La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 2 de setembre de 2014

Barri Ferroviari de Sant Vicenç de Calders


Un dels barris amb més personalitat del Vendrell i comarca és el dels ferroviaris de Sant Vicenç de Calders. Un nucli que en alguns moments de la seva història ha arribat a acollir més de 300 veïns. Això  succeïa durant els anys 60 del segle passat. Aquest centre neuràlgic de les comunicacions a casa nostra va encetar la seva trajectòria vital en una llunyà 1887. La seva raó de ser, com tantes coses a la vida, era la seva situació estratègica que permetia unir en tren Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Vilanova i Lleida. Un punt clau de comunicacions que va ser durament castigat durant la passada Guerra Civil amb més de 100 atacs aeris que van causar greus destrosses en la seva infrastructura amb un balanç de 75 víctimes mortals.
Ara tocar deixar el passat  i mirar el futur. aprofitant que l’any que 2015 se celebren els primers 150 anys de la unió en tren de les dues principals capitals catalanes com són Barcelona i Tarragona. Una dada especial que seria una bona excusa per donar una millor i més àmplia difusió d’aquesta barriada nostra amb uns trets característics molt particulars. Enguany per la festa major del barri ja es va fer una petita mostra de records d’aquests més de 100 anys de presència entre nosaltres. També s’ha editat un llibre amb moltes fotografies i records sobre el barri i estem a l’espera que aparegui el treball de recerca d’una de les seves veïnes  Adriana Rivas sobre l’arquitectura i societat d’aquest nucli.
Moltes persones  són les que coneixen aquesta estació d’un forma casual pel simple fet d’agafar el tren que els pot portar un altre punt de la geografia, potser no tan lluny com altres cops. L’aparició de l’AVE i les noves línies de mida europees ha provocat la pèrdua de densitat de trànsit, però tot i aquesta davallada encara conserva amb orgull i elegància la seva essència i raó de ser entre nosaltres.
Darrera aquells murs, i dins d’aquelles parets hi ha un seguit de persones que hi viuen la seva rutina i també les seves estones d’oci. Entre tots ells configuren una manera peculiar d’entendre la vida marcats per unes clares circumstàncies. Una manera d’entendre la seva realitat, units per la seva relació amb els trens i la Renfe i l’Adif actualment. Estan allí i també tenen el seu dret a explicar la seva història que d’alguna manera també és la nostra història.
Sempre ens hem preocupat dels pagesos que eren els responsables de conrear la terra i treure els seus fruits. A la comarca ja en queden ben pocs i més aviat vivim dels “domingueros” que correspon a persones que porten a terme altres tasques i en les seves estones lliures es dediquen a treure el màxim profit a la terra. Altres hi han tornat arran de la crisis general i molt especial aquests provenen del sector immobiliari. Han agafat els estris dels pares i avis i algun tractor nou i s’han posat mans a la feina.  Aquest és un sector que es troba en la majoria de pobles de Catalunya. Pel que fa a pescadors, només en queda alguna petjada al Port de Segur de Calafell.
Mai no ens hem fixat gaire que entre nosaltres tenim un dels nuclis ferroviaris més importants de Catalunya fora de les principals capitals i de Vilanova i la Geltrú on s’hi ha bastit un museu.
Els veïns d’aquest nucli ja han fet les primers passos per difondre els seus records i reviure els seus episodis de la seva dilatada història. Ara només falta que aquesta iniciativa sigui temptadora per altres administracions i entitats i es pugui ampliar per assolir la rellevància que mereix el passat i present d’aquest important nucli històric que ha estat clau en la història del Vendrell des de la seva aparició. Són moltes les persones que hi viuen en els seus 6 pavellons. Han estat capaços de crear una identitat pròpia amb els seus espais comuns com la capella que han servit d’espai comú fora de la feina entre els seus veïns.
El turisme de sol i platja del Vendrell és una cosa que ja fa dies que tocat sostre. Pau Casals, Àngel Guimerà van fent de les seves. L’enoturisme està de moda, però necessitem algú que lligui tots els fils que pengen i sigui capaç d’ordenar una mica tot aquest guirigall que està en plena efervescència. Ara tocar sumar les propostes i fer-ne una de concreta i que aplegui tothom. Haurem d’esperar una mica. Hem de treballar altres espais del municipi i comarca. Jo crec que entre uns i els altres hem tingut força abandonat aquest nucli ferroviari de Sant Vicenç de Calders. Sort del treball de formiguetes dels seus veïns que ho han anat tirant endavant. Aquesta és una assignatura pendent i mereix un lloc ben digne en la nostra història. A veure si el proper any li donem el relleu que es mereix. Endavant. Artricle publicat al Diari del Baix Penedès, EixDiari i Baix Penedès Diari a partir del 27 d'agost del 2014.