dia per presentar el planing de sanejament per als propers 10 anys. A veure que passarà després  perquè ens esperen nous capítols no gaire optimistes.

La manifestació de Tarragona, un experiència interessant

Aquesta tarda he anat a Tarragona a la manifestació contra les restallades. Hi havia molta molta gent. Diuen que erem 25.000 persones. Jo no sé si erem tants, però la cua durava des de davant del Govern Civil fins a la pl. de la Font. Ha estat molt tranquil·la i bon rollo. Al final han vingut uns i han cremat uns containers, però els mateixos manifestants els han cridat i han tocat el dos. El que he trobat molt llarg han estat els parlaments. Han parlat tres dones i més o menys han dit el mateix totes tres. Una mica massa llarga. Després ha parlat un senyor d'aquests que volen la dació de la casa per la hipoteca i a citat a tothom demà a la Canonja. Ha estat breu i clar. Una experiència interessnat. He anat a altres, pèro aquesta era una de les més grans. He vist a gent que feia dies que no veia i tot arreglat.

Jaume Casañas, un polític de Cunit amb les idees clares

Cada partit té gent molt variopinta i a vegades en una mateixa formació pots trobar més diferències que entre gent de dos partits. Ahir vam entrevistar al regidor cunitenc de CDC Jaume Casañas i a part de dir les coses pel seu nom i sense embuts, vam parlar de territori i no de política municipal, quan la gent li demana ajuts ell diu que preferiu que us pugi l'IBI O un castell de focs? aquesta és la manera de fer entendre a la gent com funciona un ajuntament. Aquí al Vendrell vivim en un món de tot és possible, però la cosa ja s'acaba i amb la pujada d'impostos també ho acabaran entenent. Tard i mal explicat però ho entendran.

LLibertat per fer o no fer vaga. La clau.

LLibertat per fer vaga. Llibertat per no fer vaga, quan no arriben les paraules a vegades arriba la silicona. Jo crec que la gràcia de tot plegat és que cadascú faci el que vulgui i tingui capacitat per poder decidir. Quan alguns espavilats, que són quatre, es passen de la ratlla i en en nom de tots posen silicona als panys o practiquen altres mètodes no gaire ortodoxes, ens hem de plantejar si realment aquests quatre gats entenen el tema llibertat. Entenc que molta molta molta gent està fins els collons de tot i no té res a perdre. Però s'ha de respectar a l'altra gent que per diferents motius ha anat a treballar. Hi ha gent que no pot fer vaga perquè arriba justeta a la fi del mes i no creu en aquesta mesura. Això també s'ha de respectar. És molt trist que hi hagi gent que defensen la llibertat i actuen d'aquesta manera.

Miquel Soria, un restaurant del Vendrell que s'ha de provar

www.restaurantmiquelsoria.com

A la nostra comarca hi ha gent que estima la cuina. Gent que ho fa amb passió i encert. Aquest és el cas del jove cuiner Miquel Soria que fa uns quants mesos que regenta un restaurant que porta el seu nom al carrer sant Magí,  34 del Vendrell. Allí hi trobareu un tracte especial i evidentment uns plats que estan per sucar-hi pa. Us recomano els peus de porc amb gambes i les pastetes de xocolata blanca. Ja ho veureu. És un gran encert que tinguem un restaurant com aquest. Un lloc per gaudir els cinc sentits.

dimecres, 28 de març de 2012

Les ràdios de la comarca no estan gens aprofitades

Aqui al Baix Penedès tenim moltes emisores de ràdio que no s'aprofiten prou. Allí estan tan boniques i funcionals, però no hi ha diners per pagar tècnics i locutors. Jo crec que s'hauria d'aprofitar més i donar cabuda a les entitats, escoles altra i gent que altruisticament aniria allí a fer un programa o el que sigui. És un tema pendent i ara amb la crisi encara és més trist tot plegat

Els farols de CDC

Em resulta motl curiós aquest afany més o menys independentista de CDC després del Congrés de Reus. Per altra banda pacten amb el PP el tema dels pressupostos. Jo crec que ara pe ara hi ha poques alternatives a la política del dia a dia i no és temps per inversions sinó per aguantar el que hagi. Anar de farol amb el pacte fiscal i tot això del independentisme i per sota un fa la viu viu amb el PP només provoca més apatia que l'actual. A veure com acabarà tot plegat.

dimarts, 27 de març de 2012

Les altres solucions

La crisis ens ha posat a lloc i hem descobert que molts de nosaltres viviem amb fum. Ni tenim un gran sou, ni erem rics, simplement viviem en un núvol. La crisi ha desactivat aquestes meravelles urbanístiques de casa nostra. No cal anar més lluny del Vendrell hi veure zones amb carrers i voreres i fanals que no van i sense cases. La cosa suposo que tornarà al ritme que ha de tornar no a la bogeria que portàvem a sobre. Ara s'estan netejant els torrents a càrrec de les persones que busquen ferralla per portar a la ferrallaria. Un negoci que dona el pa de cada dia a moltes persones.

Jo no crec en la utilitat d'aquesta vaga

Hi ha gent que vol fer vaga. Molt bé. HI ha gent que no vol fer vaga molt bé. Però hi ha un munt de gent que tenen por i adoptaran altres mesures com treballar per dins, mirar que fa el veí, anar a la feina i a veure com evolucionat tot plegat. Altres hauran de fer vaga perquè si s'han de desplaçar potser hauran de perdre el doble o triple de temps per anar a la feina. La cosa és variada. Jo crec que tal com està el patí ara per ara no ens convé fer vaga. En aquest país sempre han manat les grans empreses. A la fi i el cap els polítics estan aquí per cobrir un buit però les grans decisions no vénen d'ells ni aqui ni a Madrid. Ells fan el seu paper i poca cosa més. La solució és organitzar a la gent que vol una cosa diferent i treballar utilitzant les eines democràtiques. Si en unes eleccions en comptes dels 4 partits de sempre i 20 opuscles hi hagués 5 o 6 partits la cosa podria canviar, però el que passa és com passa a l'esquerra que hi ha moltes divisions i aixi no anirem enlloc fem o no fem vaga.

dilluns, 26 de març de 2012

Sant Jordi a les portes

Ara és l'època que surten els llibres per sant Jordi. Cada dos per tres surt per les notícies algú que ha tret un llibre. Ara el problema és que la gent per Sant Jordi regala llibres i roses. Molts dels llibres que es compren no es llegiran i si ho fan serà més per no dir que no que per altra cosa. La gent que li agrada llegir ho compra quan el necessita i si coincideix amb sant jordi mira quina casualitat. És igual que les roses que les de Sant Jordi no fan olor.

diumenge, 25 de març de 2012

Hotel Marigold per passar una molt bona estona al cine

Una de les pelis noves d'estrena aquesta setmana és El Exótico Hotel Marigold. Un grup d'anglesos de la tercera edat van a un hotel abandonat de la India seguint una interessant oferta. Aquesta peli em recorda molt a Slumdog Milionaire, a més el protagonista de les dues cintes és el mateix perquè està ambientada a la Índia i et permet veure la realitat del país. Si vols passar una bona estona i veure com aquests anglesos mig arruinats descobreixen aquest nou país és molt aconsellable. Passes una molt bona estona.

dissabte, 24 de març de 2012

A Barcelona donen una imatge molt folfklòrica de Catalunya

Una de les imatges més curioses dels turistes quan arriba a Barna és que aquí només tenim paella, sangria, toros i el Barça. Jo crec que aquí hi ha molta feina a fer perquè la gent que ens visiti tregui una altra imatge de la nostra realitat i ens conegui una mica més.

Canvis a l'estació de Sant Vicenç de Calders

L'Estació de Sant Vicenç de Calders ha viscut unes remodelacions força interessants. S'han arreglat les andanes, s'han posat bancs ascensors i s'ha fet apta per als minusvàlids. Ara resulta que en el seu vestíbul no hi ha ni un banc ni una paperera i el panell d'informació no funciona. Si que la gent es pot asseure a l'andana, però jo crec que algun banc dintre no quedaria gens malament. El pàrquing més proper ha quedat molt més petit entre el que s'ha tret per treballadors de la Renfe i autobusos, sort de la part de dalt.

Esto és la guerra, força original.

Feia dies que tenia ganes de veure una peli presumptament divertida sota el nom d'Esto es la guerra que explica la lluita de dos amics espies per la mateixa noia. La veritat és que té escenes força encertades i divertides. Hi ha moments molt ben trobats. Una peli d'aquestes tontes que omplen la cartellera, però que quan la veus et sorprent positivament. Molt aconsellable.

Una visita obligada pels amants de la música comarcal

Aquesta tarda i nit al pavelló de Bellvei del Penedès fan la segona mostra de grups de l'Associació de Músics del Baix Penedès. Un concert amb tota una munió de grups de la comarca que passen per tots els estils. A part d'anar a gaudir de la música també és una manera de fer un tastet de cada grup per aquelles persones que estan en una comissió de festes o en alguna entitat cultural o fins i tot a titol particular per veure que s'hi cou a la comarca. Us ho recomano. Al facebook trobareu la programació.

divendres, 23 de març de 2012

Tornant al passat

El primer de gener del 2002 per a moltes persones va suposar un canvi radical en la seva manera de posar un preu al seu entorn. El pas de la pesseta a l’euro els va permetre tornar als preus de feia 50 anys. La gran diferència és que abans la moneda era la pesseta i ara era el torn de l’euro. La diferència entre l’una i l’altra són ni més ni menys que una mica més de 166 pessetes, però a efectes de numeració podien arribar a coincidir encara que amb una greu diferència en el seu cost real. Abans potser per un cafè s’havia pagat una pesseta i ara tocava aportar un euro. Hem donat un pas en el temps, però els valors es tornen a repetir. Però hi ha altres experiències actuals que ens porten al passat. Alguns ajuntaments i establiments han iniciat una campanya a favor de les bosses reutilitzables. Tot això d’anar al supermercat a comprar i anar agafant bosses per posar tots els productes dins s’ha acabat. Primer, van ser els mateixos comerços que ja es dedicaven a cobrar un preu més o menys mòdic per cada bossa, després ja oferien uns models més consistents amb un preu més elevat que els feia més prescindibles. Les noves tendències de la moda imposa que les persones ja portin ben plegadet en alguna butxaca amagada una bossa desplegable capaç d’acollir una compra mínima que no requereixi altres eines superiors com el carret. Em recorda les cistelles de tota la vida o els cistells que les família guardaven en un cantó del rebost per anar a mercat. Les carmanyoles són una altra de les eines que s’estan posant de moda. No fa gaires anys entre els uns que utilitzaven els populars tiquets restaurants, altres que apostaven per menús econòmics qui més qui menys prescindia del seu entrepà per dinar, encara que sempre hi hagut persones que l’han incorporat a la seva rutina laboral diària. Ara, l’actual situació econòmica fa quasi d’ús obligat per a molts treballadors fer ús d’una carmanyola perfectament preparada per als nous temps amb els compartiments adequats per al primer, segon plat, una mica de postres i la beguda que acompanya. Aquests estris en les seves versions predecessores eren les que acompanyaven a molts treballadors i pagesos que anaven al camp amb el dinar per tot el dia o també al mar a pescar el pa de cada dia en forma de peix. Aquí va sorgir, en part, el xató que era un plat que reunia tot allò que hi havia comestible al rebost i es posava al plat i deixava covat fins que arriba la gana amb l’hora de dinar. Una de les empreses que tenen més volum de negoci són les modistes. Una de les professions que fins fa unes poques dècades comptava amb força representants en els diferents municipis. Si fa quatre dies la gent apostava per comprar roba nova cada canvi d’estació. La nova situació ha provocat que molta gent opti per portar la roba a la modista i l’adapti als canvis de tallatge o simplement faci un canvi perquè sembli nova. En aquest sector també s’han creat una mena de franquícies que de mica en mica van agafant terreny en l’oferta comercial d’un municipi. Encara que també hi ha establiments que ofereixen roba a preus molt reduïts, però no acaba de generar la confiança necessària perquè la majoria de gent entri a formar part de la seva clientela habituals. Una altre de les propostes comercials que es van implantant als nostres carrers i places són els establiments de segona mà. Ja no tothom pot comprar-se un cotxet de canalla, una nevera o una televisió nou entre altres moltes altres coses que hi pots trobar. Una manera d’aprofitar aquelles eines que ja no serveixen per alguns i per altres, per desfer-se de coses innecessàries a canvi d’una petita percepció econòmica. Derivat d’això, trobem un dels centres que concentren el nombre màxim de visites. Estic parlant de la deixalleria. Aquest és un dels llocs on hi ha més caliu comercial de la comarca, encara que estigui perdut al mig d’un polígon industrial. Enmig de tot això continuem mirant el que val cada cosa i on es pot comprar més econòmic. Preguntem a un company de feina si podem compartir cotxe i anem al cine el dia de l’espectador. Aprofitem més els vals de descomptes i les rebaixes i ofertes puntuals. Petites històries que em recorden una mica de costums de quan érem joves i amb el boom econòmic ens vàrem oblidar que tot i tenir moltes il·lusions érem en realitat pobres. El bancs es dedicaven a alimentar els nostres somnis amb el consentiment dels nostres governants. Publicat al Diari del Baix Penedès el 23 de març del 2012

dijous, 22 de març de 2012

Ja tinc aletes. quina sort¡¡¡¡¡

Ha tinc aletes. Avui dia 22 de març i després d'un mes de demanar unes aletes de la meva mida a la piscina vella del Vendrell avui les he pogut estrenar. Durant aquests dies he utilitzat unes aletes embenades amb tela o cinta americana que feia més mal que bé. Avui ho he aconseguit. Dues instàncies sense resposta. Una trucada a veure que passava 6 mails recordatoris amb "que hay de lo mio?" Al final ho he aconseguit. Moltes gràcies. Al final tot funciona, potser una mica tard, però arriba. Encara em queda un trimestre de curs per utilitzar-les  i moltes dies per practicar. Allí estarem darrera l'ona de la piscina.

El parquing de l'hospital del Vendrell continua petit

Aparcar a l'hospital del Vendrell és una odisea total si hi vas al matí a una hora que no siguin les 8. Aquest hospital està fet per anar en transport públic o en cotxe. A peu és una lluny tot i que és accessible, però per les vies que s'ha de passar a vegades pots tenir algun ensurt perquè hi ha molta circulació. La persona que el va dissenyar es va quedar curt amb el tema pàrquing, però clar això ara és difícil d'arreglar perquè s'han de fer obres importants.

dimecres, 21 de març de 2012

El PP guanyarà a Andalusia

La meva darrera enquesta diu que guanyarà el PP a Andalusia per cinc vots contra 1 el PSOE. La cosa està clara. Això de no dir res al Rajoy li va molt bé.

Experiències aquàtiques

Avui el meu profe de piscina m'ha felicitat per la meva evolució a natació, cosa que m'ha fet pujar l'autoestima una miqueta. He perdut uns quilos en els darrers mesos i això es nota també en la natació. La propera setmana no fan classe de natació, cosa que no entenc. En els 7 o 8 anys que vaig a nedar he trobat de tot fins i tot classe per Setmana Santa i per Nadal. Ara que et treguin de curs una setmana pel morro ja no ho entenc. Alguna cosa falla. Encara no m'han portat les aletes. Mira que me les havien de portar del Corte Inglès. He fet un parell o tres d'instàncies i res de res. No anem bé. Bueno ara ja nedo una mica millor.

Gran èxit de l'article de les 4 Fonts

En l'article de l'altre dia sobre les 4 persones que van possible les 4 Fonts vaig rebre en un sol dia 100 visites. Tot un record. La veritat. Això diu molt de tots vosaltres. Espereu que aquest ritme i aquesta empenta us faci caminar molt endavant amb més i noves propostes. Endavant artistes.

Molt interessant el programa Mestres de Tv-3


Un dels programes interessants de la TV3 és Mestres. M'agrada com ho fan perquè encara que no et dediquis a l'ensenyament la veritat és que tothom ha passat per allí. Molts cops els polítics ens volen fer veure coses irreals que en aquest programa queden totalment desmuntades. Aquest programa hauria de ser d'obligat visionar pels grans jefes de l'enseyament en aquest país. A vegades s'aprenen més coses sembrant faves que no pas estudiant química. Tot depèn dels mestres i les circumstàncies.

dimarts, 20 de març de 2012

Una nova proposta pel Congrés dels Diputats

En tres dies, la majoria de les persones d'aquest país tindran aquest missatge. Aquesta és una idea que realment ha de ser considerada i repassada per al Poble.
LLei de Reforma del Congrés de 2011 (esmena de la Constitució d'Espanya)


1 .  El diputat serà assalariat solament durant el seu mandat. I no tindrà jubilació provinent solament pel mandat.
2.   El diputat contribuirà a la Seguretat Social. L'actual fons de jubilació del Congrés passarà al règim vigent de la Seguretat Social immediatament. El diputat participarà dels beneficis dins del règim de la Seguretat Social exactament com tots els altres ciutadans. El fons de jubilació no pot ser usat per a cap altra finalitat.
3.   El diputat ha de pagar el seu pla de jubilació, com tots els espanyols.
4.   El diputat deixarà de votar el seu propi augment de salari.
5.   El diputat deixarà el seu segur actual de salut i participarà del mateix sistema de salut que els altres ciutadans espanyols
6.   El diputat deu igualment complir les mateixes lleis que la resta dels espanyols (*irpf, impostos, seguretat social, etc.)
7.   Servir al Congrés és un honor, no una carrera. Els diputats han de complir els seus mandats (no més de 2 legislatures), després anar-se a casa i buscar ocupació.

Si cada persona passa aquest missatge a un mínim de vint persones, en tres dies la majoria dels espanyols rebran aquest missatge.
L'hora per a aquesta esmena a la Constitució és ARA.

L'enotorisme al Baix Penedès en el blog de l'Alfons Morillas

Hi ha gent a la vida que et sorprenent positivament perquè són més aviat gent discreta ocupats amb la seva feina, família, aficions i altres històries. A vegades aquestes persones et porten grates sorpreses. Aquest ha estat el cas de l'Alfons Morillas, ex president dels Nens del Vendrell que a part de conèixer i estimar el seu poble també en difon tot el relacionat amb la vinya i el vi. Ell té un blog i aquí el teniu perquè en gaudiu plenament. Enhorabona molt currat. http://comunidad.iebschool.com/enoturismobaixpenedes/

dilluns, 19 de març de 2012

Les coses positives de la crisis

La crisis ens ha solucionat problemes que tenim aquí a la vora com les Madrigueres que havia de ser un formiger de persones. També ha posat una mica de seny a tot l'afany constructiu i ha posat les coses al seu punt. Ara el proper pas és que faci una renovació de la classe política de casa nostra. Aquesta és una bona eina que ens han posat a les mans perquè una nova generació ocupi el poder i no hagi d'esperar a què li caigui la baba als 80 anys. Esperem que ho entenguin o sinó les urnes al final sempre tindrà raó.

diumenge, 18 de març de 2012

La montaña rusa, un trio i un llit i alguna estona destacable.

La montaña rusa és una peli dels mateixos que van fer al otro lado de la cama o a los dos lados de la cama. Aquesta també segueix la línia de les altres encara que no surti la paraula cama. Però la protagonista és la cama i explica la relació d'una noia que té un problema amb dos amics, amb un li agrada perquè es l'home de la seva vida i l'altre perquè al llit es molt guay. Llavors la cosa va per aquí. La veritat és que no mata tot i que té algun moment força interessants. Escenes de sexe força abundant.

Els temps estan canviant

La natura està una mica boja i les estacions s'estan alternant. Ara tenim el temps del mes de maig i diuen que al maig tindrem el temps de març. O sigui que ara hem d'aprofitar per sortir i gaudir de la natura i després ja ens quedarem a casa a jugar amb l'ordinador o llegir.

divendres, 16 de març de 2012

Taller d'artterapia al Vendrel

Ofereixo tallers d'artteràpia a un taller de ceràmica del Vendrell. A sota hi ha una petita explicació de què és l'artteràpia. Els DIJOUS A LA TARDA. DE 17H A 18H NENS (A PARTIR DE 7 O 8 ANYS). DE 18.30H A 20H ADULTS. Fins a finals de juny. Els grups serien d'un mínim de 3 persones i un màxim de 6. PEUS: 15€ PER SESSIÓ I PERSONA. En el cas dels nens el preu inclou visites amb els pares. Les entrevistes de selecció d'integrants als grups no es cobraràn. El treball amb els grups serà supervisat per un professional artterapeuta amb experiència membre de la FEAPA (Federació Espanyola d'Associacions Professionals d'Artteràpia). Per a més informació contacteu-me i en parlem: tousurpi@gmail.com Què és l’Artteràpia? L’artteràpia és una psicoteràpia creativa que es serveix dels materials artístics com a expressió alternativa a la paraula. La finalitat no és interpretar les obres sinó explorar els recursos personals a l’hora de fer front a situacions de canvi, conflicte, recerca dels objectius vitals... No cal tenir coneixements tècnics o artístics. A nivell individual treballa la consciència de les capacitats creatives, útils per resoldre problemes des d’un mateix, prendre decisions, fer canvis... afavorint l’autoestima i l’assertivitat. A nivell grupal treballa la tolerància a la diferència i l’intercanvi creatiu i d’aprenentatges que afavoreix la dinàmica de grup. Facilitadora: Laura Tous, Artterapeuta, Màster en Artteràpia de la Universitat de Girona. Membre professional de Grefart. Contacte per a més informació: 637045465 · tousurpi@mail.com GREFART, Grup de Recerca i Formació en Artteràpia, membre fundador de la FEAPA, és una associació professional d'artterapeutes. Està pensada tant per defensar i promoure l'actuació professional dels artterapeutes com per protegir als seus possibles usuaris, pacients i clients, de pràctiques inadequades de les que poguessin ser objecte. Aplega a professionals del món de l'artteràpia, de l'art i la clínica, compromesos en desenvolupar estructures de treball, formatives, de recerca i associatives, que permetin oferir espais a altres persones que s'interessin per la interrogació mútua entre l'art i la teràpia, al mateix temps que fer arribar aquesta eina psicoterapèutica a aquells que n'hagin de menester. Més informació a l’espai web: www.grefart.es

Els raig de Les 4 fonts

Fins fa poc només era el nom d’un dels carrers més fotografiats del Vendrell. Un dels punts més pintorescs i transitats del municipi. L’estretor d’una de les seves voreres per a vianants és un dels aspectes pendents per posar-hi solució en els propers anys. Ara torna a estar de sort. Des de la segona meitat del desembre del 2011 aquesta nomenclatura ha passat a designar una plataforma d’opinió del Vendrell i de retruc, també de la comarca. Els pares d’aquesta criatura virtual són el Frederic Porta júnior, l’Ariadna Caballero, la Liliana Valencia i la Maria Carme Juncosa.. Quatre joves del Vendrell que enguany entraran en el primer quart de segle de la seva vida. Tots ells han realitzat estudis universitaris. Però un cop finalitzat aquests, s’han decantat per algun màster o similar. Aquests 4 joves, molt ben preparats, són prou coneguts a la vila per la seva participació en diferents activitats del municipi i com a membres molt actius d’algunes entitats del Vendrell. Alguns d’ells ja havien donat a conèixer aquest vessant d’opinador i articulista a través de la premsa o ràdio. Altres fins el moment es dedicaven a demostrar el seu art darrere d’una camera de televisió o assolint èxits mundials en alguna disciplina esportiva. En aquests pocs mesos d’existència han assolit unes xifres molt envejables. Fins el moment han superat la vintena d’entrades amb un registre que pot assolir nivells entre 300 o 400 visites diàries. Si entrem en el món estadístic, que és una dada més anecdòtica que altra cosa, fins ara l’entrada que ha recollit més debat va ser un article penjat el 26 de gener de la vendrellenca Sonia Diaz Suriol que portava per títol “El Vendrell, un gran futur comercial?” Aquest tema clàssic entre els clàssics ha recollit un total de 42 comentaris. Una xifra que ens indica la gran participació d’aquest blog. Per allí també han passat temes clàssics com la participació ciutadana, el logis penedès, el carnaval, la comunicació, el present i futur del jovent entre molts d’altres. Un altre dels aspectes destacables d’aquest grup és que han deixat espai per a una font que un cop per setmana també publica en aquest web. Una porta oberta a la gent que patim aquesta perversa malaltia encomanadissa d’opinar i a més fer-ho en públic i a més en algun mitja de comunicació. Un delicte pel qual encara no és coneix penitència que pugui redimir el seu alt grau de culpabilitat. Evidentment altres persones han caigut sense xarxa en el mateix parany de donar publicitat al que pensen i han entrat en aquest perillós món de la secció que abans s’anomenava Cartes al Director. En aquest mitjà és on s’ha estrenat en més d’un. Esperem que segueixin mantenint encès el ple d’aquest esperit tan clau i tan important en la nostra societat. De tant en tant, t’atures a pensar. Sembla que anem tots cap al pensament únic o bé dividit en contraris irreconciliables. Per això s’han inventat els colors. Moltes persones van tenyint del seu color preferit aquests debats que a vegades s’enceten des de punts antagònics. Si dones una lectura a totes les aportacions pots veure molts cops que el bé i el mal o el blanc i el negre només és un problema de percepció o simplement perquè cadascú ho mira des de punts ben diferents. En aquest punt a la xarxa virtual hi ha espai per a tots. Crec que no han tingut la necessitat de censurar cap text ni treure la paraula a ningú dels qui han fet les seves aportacions. Una dada que crec que també cal destacar per indicar la responsabilitat de les persones que hi volen dir la seva. Ho poden fer amb noms i cognoms o poden optar per l’anonimat, però allí tothom hi té veu. He tingut i tinc la sort de conèixer una mica la gent que hi està al darrere. Què pensa? Com ho veu? Què podem fer per millorar? La veritat que són gent que aporta saba nova al Vendrell una cosa que prou falta que fa després l’evolució d’aquesta localitat en les darreres dècades que ens ha portat a una situació gairebé insostenible i amb un futur tan optimista com el futur laboral dels acomodadors de cinema. Esperem que aquest web sigui un punt de referència al Vendrell i comarca. La gràcia no és que en tinguem 25 de similars sinó unes poques i plenes de vida que il·lustrin la consciència de la participació ciutadana que és el que interessa. En una entrevista al Magí Mateu, president del CIT, al Pas de Vianants va reconèixer que ell cada dia donava un cop d’ull a aquest web. Esperem que aquest simple fet sigui un exemple per altres vilatans per donar un caliu social sempre necessari en una ciutat com el Vendrell. Entre tots, ens toca començar una nova etapa per aquest municipi que encara està mal aparcat el segle XX amb un futur molt incert i amb més ombres que clarianes. Molta sort 4 Fonts i que l’aigua no pari de rajar plogui o faci sol. Endavant M. Carme, Liliana, Ariadna i Frederic. Aquest potser el primer pas per altres iniciatives. Vosaltres ja heu posat la llavor, que de moment és molt fructífera. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 16 de març del 2012 . La foto és una gentilesa de la Marta Bosquet

Ja està en marxa la ruta de les tapes del Vendrell

Avui divendres comença la ruta de les tapes al Vendrell, per dos euros i una mica més tens tapeta i cervesseta en 33 bars i restaurants del Vendrell. Si omples una targeta amb 27 et donaran una samarreta i participaràs en un concurs amb premis interesants. Això és el principi. Ara estàs obligat a veure Moritz i hi ha gnet que li agrada i gent que no, esperem que en properes edicions es vagi perfilant seguint la resposta de la gent. Fins finals de mes ja teniu una excusa per sortir de casa. Apa aprofiteu.

Us agradarà, respectmark

Tinc un fidel seguidor fill del Vendrell però que viu a Madrid. Aquest xicot té la bona costum de fer bona música amb un grup sota el nom de Respectmark. A més té concerts a diferents punts de la Península com Madrie o el País Vasc. S'han tret de la màniga un nou estil musical que es diu cabaret reagae. Realment us l'aconsello, ja ho veureu. Us deixeu portar i a gaudir-ne. Made in Vendrell una part important de tot aquesta obra artística que surt al carrer. Molta sort i aquí estem per difondre allò que té qualitat i nivell. Endavant. respectmark.com

dijous, 15 de març de 2012

Un canvi de rumb ja al Vendrell

Un altre cop tornem a ser els Reis de la Festa, ara resulta que debem més de 23 milions d'euro a proveïdors a part del deute de més de 70 milions que això entre pitos i flautes està una miqueta per sota dels 100 milions d'endeutament amb un pressupost que pot estar al voltant dels 43 milions d'euros. Això del 110% legal ja fa dies que ens l'hem torejat. A veures si canviem el xip i fem algo amb cara i ulls i entre tots ens posem a treballar. Ara que tenim un super equip de govern amb dos alclades i 16 regidors que es noti i que plantin cara  a la situació i deixin de mirar qui te la culpa, que també s'hauria de fer, però ara toca salvar el barco. També és motl trist que els treballadors també hem de pagar per una patètica gestiò dels darrers governs municials

dimecres, 14 de març de 2012

Un caramel enverinat

Els ajuntaments pagaran els seus proveïdors, aquest és un bonic titular que queda molt bé. Però la gràcia d'aquesta mesura és en el preu que s'ha d'afegir a canvi. Resulta que ara l'Estat governat pel PP ha decidit pagar els deutes de l'Ajuntament, però... Els ajuntaments hauran d'aprovar un pla a Madrid abans de final d'aquest mes perquè en deu anys i amb un interès d'un cinc per cent i amb una cadència de 2 anys torni tot els diners aportats. Si fins ara la cosa ha anat molt justa quan l'economia bufava a favor hem arribat fins aquí a partir d'ara que ens vénen uns anys difícils ens serà possible asssumir tot aquest enorme cost. Alguns ja ho han venut com una cosa automàtica, però primer s'ha d'aprovar i veure que realment el pla de sanejament és viable. A part d'això els propers anys poden ser molt però molt severs.

dimarts, 13 de març de 2012

La manca de feina i els seus efectes

La situació actual provoca que moltes persones entrin en una dinàmica perillosa per la manca de feina. Això els crea una mena de tristesa que els hi fa canviar el caràcter. Ara més que mai els metges i els sicòlegs és quan tenne més feina, per intentar corregir aquestes situacions fruit de la nostra realitat. Hi ha gent que encara ho veu, però altres necessiten una o un salari com si fos un medicament que calmés molts dels seus mals.

dilluns, 12 de març de 2012

Intocable, una peli francesa més que recomenable

Feia dies que veia el trailer i al final he hagut d'anar a Vilanova a veure Intocable, una peli francesa protagonitzada per un tetraplègic ric i un ajudant negre pobre. La història està basada en fets reals i té punts molt interessants que t'ajuden a veure la realitat de moltes coses i del que realment és important per a les persones. Us l'aconsello. Té moments molt bons i és molt tendra. Al finla pot ser que deixís anar una llagrimeta. Una llàstima que al Vendrell i Calafell facin les mateixes pelis i hagis d'ana a Tarragona o Vilanova a veure-les. A més avui hi havia molta gent.

diumenge, 11 de març de 2012

Una ni tmàgica amb els Plou com Mai i els Laxen a Llorenç

Ple fins a la bandera va ser el darrer concert dels vendrellencs Laxen a Llorenç del Penedès. Acompanyats dels Plou com mai, un grup amb més de 10 anys de trajectòria a casa nostra i que li falta aquesta empenta per trencar la línia dels grups que ho fan bé i necessiten entrar en una nova dimensió. Ara estan treballant en un nou disc, del qual van presentar un parell de cançons noves. Esperem que els arribi la seva oportunitat perquè la veritat que la gent amb qui vaig parlar i no coneixien el grup es van mostrar molt sorpresos pel bon nivell del grup liderat per Pau Mitjans. Els Laxen van fer un concert amb un repertori ben variat amb peces noves, com Fes un glop del primer cd i alguna com Per una copa que no es va sentir. En total gairebé 2 hores de bones vibracions en una sala que fa un parell de dies que ja no hi havia entrades. Hi havia algun problema de so, però el més important era l'ambient que hi havia allí dins i això passa desapercebut quan la gent en gaudeix. Esperem que els vagin sortint nous concerts per la comarca i els puguem tornar a veure ben aviat.
Vull felicitar a la gent del Centre i gent de Llorenç en general per la bona organització de tot plegat i la feina feta per tirar endavant tot això des de la publicitat fins el guardarrobes incloent els cartellets indicant on es podia fumar. Molt bé. Es nota qu hi ha experiència i tenen les idees clares. Esperem nous concerts d'altres grups a la comarca i esperem que aquest cicle s'amplií en els propers anys. Molta sort i endavant penya.

divendres, 9 de març de 2012

El Logis, un somni de futur.

El Logis és una mica com les Madrigueres, un somni de futur. Ara CIU diu que defensa el consens per decidir i escoltar el territori i en una Comissió del Parlament Català, CiU i PSC vota en contra d'una moció sobre la conveniència de construir un Logis al Penedès. Aquí em perdo i amb el Gavin de president de Cimalsa apaga i vámonos.

El joc del gat i el ratolí.

El que es viu a les platges del Baix Penedès com passa a altres llocs similars apunta més a una peli que no pas a una cosa amb cara i ulls. Ara resula que els Mossos del Baix Penedès en 6 actuacions han detingut a 3 persones i han imputat a 7. En aquestes actuacions han pescat 1170 productes que presumptament eren il·legals ( això que no quedi) als pobres negritos de la platja. En total tenim 404, cd's, 556 dvd's, 161 ykkeres de sik u 29 rellotges. Estem davant d'un problema que fa dies que dura i s'han fet alguna cosa, però el problema segueix igual i cada setmana santa augmenta. Encara que a aquests pobres immigrants il·legals els hi agafin els seus cd's no fan res. M'agradaria veure la notícia que un dia agafen a una persona d'aquí o d'allà que és el que manega tot això i explota tota aquesta gent. Aquest tipus d'actuacions fan més pena que altra cosa. A més en algun cop pel moviment dels uns i dels altres sembla ( he dit sembla) que hi hagi alguna mena de pacte encobert perquè hi hagi bon rollo sense que en realitat es faci res destacat per aturar el problema. A més, mentre els polis estan en aquest joc de fet i amagar altres fan de le seves entran i furtant a apartaments, cases i altres llocs, però clar això no surt als mitjans. Patètic tot plegat.

Els iogurts de pruna

Una de les coses que m’ha sorprès favorablement ha estat la notable repercussió mediàtica que ha tingut la meva promoció dels iogurts de pruna del Mercadona. Una tasca que va començar molt abans de la primera pedra d’aquest centre del Botafoc. A vegades a la vida, com passa en el món artístic, una obra o cançó que ha estat feta per simple entreteniment i sense cap pretensió passa a convertir-se en un clàssic i en una peça irrenunciable del repertori de l’artista. Un dels casos que poso sempre com a exemple és “Toca’m els Ous Maria” dels Lax’n’busto que no hi ha cap concert sense que soni. Tothom espera el moment oportú per agafar el micròfon i repetir la popular frase “Esos quillos no saben cantar”. He de dir que també he estat una de les persones que també ha gaudit d’aquest honor. Els iogurts de pruna els vaig descobrir per una simple suggerència d’un familiar meu molt proper. Un matí de diumenge després d’una nit de concert em va oferir aquest nou sabor. Ho vaig provar per simple inèrcia golafre.. La veritat és que em va agradar molt. Tenia el mòbil a mà i vaig decidir posar la meva experiència a la xarxa. Aquí va començar tot. A partir d’aquí també els he inclòs a la meva llista de la compra. En el vessant virtual també ha assolit una resposta superior a la que era d’esperar en les diferents aportacions que he anat fent. Al final, la gent, com passa molts cops a la vida real, parlem de coses trivials com el menjar, les nostres passions confessables, la moda o el comportament d’alguns personatges il·lustres del nostre entorn. Això no vol dir que hagin de sortir a cap mitjà de comunicació. Simplement pertany a la realitat de cada dia. Això els fa quasi immortals tot i que no els trobis mai a la petita pantalla. Aquestes temàtiques ens donen “vidilla” social. Les grans enquestes mediàtiques ens fan creure que aquí ens passem el dia parlant de la seguretat ciutadana, de la convivència vilatana, de la pujada de l’Euribor i com no, de la crisi. Van ben equivocats. Aquí en moltes converses s’acaba xerrant, entre d’altres coses, sobre alguna recepta de cuina innovadora, del que li ha passat a la dona del veí que treballava en una gran empresa internacional i ara està a l’atur sense indemnització. En resum: la realitat social del país, el que interessa a al gent es troba a les cues de les botigues i dels serveis públics com la sanitat. Els iogurts de pruna és un d’aquests temes que els treus en qualsevol lloc i tothom es pot posicionar. Una conversa simpàtica que requereix un xic més d’implicació que les converses soses i insípides sobre la previsió meteorològica per als propers dies. Arran de tot aquest petit moviment a les xarxes socials, m’he trobat moltes persones que després de la preceptiva presentació m’han comentat que havien tastat aquest gust deliciós d’aquesta fruita amb certes propietats laxants. Possiblement algú també descobrirà com jo vaig fer en el seu dia que aquests iogurts són molt aconsellables. Altres es poden pensar que han estat víctimes d’una campanya enganyosa per part meva. Altres ja m’ha comentat, en broma, que si jo tenia algun tipus de comissió. Res de tot això, ni molt menys. Encara que m’ha entrat el cuquet de preguntar a l’empresa si les vendes d’aquest producte al centre del Vendrell superen la mitjana de l’estadística. Però de moment, ho he deixat estacionat. Els iogurts de pruna són un element idoni pel cos. És molt saludable pel trànsit intestinal. És sa i no engreixa. Què més li podem demanar? Jo aprofito aquest espai del DIARI per aconsellar a tothom que faci un tastet d’aquest producte que ja podem adquirir sense sortir de la comarca. Una forma intel·ligent de prevenir accidents és que el Baix Penedès tingui una molt bona oferta en diferents serveis i establiments. Els seus veïns, indígenes o nouvinguts, almenys no tindran l’excusa d’anar a altres punts de la geografia catalana. Però en tot aquest procés he pogut treure unes conclusions que m’agradaria exposar perquè es poden aplicar a altres realitats de la nostra societat: la primera, com he dit abans, que a vegades les coses més trivials poden convertir-se en les més importants i viceversa. Segona, que tot i que molts usuaris fan les seves aportacions sobre aquest tema en alguna de les plataformes virtuals que han aparegut fins ara, hi ha molta més gent que no han dit res però que també està al corrent de tot el reguitzell de comentaris que s’han generat. Tercera, que les xarxes ofereixen moltes possibilitats de publicitat que fins ara només es podien aconseguir en alguns mitjans de comunicació. Conclusió final que els iogurts de pruna ajuden a fer pair. En aquest país una bona digestió ajudaria a més d’un a ser un xic més feliç. Ho podem intentar tots plegats. Article publicat el 9 de març al Diari del Baix Penedès

dimecres, 7 de març de 2012

El millor ensenyament és el públic

Segons la darrera enquesta el millor ensenyament és el públic amb cinc vots sobre 1. La cosa està més que clara: tot i que la impressió és al revés els votants d'aquesta enquesta reflecteixen una altra visió del tema.

El paper a preu d'or

Jo visc en una comunitat de quasi 70 propietaris que un cop que fem la reunió anual trobem coses tan boniques com 23,60 euros per col·locar un cartells a les portes( una dotzena de cartells com a molt), honoraris per trimestre de 315 euros i més de 212 euros en material d'oficina per una carta que envia a tota la comunitat i el paper del rebut. Jo no sé aquest personatge si el paper que utilitza té ribets d'or o què? Reconec que els administradors de comunitat tenen mala fama, però alguns la veritat és que se l'han guanyat.

Per on retallem? un debat que hem de fer entre tots

Fins fa quatre dies els polítics no ens deien que resulta que pagaven només una part del cost real de les escombraries. Ara resulta que de mica en mica en les faran pagar poc. Justament ara que la cosa va molt justa. Ja està bé. Estic d'acord que hi hagi serveis obviament deficitaris que s'han de mantenir amb diners públics però evidentment altres s'han de tancar. És qüestió de posar unes balances i medir. El que no es pot fer és aplicar segons quines normes a unes i segons quines altres a uns altres. El que s'ha de fer és plantejar-se realment que és el que volem salvar i que podem deixar aparcat un temps o fer-ho d'una altra manera. Crec que tots o la majoria d'ajuntaments donen per la cara uns diners als partits polítics que han obtingut representació municipal a banda dels sous. Valtres penseu que això avui en dia és normal?

dimarts, 6 de març de 2012

Augmenten els morosos

La nova situació econòmica provoca que cada dia hi hagi més morosos en els diferents camps i això provoca que menys persones contribueixin a la despesa pública. El proper pas és que de mica en mica hi hagi menys gent que ha de pagar més per aportar més diners per més gent. Una situació que no aporta res de bo a tots nosaltres. Potser que baixessin els impostos i que poguessin pagar més persones. A fi de comptes hi hauria una millor recaptació i hi hauria més gent contribuint.

dilluns, 5 de març de 2012

No us la deixeu perdre, Luces Rojas.

Una gran peli amb final molt inesperat made in Spain bàsicament amb actors de l'èlit mundial. Una peli que quan acabes convida a tornar-la a veure perquè no t'hagis deixat res perquè el final et deixa desencaixat. Una proposta molt interessant fet a casa nostra, però sembla americana de tota la vida. La proposta dura dues hores i tot i que hi ha moments que es podrien eliminar és una de les més recomenables de les darreres setmanes en cartellera. Luces Roja de  Rodrigo Cortes, el de Buried. Una peli per pensar.

diumenge, 4 de març de 2012

Anna Roig i l'Ombre de ton Chien. Un grup que heu de conèixer

Un dels concerts on més he gaudit en els darrers anys va ser el d'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien a Vilanova i la Geltrú. Va tocar quasi tots els temes dels seus dos cd's. És un grup ideal per auditori o lloc reservat. A més la gent va omplir força aquest nou espai de concerts de la capital del Garraf. Un gran grup que us convido a què si podeu l'aneu a veure. Sona genial i la cantant té una veu d'àngel. Ja ho veureu.

La Xatonada calafellenca

A Calafell fan la seva xatonada tot i que no fan concurs de mestres xatonaires també fan mostra de xatonaires infantils. Avui he anat a donar un tomb i he comprat dos xatós, un de can pilis i un de Casa Pedro per comparar una mica. Dels altres dos ja no en quedava cap. La culpa ha estat meva perquè gairebé eren les dues de la tarda i la cosa era normal. D'aquests dos puc dir que a Can Pilis la truita era molt bona i hi havia molt més escarola que no pas a Casa Pedro. A Casa Pedro hi havia menys escarola però la salsa era millor. Dos estils diferents. El preu era de 6 euros ( 1 menys que al Vendrell) i es podia escollir entre restaurants. Un matí animat al port de Segur de Calafell.

Els Daus, punts pendents per arreglar

Ahir vaig anar a veure un gran concert de la Banda de Jazz de l'Escola Músics del Vendrell als Daus. La veritat que és una bona manera de promocionar la gent de casa nostra d'una manera seriosa. El tema va venir després quan van fer sortir a la gent perquè tornessin entrar i els cobressin 3 euros. Jo crec que si la gent no hagué sortit potser al final de comptes haguessin fet els mateixos diners. Un altre tema és que els grups van estar massa espaiats entre l'un i l'altre i el primer necessitava unes quantes hores més d'assaig i un projecte més seriós tot i el que el cantant té nivell. Em va agradar la música que varen posar. Ja em van dir que molts dies posen música maquinorra que per edat no m'agrada.

Any de Gràcia, fet a casa i de qualitat.

Una peli del Ventura Pons i la Sardà pot donar molt de si o ser una autèntica xorrada. Avui no savia que em trobaria però la veritat que feia dies que no reia tant al cine com avui amb Any de Gràcia. Una peli on surt, la iaia que xoxea, l'estudiant que s'ha de buscar la vida, l'amic que només vol festa, la tia bona que sempre va amb tius. Una gran peli que us farà passar una bona estona. A més la banda sonorà és de grups nous catalans que estan molt ben trobats.

divendres, 2 de març de 2012

Una infanta petardilla

De tota la història aquesta de l'Urdangarin al final el que passa és que la Infanta Cristina, la més espaviladeta de les dues, és tonta. La dona estava amb el seu marit en tot aquest xanxullo i sembla que no sabia ni papa. Suposo que també en treia benefici. No sé si al final el seu home li fa un flac favor perquè l'està tractant de passotilla en els millor dels casos.

Els salvadors de la nostra economia

Avui si mirem els diaris veiem com l'Ajuntament del Vendrell com molts altres han enviat les factures pendents al Govern Central perquè les paguin. Valtres creieu que això serà aix?. Jo crec que les poden pagar, però aviat o tard s'ho cobraran d'una manera o altre. Encara que allí tinguin una màquina de fer euros no la poden fer servir gaire que s'enfaden. L'ajuntament ha de fer un pla de sanejament per tirar endavant la casa gran. Aquí si que s'haurà de ser realista i tocoar de peus a terra. M'alegro per tots aquests proveïdors que a partir del maig podran cobrar, però els propers mesos seran durs molt durs.

Tòpics

Vivim en un seguit de tòpics varis: per exemple tots els nadons són guapos i totes les persones al morir han estat bones persones. Jo estic d'acord que això es digui, però hem de ser conscients que no sempre les coses no són aixi. Molts cops acostuma a passar que coincideix amb la realitat objectiva, però en altres casos doncs no dona peu. Un altre tòpic és que tots els professionals són iguals. Hi ha metges que vénen d'altres del món que són molt bons i altres que no ho són tant, això també passa en el mateix país. No podem fer distincions, però el que no podem fer és posar tothom dins el mateix sac.

Baix Penedès: de festa, tot l'any

Aquest seria un bonic lema per la nostra comarca. Tinc uns amics que durant uns anys han estat vivint en diferents indrets d’Europa. Quan han arribat aquí a la nostra comarca i en ple hivern han quedat fascinats i estupefactes per les diferents i variades propostes de festa que es troben sense anar gaire lluny de casa. En un parell de mesos han viscut, entre d’altres la Xatonada, uns 3 Tombs, el Carnaval. Aquesta és l’oferta dels mesos més freds de l’any, però quan arribem a la calitja l’oferta és multiplica per 3 o per 5. El que no entén aquesta parella joves és el marc de tot això. En una situació econòmica com l’actual amb més de 20% d’atur que pot arribar ben aviat a un 30% de la població i amb una incidència molt greu entre els joves encara mantinguem aquest ritme. Si mirem els propers mesos veiem que ha sortit a la llum que Calafell vol organitzar un Carnaval d’estiu. Suposo que per animar una mica aquesta població costanera. Encara me’n recordo quan ara deu fer uns 10 anys el regidor popular de Calafell, Jordi Alcaraz, ja es va atrevir amb aquesta deslocalització del rei de la gresca i la disbauxa. Com si fos ahir, jo vaig anar a tirar unes fotos pel DIARI. Al carrer Vilamar hi havia més càmeres de televisió i fotògrafs de premsa que no pas carrosses de Carnaval que va ser més migrat que enguany al Vendrell. Un espectacle amb més curiosos que participants que va durar el que va durar. Potser una o dues edicions, no més. Si aquesta rua carnavalera es porta a terme a l’estiu, suposo que en la majoria de casos la gent tornarà a utilitzar les carrosses i disfresses del darrer hivern. Potser algú si que s’atrevirà amb noves propostes, però la situació no es propícia a aquesta actualització. Encara que es faci aquesta festa i altres 52 o les que facin falta les costums de les persones s’han actualitzat. Ara ja no és com abans que amb qualsevol proposta la gent anava als bars, restaurants mentre feia temps per veure un castell de focs, anar a ballar o viure cavalls ben guarnits. Ara el que és porta és l’entrepà de casa amb la nevereta ben farcida de llaunes o consumir al lloc més econòmic que un trobi. Encara hi ha gent que evidentment fan ostentació de la seva real o fictícia bona situació econòmica, però això ja és propi d’un passat que ja forma part de la història. Calafell, el Vendrell i Cunit tenen un problema: el turisme. Durant anys amb qualsevol excusa amb uns mínims garantits aquí s’omplia de gent que donava vida als bars, restaurants. Ara les coses han canviat. Amb l’afegitó negatiu que per la neteja de tot plegat és necessiten més efectius i material de recollida perquè es recullen més deixalles que abans. La gent porta l’arsenal al cotxe o el va a comprar a un supermercat amb horaris ampliats. Ocupar els primers llocs de les taxes d’atur a Catalunya no és cap honor. Formar part de les comarques amb més esdeveniments festius de Catalunya també és una dada rellevant. Ara si combinem aquestes dues conclusions podrem extraure uns resultats realment preocupants que ens indica que alguna cosa falla. Entre tots hem d’anar canviant el xip una mica començant pels de dalt i acabant pels de baix. Els polítics evidentment s’han preocupat amb tot aquest reguitzell d’activitats a donar vida a aquest sector que havia de ser un dels puntals de la nostra economia. La realitat vigent cada dia ens demostra més que aquest sistema és totalment inviable al ritme que portem actualment. Hem de tenir en compte que qui ha de sufragar una part considerable d’aquesta despesa és la hisenda pública d’una manera indirecta o directa. No és que no m’agradi la festa, ni molt menys, però crec que hi ha coses més necessàries que no pas organitzar sopars populars i concerts gratuïts amb diners que seria millor destinar a benestar social i a tasques socials. Tot amb una mica de seny i mesura Potser tornarem a veure els envelats amb i les recaptes per la festa major i altres elements que les noves generacions ja no han viscut per la seva curta experiència en la vida. Però tot això és aliè a la classe política que viu immers en una campanya que ells s’han organitzat sota el lema “Baix Penedès: de festa, tot l’any”. Hi esteu d’acord? Article publicat el 2 de març al Diari del Baix Penedès