La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 16 de setembre de 2014

Taules salarials al servei del poder


Una de les coses més divertides són les taules salarials dels treballadors i afins de les entitats públiques. Uns polítics que han de governar la seva administració amb presumpta igualtat d’oportunitats, transparència, democràcia i coherència des del primer cercle que els envolta acostumen a generar i consentir un seguit d’injustícies salarials tant per aquells que cobren més del que presumptament els hi correspondria com per aquells que estan a l’altre costat de la balança i al cap de més el seu salari no està a l’alçada de la seva productivitat.
Aquesta política és una cosa que ve de lluny i cap consistori és capaç de donar-hi solució. Els més atrevits és munten una valoració de llocs de treball que et venen com si en els seus resultats podrem trobar la mà pura de la justícia. Després quan veus la feina feta és tot  un gran engany que lluny d’arreglar-ho una mica han creat noves figures laborals per justificar aquells salaris que destaquen sobre la resta de mortals. En aquesta comarca que vivim on sembla que estem rodejats de forces polítiques totalment oposades. Quan hi ha micròfons per mig  sembla que siguin enemics a mort, però en el fons són col·legues que escenifiquen el seu paper i quan baixen de l’escenari marxen tots a sopar com amics de tota la vida. Hi ha partits nous que han agafat força en les darreres legislatures que necessiten fer-se notar i sembla que vulguin trencar les normes sagrades de comportament polític, però al cap de tres telediaris ja tornen a ser parents amb els nous veïns i entre tots es reparteixen el pastís. El que aquests nousvinguts podrien criticar al final acaben sent partícips d’aquesta lectura interessada per alguns. Un altre element són els grans salvadors dels treballadors com els sindicats. Algunes sigles ja sembla que vagin en coalició amb els partits polítics de torn. D’aquesta manera formen una pinça globalitzadora i totalitària, per als que encara creuen en tota aquesta farsa político sindical.
Evidentment davant d’aquesta bona entesa entre tots els partits és molt difícil que algú comenci a posar ordre en les taules salarials i ho faci amb un criteri mínimament objectiu i amb intenció de deixar el màxim de gent contenta i no sempre als mateixos. El més normal que hi posi cullerada segons els interessos del partits o dels companys d’esmorzar.
Cada entitat pública es ben diferent. Hi ha uns punts en comú que si que es poden exposar que afecten a major o menor mesura a la majoria d’entitats. Hi ha un nombre excessivament elevat en condició d’interinatge de funcionaris amb més poder secretaris, interventors i tresorers. Estem parlant de funcionaris d’àmbit  estatal que per diferents motius no freqüenten gaire la nostra comarca. Aquesta era una dels puntals del poder del funcionari. En aquests màxims responsables dels funcionaris municipals hauria de raure la força de tots els seus similars en nivells inferiors. Quan aquests són interins i estan subjectes a la voluntat política dels manaires apaga i toquem el dos. Potser que si que hi ha algun que s’atreveix a qüestionar decisions polítics i es nega a estampar la signatura allí on li toca, llavors aquest té els “plusos” comptats perquè està subjecte a la política del moment. La majoria d’aquests professionals accidentals i en algun cas accidentats és obeir i ser bona canalla i practicar la política del “si buana” i aquí es firma tot el que emani del poder vigent. Si la cosa es canvia ja ens adaptarem.
Un altre element és que molts ajuntaments han estat farcits els darrers anys amb treballadors vinculats a uns colors, famílies i altres històries, a priori, vinculants. Alguns d’aquests s’han desentès totalment de la seva presumpta adscripció i van per lliure, però altres continuen fidels seguidors d’aquells que els han posat allí.
A part estan els càrrecs de confiança que acostumen a tenir grans i sonors càrrecs que s’han de justificar amb una bona nòmina. Aquestes estrelles que en general estan una legislatura se’ls van repartint els partits entre cada població  per donar sortida a persones amb carnet que s’han quedat fora de les nòmines més lluents del partit.
Jo crec que als grans municipis de la comarca a les properes eleccions hi haurà forts canvis. Tot apunta que els partits tradicionals que ajunten com a molt en una cita gastronòmica de pagament uns 180 fidels en una població de més de 100.000 habitants veuran com van perdent votants. A més la gràcia de tot plegat seran els mastegots de dins de cada partit per figurar en les primeres posicions de les llistes electorals i poder salvar el cul i no cal esperar a la repescar d’acabar en un altre administració o empresa amiga. Article publciat al Diari del Baix Penedès, a l'EixDiari i al Baix Penedès Diari a partir del 8 de setembre del 2014