Ja res és normal. Ara cada cop que plou sembla que ens haguem tots d'ofegar. Si et menges una pasta que t'hagis d'engreixar un munt. Si vas a Barcelona en hora punta que passis hores i hores atrapat en algun peatge. Si compres alguna cosa que és el principi d'altre coses que combinen: un bolso marron necessita unes sabates marrons i viceversa amb un complement del mateix color. Si ens visiten els turistes hem d'estar fins a dalt. Ja no hi ha termes mitjos. Estem a les puntes. Si prens una mica el sol que t'hagi d'agafar càncer de pell. Cada dia som més americans, la normalitat són les puntes
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Anar d'extrem a extrem, mentres ens anem aturant pel camí, a comprar el pa, a prendre un cafè amb la veina que se li ha pedut el gat, a somiar davant d'un aparador de sabates, a respondre un wsp, tancant els ulls al creuar-te amb una olor familiar... I tantes coses més! Per arribar de pol a pol s'ha de fer un camí, però a vegades no ens hi fixem!
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada