Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 17 d’agost del 2013

A la recerca de la normalitat

Ja res és normal. Ara cada cop que plou sembla que ens haguem  tots d'ofegar. Si et menges una pasta que t'hagis d'engreixar un munt. Si vas a Barcelona en hora punta que passis hores i hores atrapat en algun peatge. Si compres alguna cosa que és el principi d'altre coses que combinen: un bolso marron necessita unes sabates marrons i viceversa amb un complement del mateix color. Si ens visiten els turistes hem d'estar fins a dalt. Ja no hi ha termes mitjos. Estem a les puntes. Si prens una mica el sol que t'hagi d'agafar càncer de pell. Cada dia som més americans, la normalitat són les puntes

1 comentari:

Judit ha dit...

Anar d'extrem a extrem, mentres ens anem aturant pel camí, a comprar el pa, a prendre un cafè amb la veina que se li ha pedut el gat, a somiar davant d'un aparador de sabates, a respondre un wsp, tancant els ulls al creuar-te amb una olor familiar... I tantes coses més! Per arribar de pol a pol s'ha de fer un camí, però a vegades no ens hi fixem!
Salutacions!