Vaig anar a l'estrena mundial de la miniserie Todos són iguales al Tívoli. Vaig tenir l'oportunitat l'any passat de veure Dead Wendy a la Bisbal del Penedès. Sobre aquesta primera part de la nova miniserie es nota una evolució amb l'anterior. Tot està més mesurat, més madur. En la primera hi havia més cor i menys seny. Aquest cop hi ha més seny i amb un plantejament més general han aconseguit fer arribar els mateixos sentiments a l'espectador sense necessitat de tanta sang i violència. Hi ha clara evolució. En aquesta hi ha una reflexió un plantejament més estudiat que en l'anterior on hi havia una idea i van anar per feina per fer-ho realitat. Ara es nota que hi ha un passat i que la cosa promet i promet molt en un món molt complicat on triomfen els qui tenen peles i en algun cop, com crec que potser aquest, també els que tenen molt bones idees personals que saben transmetre a la resta. Molta sort peny amb el seu gran coneixedor del món friki com és el Dídac López que aquí veus que els coneix però se'ls mira de gairell. Esperarem els nous capítols a veure amb quines sorpreses ens obsequien. Em va agradar posar un tros de notícies del Vendrell a la sèrie i la promo que hi ha dins al principi per canviar d'escenes. Petits detalls que denoten un pas de gegant envers els anteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada