Grans projectes vendrellencs amb fanals sense cables

El Vendrell és un de molts municipis del Baix Penedès que ha vist com la crisis ha deixat la seva profunda petjada en diferents i variats apartats. Només cal donar un tomb pel municipi i veurem les zones urbanitzades amb carrers, voreres i fanals orfes de la xarxa d’habitatges que corresponia a la zona. Un exemple clar és el Botafoc que a part d’un heroi anònim que ha aixecat un edifici molt vistós al carrer Ramon Lluch, la resta continua víctima d’esbarzers, herbotes i garrofers sense conrear. En aquesta zona és on els lladres de cablejat han fet el seu negoci perquè a la meitat de l’urbanització i en un punta trobem infrastructures en funcionament. Tenim el Tancat del Galan amb una mena de monstre de ciment que podríem aprofitar per llogar a alguna empresa per realitzar pel·lícules d’intriga i  suspens. Us imagina tot allò ple de zombis? Segur que Dídac López li donaria un final molt millor que el que han insinuat els nostres polítics per treure un grapat de vots. Podríem traure un rendiment a una estructura que com és obvi i tradicional vàrem inaugurar tots just abans de les darrers eleccions municipals. Per manca de pressupost està allí com a exemple de promeses no complertes. Totxos convertits en diners llençats en nom de la sobirania popular. La seva idea original era un esplai d’avis. Aquest és un segment de la població que sempre ha estat mimat per la classe política, per captar vots de cara a conservar les quotes de poder de cada partit. Han sorgit veus alternatives que han plantejat millor dedicar-ho a una centre cívic com el de l’Estació del Vendrell. De moment, i segons el polític que ho pugui tirar endavant s’hi poden fer moltes coses menys algunes que són incompatibles amb la seva actual fisonomia.

També tenim la zona dels Bulevards a mig fer perquè encara tenim molt d’espai per anar posant ciments i totxos. Tot just abans de començar aquest mes d’agost es van iniciar les obres a les Deveses, un lloc presumptament ideal per viure amb 800 habitatges previstos. Ubicat entre els Bulevards i el Bon lloc ens servirà per dotar a la nostra vista d’una imatge d’habitatges o casetes aïllades quan anem d’excursió  a Sant Vicenç de Calders. Ara només cal esperar que aquest projecte es faci realitat i no quedi a mig camí com ha passat amb altres experiències similars no gaire lluny. Potser gaudirem d’una imatge amb una gran superfície i una benzinera al mig del no res com passa ara mateix al Botafoc. En un municipi on fa quatre dies ens deien que hi havia 1.000 pisos buits, encara que bastants d’aquests hagin estat alliberats i ocupats per persones que han decidit aprofitar les circumstàncies i viure seguint les noves tendències socials emparats pels buits legals..

Hem tingut sort que les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) dins el el Pacte Nacional de l’Habitatge que preveia la construcció de 160.000 habitatges nous protecció oficial de cara al 2016 per a tot el Principat. Al Vendrell projectava l’edificació  de 154 habitatges  al carrer Girona i 274 a les Matas. En total ocuparien un total de 7 hectàrees. La meitat dels quals havien de ser de protecció oficial. Tot aquest afany constructor va sorgir al 2009 quan ja portàvem dos anys de crisis, però encara ningú s’ho acabava de creure el que ens venia.  Per altra banda, a la zona del Molí Baix de Santa Oliva apostava ni més ni menys que per 1.735 habitatges nous en una superfície total de 35 hectàrees. Calafell amb més discreció preveia la construcció de 305 en una superfície de 6 hectàrees.

Sort que darreres aquestes aventures polítiques promogudes des de la Generalitat van quedar enrunades sinó avui en dia aquest poble tindríem autèntiques zones fantasmes sense cap veí i on segurament veuríem les caixes encara tindrien més propietats.

Dins de tot aquest ampli espai tenim indrets abandonats en la ignomínia més absoluta. Grans elements de les nostra història estan esperant oblidats esperant nous temps. En primer lloc el gran Cinema Brisamar que fa pocs anys per més d’un milió d’euros va passar a propietat municipal. Un futur centre de congressos, hotel i mil altres propostes està esperant que algú ho faci realitat aportant una bona morterada de diners. No gaire lluny de lluny tenim el Tabaris amb les seves piscines i obres de l’oblidat Santiago Padrós que ha estat apartat de l’escala de vendrellencs universals per no estar al cantó que tocava en el moment oportú. És una qüestió de colors polítics o de parentela. Vivim en municipi rodejat d’espais que esperen més habitatges per fer realitat els projecte de quan manaven les vaques grasses. De moment, estem amb els ulls ben oberts mirant que  passarà amb les Deveses.  M’agradaria  que no passi com els seus predecessors i allí al mig un supermercat i una benzinera. Passi el que passi que per favor no es malmeti el tros de calçada romana que sortosament encara es conserva al Vendrell. Per la resta, només ens caldrà esperar poc o molt temps. Article publicat al Diari del Baix Penedès, A l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir del dia 2 de setembre del 2014