La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 15 de juliol de 2014

Manual de les bones persones


Avui en dia tots o quasi tots ens esmercem a ser bona gent. Aquesta característica  correspon a una manera de ser i actuar que entre altres objectius es busca treballar pel bé de la societat i dels seus membres.
Tothom pot ser bones persones, tant els més rics com els més pobres de la nostra societat. Aquesta és una opció que està oberta a tothom.
Les bones persones segueixen fil per randa les normes socials i tot tipus d’ordenances, lleis i normatives. Són aquests que mai s’excedeixen una ratlla quan estan al volant. Els qui trobes que creuen per un pas de vianants i si hi ha semàfor sempre quan està en verd. Els nostres protagonistes participen en tot tipus d’activitats socials i aporten els seus estalvis per a causes benèfiques ja siguin de caràcter religiós o popular.
Herois que ajuden als seus veïns a desenvolupar la seva vida diària sense rebre res a canvi. Els pots trobar  al costat d’un contenidor de rebuig perquè quan una persona gran hi va a tirar la brossa, ells l’ajuden a prémer la palanca perquè sigui més fàcil aconseguir la seva fita.
Persones que tot i estar a l’atur participen en tots els cursos que sigui  possible. En cas que busquin feina i trobin algú que ho necessiti més que ells òbviament li cediran gentilment el lloc de treball perquè l’altri pugui arribar a cap de mes. Ells renuncien a aquest dret per atorgar-lo amb un altre.
Les bones persones compren en els comerços de tota la vida refusant les grans superfícies, encara que hagin de pagar més diners. Són prou conscients que porten a terme un gran favor al municipi. Aquest sentiment els fa sentir-se cofois i benaurats entre els seus semblants.
No saben ni que és una queixa, ni una reclamació per a res. Ells quan s’han pogut sentir relativament estafats assumeixen de primer moment que la culpa sempre la tenen ells, doncs han acabat agraint el tracte rebut i no han dit res a ningú. Prefereixen no donar mala imatge de ningú per aquest silenci també són bones persones.
Alguns d’aquestes bones persones accedeixen a la política. Aprofiten aquesta situació per fer el bé a tothom. El menys important és el sacrifici dels seus vincles familiars o d’amics  perquè la seva missió en aquest món és servir a la societat. Per això ho fan amb gràcia i orgull, sense res a canvi. Ells compleixen amb el guió establert i mai no posen en qüestió un borrall. Estan al servei del poble i per tant, han d’obeir cegament el seu líder espiritual que mai s’equivoca i sempre els portarà pel bon camí.
Quan les bones persones llegeixen el diari tenen molt clar que els seus amics no s’equivoquen mai. Si perden la meitat dels regidors en unes eleccions, evidentment ells no en tenen cap culpa sinó senzillament que hi ha votants que van errats i que no saben pas que voten. Ells tenen molt clar que el seu líder espiritual és inqüestionable.
Quan aquests arriben a la part esportiva, tenen coll avall que si el seu equip ha perdut no és pas per culpa seva sinó que l’àrbitre ha anat en contra i han tingut un mal dia o un mal any. Mai posen en dubte la seva fe cega en els seus colors i els responsables de tirar el vaixell endavant.
Bones persones que aspiren a arreglar el món segons els seus esquemes i que tenen molt clar quin model volen al preu que sigui. La seva programació és l’única vàlida. Per la resta, fullaraca.
Les bones persones sempre troben l’ajuda divina o del qui sigui per tirar endavant. Se senten plens i satisfets amb el que el destí els hi ha preparat en aquesta i també en l’altra vida si fa falta també.
Herois anònims que saben que sempre anem endavant encara que no tinguem un euro a la cartera i la casa empenyorada, però la fe en les seves conviccions els empeny amb força endavant. Pobres d’aquells que abandonin el ramat perquè se senten enganyats. Han esdevingut males persones. Són amics  dels seus amics, però a la resta si convé no existeixen. No sigui que es barregin amb els dolents que no pensin igual que ells i podem tenir un greu problema de convivència. Ells saben que tenen tota la raó i la resta no saben ni de lluny per on van.
Protagonistes anònims que es pensen que són perfectes i la resta va equivocada. Petits déus que et pots trobar en qualsevol cantonada disposats a tot. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 9 de juliol del 2014.