Una de les professions que mé ha patit la crisis han estat els periodistes. Aquesta és una de les meves passions de tota la vida i ja fa anys que més o menys la porto a terme tot i que d'una manera molt personal. Avui en dia tothom potser periodista i més gràcies a les xarxes socials. Hi ha molta gent que són filòlegs, filòsofs o ves a saber què i acaben fent de periodista perquè els agrada comunicar. Aquest verb és porta a la sang i si et va doncs ho pots fer i sinó et costarà una mica. Has de tenir certa habilitat per tot això. No he estudiat periodisme ni he tingut cap ganes de fer-ho perquè per escriure per alguna empresa i dir allò que et fan dir no m'agrada pas. Jo prefereixo viure d'altres històries i fer i escriure el que m'agrada. Un any fer crònica de Pastorets està bé, però cada any, per mi es fa pesat i més quan les coses que canvien són mínimes.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada