Ara toca els dinars de Nadal de feina o sopars. Aquí és més important quan més gent comparteix taula amb tu i quan pagues més per l'àpat. A vegades es porten a terme coses com l'amic invisible que dóna una mica de gresca a la festa. La gràcia es veure qui s'asseu amb qui i els temes que tracten. Generalment són temes xorres de tràmit, no sigui que algú ho pugui sentir i no li sembli bé. És un d'aquests actes del quedar bé. Jo a vegades m'ho he passat pipa i a vegades m'he avorrit com una ostra, depèn de la gent. La gràcia és la gent i el menú és el de menys. He fet grans dinars de 3 persones i sopars avorrits amb més de 50 comensals. Tot depèn. L'estratègia és estar a la punta i buscar gent amb sintonia, si estas al mig pots agafar més croquetes però pots caure enmig de dos converses avorrides. Estratègia. Pura estratègia.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada