dimarts, 30 de desembre de 2014

Ubicats al #Post9N

Hem viscut tots el #9N i ara estem a la recerca d’una altra data èpica. En aquesta jornada no va passar res que no fos anormal i tot va transcendir dins una rutina un xic diferent però que va deixar contents a tots, però també un xic enganyats. Ara estem a punt d’entrar en un any electoral amb tres possibles cites que poden canviar moltes coses. La més important és la del maig on els ajuntaments i consells comarcals han de fer una tria democràtica dels seus regidors.  Després a finals d’any tindrem un canvi a Madrid a veure que passa amb el partit actual i fins on perd popularitat i per altra banda fins on pugen les noves formacions com Podemos i Ciutadans. No crec que al final canviï gaire, però hi haurà nous colors i propostes en el marc parlamentari. Però potser primer de tot tindrem les catalanes. Jo crec que quan el Mas va proposar la llista única sabia prou bé que no es faria. Pura estratègia  de quedar bé amb tothom i passar el mort a l’oposició.
Un any de nervis, de molts nervis, de molts interessos per defensar. Un any on els ajuntaments poden facturar el que vulguin perquè qui vingui darrera ja ho pagarà d’alguna manera i sinó serà culpa de l’antic regidor, però la gràcia és no perdre poder.
Això de l’esquerra i la dreta ja fa dies que no rutlla. Ara la propera aliança serà la lluita dels de sempre contra els nous. Una mica el que ha passat al Vendrell amb el quatripartit que s’han unit en contra de l’oposició. Aquestes noves formacions emergents ha provocat que la casta política d’aquest país fes un front comú per defensar els seus interessos i evitar que les noves sigles pugui remenar gaire les cireres. En el fons el tema del independentisme, el nacionalisme i la unitat d’Espanya és el de menys. La gràcia és tenir un bon sou a cap de mes i anar controlant la situació perquè no marxi de mare. Si fa falta un es posa un pin de l’estelada i si fa falta un de la bandera espanyola. La gràcia es conservar el lloc. Els més espavilats no porten cap pin i es fan amb tothom i mai sabràs que pensa realment, però has de tenir clar que vol continuar remenant les cireres.
Entre que els uns surten i els altres entren estarem un any a mig gas. Però no passa res. La crisis i el deute ens obliguen a fer una política de manteniment de mínims i poca cosa més. Obres les més justetes i para de comptar.
Diuen els espavilats que ja es nota que estem sortint de la crisis, però també afirmen que fan moltes més obres, però la rendabilitat és la mateixa que quan hi havia menys feina, però almenys sembla que la cosa és comença a moure. Al Vendrell  que estem rodejats de terrenys urbanitzats sense construir seguim practicant aquesta política. Diuen que ara si que es vendran. Potser aquests rics de darrera fornada deixaran els seus pisos i aniran a les noves cases individuals amb piscina. Això només ens cal esperar. La realitat dirà la seva en el moment que toqui com sempre ha fet.
Aquests ha estat un any de reivindicació nacional com els anteriors que l’han precedit. El resultat de tot plegat va ser com una mena de farsa amb moltes possibilitats que hagués estat pactada de sota mà entre Madrid i Barcelona. El proper any hi haurà eleccions, de les de veritat  i a veure com queda tot plegat. Mentrestant aquí estarem treballant per atraure turisme un cop més a les nostres platges perquè encara no hem estat capaços de buscar una alternativa a l’or dels anys 60 i 70. Aquesta és una comarca de pas com sempre ha estat, però tot i aquesta característiques entre dues grans zones estratègiques tenim tot el pitjor tant pel que fa al transport en carretera com ferroviari. Estem aquí i amb un copet a l’esquena ens han dit si aneu aquí o allà ho teniu tot, però la nostra condemna és no tenir res aquí i haver d’anar a les grans ciutats a guanyar-nos les garrofes. Aquí els lloguers tan cars i la falta d’unió dels comerciants està fent molt de mal en el petit comerç. La vida continua, aviat començarem a parlar de candidats a alcaldia. Alguns ja ho saben, altres esperaran fins el darrer moment. Hem de seguir caminant i a la nit posar una mica més baixa la calefacció que la factura del gas cada dia és més considerable sort que el gas-oil està per sota l’euro. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al BaixPenedès Diari i a l'Eixdiari a partir del 30 de desembre del 2014