dimarts, 22 de juliol de 2014

Aprofitant els recursos que tenim a casa nostra


Una de les notícies que va sorgir a la llum pública la setmana passada tractava de medi ambient i el lloc era Cunit. A més, hi participava una entitat comarcal amb una clara personalitat i trajectòria. Si barregem tots aquests ingredients podem trobar la solució a aquest petit enigma. La premsa ens ho titulava com que el Geven s’encarregava de conservar la zona dunar de la platja de Cunit. Una bona estratègia per involucrar les entitats en les tasques públiques.
Altres localitats com el Vendrell també gaudeixen d’espais similars que podria aprofitar aquesta entesa per aplicar-ho a la seva localitat.
Realment no traiem prou partit al que tenim. La crisis ens ha posat una mica en el camí adequat que segueix aquesta filosofia que n’és un bon exemple el municipi baixpenedesenc, però encara ens queda assumir realment el significat  d’aquesta manera de treballar que aprofita els recursos del territori.
Un exemple clar el trobem en les fires i firetes que es porten a terme a casa nostra. Els comerciants haurien de tenir un pes real en l’organització d’aquests esdeveniments. Una mica el que ha passat amb el Vine tast i el Shopping night al Vendrell. Cada dia els polítics estan més lluny de la realitat del nostre país, una de les alternatives que fomenta la societat i tots hi treuen partit és que la gent col·labori en  allò que més coneix. Si els comerciants de la no van a les nostres fires és perquè potser les troben massa cares i poc rendibles. Potser què fem un pensament i les fem més econòmiques o busquem alternatives més sostenibles. En el tema festiu és molt normal que la gent jove involucrada amb entitats locals participi en el disseny de les festes més importants del poble, però clar el problema està quan a l’entrar dins la comissió organitzadora es troben que han de seguir uns compromisos i uns precedents que ningú és capaç de moure un mil·límetre. La seva capacitat d’acció esdevé ben minsa.
Tenim uns mitjans de comunicació en moltes localitats de la comarca que estan infrautilitzats.  És una tasca lenta, però s’ha de fer perquè sinó al final si sempre acaben surtin els mateixos, la resta de la societat no segueix la petita pantalla local. Com més gent hi participi més espectadors poden apostar per aquella cadena local. Què les càmeres arribin a un ampli ventall de la societat i deixin de caure en la rutina de sempre.
Aquest és la política que s’anomena participació ciutadana en el seu estat pur menys manipulat. Fer estudis i estadístiques amb uns resultats amb molts de gràfics a tots colors és una cosa que està bé per guanyar eleccions, però no pas per arreglar la situació d’un municipi. S’ha de convidar a participar aquestes entitats que formen el teixit social, però que les seves conclusions siguin aplicables i no es quedin pas en un calaix abandonat.
Renovar totes aquestes entitats és un altre esport que s’ha de fer. Això que faci anys i panys que gaudeixen del mateix president no és un bon senyal. S’ha de donar l’oportunitat a altres persones que potser no tindran la seva dilatada experiència, però ens hem de permetre el risc que ho puguin fer millor. Aquesta ha estat una de les claus del gran boom dels Nens del Vendrell perquè no saps mai qui poden posar de cap de colla ni de president. És una sorpresa, tothom a priori té els mateix números per sortir. Aquesta és la gràcia. En altres són els de sempre que es van tornant. Un altre element a tenir en compte és que les entitats similars es puguin fusionar per donar més empenta a la seva tasca.  No cal tenir tres o quatre associacions cosines germanes que tenen papers molt semblants. Sembla que es profereixi morir al peu del canó amb el pin de president de l’entitat ben alt encara que al costat  teu no hi hagi ningú. Hem de ser pragmàtics i mirar pel bé de la societat i no pas per sostenir símbols que el pas de la història ha anat posant al seu lloc.
Aprofitem els recursos com ha fet Cunit i que la gent participi en les coses que tenim d’una forma real i clara i no pas com a putxinel·lis d’una cosa que ja està dada i beneïda pels poders fàctics que mouen els fils del poder. Potser algun dia ho aconseguirem, de mica en mica, tot torna a la normalitat, encara que el camí sigui massa llarg.Article publicat a l'Eix Diari al Diari del Baix Penedès i al Baix Penedès Diari a partir del 16 de juliol del 2014