Avui he anat a piscina. Després de 6 mesos he tornat a nedar en un curs que tenim de Nato per dir-li alguna cosa a la piscina vella del Vendrell. Després de tants de dies la veritat és que costa molt. Allí he trobat quasi totes les de sempre, les que fa 10 anys que anem junts a piscina i ja es com un club social i gràcies als entrebancs que ens han anat posant i a que a vegades han passat de naltres ens hem unit i fem una pinya. Allí he trobat sureres noves, material nou i la gent de sempre i algú més.. Molt guay. Ara només faltin que arreglin les taquilles que moltes estan petades i avui en dia el més tonto fa rellotges. Evidentment no és tan bonic com posar les sureres verdes i blaves com la bandera del Vendrell, però tornar a casa sense alguna cosa no fa gaire gràcia. Avui erem unes 9 persones i ocupàvem 3 carrils. Genial. Ja ens van amenaçar que si erem poca gent ens traurien el grup. No crec que ho facin perquè hi ha un grup de flamenco no sé que que sembla ser que només hi ha un alumne. La vida continua. Torna la piscina. Avui l'aigua es veia super neta i el jacuzzi i tot funcionava. Torna la rutina, torna la piscina. Molt guay. Endavant penya
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada