Ahir diumenge vaig anar a veure les portes obertes de Cal Ximet del Vendrell batejat amb cal Guimerà. Feia anys que no hi estava de quan els tèrmits eren els reis de la fusta. Ahir em va agradar el nou espai. Vaig trobar a faltar que en els plafons també estés present l'anglès i el castellà encara que sigui com a resum. M'hagues agradat que hi hagués hagut com una mena de circuit marcat amb números d'un lloc a un altre. Està bé, però ara haurem d'esperar més peles perquè s'acabi la part que queda i entri en funcionament. Va ser una turbo visita i al final amb el Terra Baixa, la projecció dura massa estona i es fa un xic pesada. Pel que fa a l'obra homònima de Lluís Homar, sinó has llegit abans el text no crec que entenguis de que va. Això serveix com una mena de lectura ràpida del text ideal per recordar una obra molt més complexa amb uns qunats personatges més. No es fa gens pesa i agrada. Molt recomenable.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada