Mentre estic escoltant la simfonia número 5 de Gustav Mahler i intento posar lletres a una petita, però gran història. De petit jo volia ser músic, però evidentment no em varen deixar perquè no era un ofici per guanyar-se les garrofes. Ara quan ja has fet 40 anys vas subsistint per la vida és quan pots permetre el luxe de fer allò que t'agrada. Llavores fa un parell d'anys vaig decidir estudiar música a l'Escola de Música del Vendrell, dins la secció d'adults. Em vaig apuntar i el primer curs erem quatre. Varem tenir la gran sort de tenir una gran gran profe de música. Ella ens ensenyava a viure aquest sentiment, a compartir emocions tots junts al voltant d'un piano que encara portava el segell de la Caixa de Tarragona que ja és història. Allí compartíem una hora les tardes de dilluns mentre apreniem on queien les notes dins el pentagrama. Ella ens feia gaudir tocant el xilòfon o jugant amb gots per conèixer el ritme. Un factor clau per als músics. Va ser un any inolvidable, sempre sortíem més tard del normal perquè una hora és convertia en un compàs que mai donàvem per acabat. Teníem el nostre himne que entonàvem amb gràcia i il·lusió. Evidentment el que varem aprendre no era el més important, varem gaudir de la música amb una persona que també ho feia i això només amb l'ambient es podia notar de bones a primera. A vegades venia un nen de l'aula del costat a buscar una cadira perquè no en tenien prou a les seves i feiem un kit kat en aquest camí cap a la felicitat.
Potser si l'hagués tingut a batxillerat o abans hagués estudiat música, perquè ella és una d'aquestes professores que et poden canviar uns plans inicials i acabar seguint el seu fil perquè t'omplia amb la seva manera de ser i amb la seva rialla contagiosa. No et donaves compte i aprenies d'aquest món abstracte que és la música Ella estava allí buscant sempre coses noves per nosaltres per intentar gaudir al màxim i sempre amb un valor pedagòic. Els profes que jo havia tingut a l'institut de música es limitaven a fer-nos aprendre biografies de música i mai varem tocar cap instrument.
La Marian volien que visquessim dins la música i amb gots, xilòfon algunes tecles del piano ens anava endinsant dins aquest món.
Tot aquell projecte de música per adults de l'Escola de Música se'n va anar en orris. Ara ja no queda ningú. Per allí varem passar més de 20 persones en diferents anys que amb el temps ho varen anar deixant per diferents motius.
Ja fa dos anys que no ets la meva profe, però sempre seràs la primera profe de música, la qui em va ensenyar a gaudir de la música a descobrir cada nota dins el pentagrama. Ella ens va portar en aquest món eteri que ajuda a les ànimes a volar i dona força als homes. Gràcies per tot allò que ens has ensenyat i en tot allò que hem après i que potser no estaven dins els plans d'estudi. Et trobarem molt a faltar, pel teu somriure pels petons que molts cops donaves als alumnes quan sortien de classe, per estimar els alumnes com si fossin fills teus, per tractar als teus alumnes com a persones i ajudar-los a arribar allà on els corresponia. Sempre que hi havia una sortida o un concert i t'ho podies, anaves a donar un cop de mà encara que no fos res del teu. Esperem que un dia tornis a tocar damunt d'un escenari i recuperis aquella virtuositat alumna privilegiada de la Maria Canals i Leonora Milà. Tot una artista a casa nostra, fent el millor que saps: transmeten als teus alumnes la passió que viu dins teu. Gràcies per deixar-nos ser un gra de sorra d'aquest munt de músics que han passat per les teves classes. Alguns ja són professionals i altres encara estan en camí. Gràcies per tot i saps que aquí a Sant Salvador, entre el mar i la muntanya sempre sonarà el teu piano que tens dels 10 anys. Escolta el mar, les fulles pins moures amb el vent i allí estàs tu tocant en silenci el teu piano, compartint sensacions amb la gent que t'envolta. Només cal escoltar el batec de l'aire. Et trobarem a faltar, Marian. Acabarem amb el Tornarem dels teus estimats Laxen. Esperem que tornis i que ens visites. Això és només una nova etapa a la vida. Gaudeix-la i sigues com ets i ja saps que aquí sempre estarem amb els braços oberts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada