dimarts, 14 d’abril de 2015

Joan, el miracles


El Joan era una persona que no li agradava la política, ni mai havia pensat dedicar-s’hi. Un dia al llevar-se de llit va plantejar-se el per què no? Llavors va començar a buscar amics, coneguts i membres d’altres partits que havien quedat desencisats de la seva experiència en aquest camp.
Poc a poc va anar configurant el seu projecte proper a la gent. Ell reclamava eliminar les subcontratacions d’empreses. Si actualment hi havia dues parts: entre l’administrat i l’administració, a partir d’ara n’hi hauria tres amb la presència de l’empresa concessionària. Encara que la resta de partits afirmaven ben segur que era beneficiós per tothom, el Joan no es cansava de dir que no estem parlant de cap entitat sense ànim de lucre. Totes les empreses han de treure benefici de la seva gestió, que la gent borres del cap aquesta imatge solidària de les empreses que es feien càrrec dels nous serveis. Ell escrivia en els seus articles: és una gran falsedat i que tots els contribuents acabaríem pagant aquest presumpte caire solidari. Una gran mentida que els usuaris ja havien captat prou amb un augment de les tarifes i conseqüentment una pitjor gestió del servei.
El Joan de parlava ni de sostenibilitat, ni del dret a decidir, ni estructures d’estat, ni tenia la gosadia de fer comparacions ridícules amb altres municipis amb un nivell de vida que superava amb escreix la seva localitat. El Joan defensava els més febles de l’estructura social però no amb una política heretada del mètode de les almoines repartint menjar i diners. Ell seguia els nous processos de creació de treball i potenciar que cadascú pugui trobar el seu lloc de treball. Ell tenia coneixement que la gent volia treballar, per això la gràcia era anar a cercar noves  empreses que donin feina als veïns. Per això s’ha de donar formació i preparació per facilitar el seu accés.  Evidentment sermpe hi hauria gent que quedaria fora d’aquest cercle, però intentaria que fossin els mínims. Per aquests continuaria amb les ajudes, però vetllaria perquè els polígons Industrials s’anessin omplint de contingut.
Sabia que el turisme de sol i platja ja feia anys que havia quedat superat i treballar en noves rutes per les muntanyes i aprofitant el potencia enològic de la comarca. Treballava amb nous camps amb noves idees que resultaven temptadores per un ampli sector de clients potencials que oferia la comarca.
En la seva llista apostaria per persones de diferents àmbits, edat, nuclis urbans que poguessin compartir un projecte de futur unitari.  Un demà ple de realitats tangibles. Evidentment tenia molt clar que fer un recinte firal per acollir les fires que tenim actualment és una cosa absurda. Evidentment primer treballaria per potenciar les nostres amb productes i gent del país que potser no arribarien al nivell d’altres anys, però això és un dada sense més importància. Ens hem de potenciar a nosaltres mateixos, però també deixant una porta oberta als de fora, però que sempre presentem en primer terme la nostra imatge i no pas la zones que no ens corresponen.
En Joan anava a esmorzar un cop a la setmana amb els veïns de diferents barris, per conèixer la problemàtica de cada zona. Ja feia dies que havia deixat una mica de banda els seus amics de sempre i ara havia de prendre el pols al seu municipi que ell tenia entre ment.
Evidentment anava a comprar als comerços del municipi escoltava dissimuladament les converses sobre la seva localitat al seu pas.
El nostre Joan no prometia miracles, ni feina per tothom, només vetllaria per tenir un poble millor per tots aguantant el tipus amb unes festes populars adaptades a unes necessitats reals del municipi on tothom hi pugues prendre part i no pas les que corresponen a unes finances fermes i consolidades per no perdre cap vot.
En Joan no ha promès a ningú en concret cap salari sucós si arriba al poder. Ell creu que aquests que juguen a aquestes cartes no són amics sinó simplement aprofitats que el sistema tolera en perjudici de la resta que fan la seva feina en silenci.
En Joan té molt clar que ell no és ni de dretes ni d’esquerres, ni catalanista ni espanyolista. Aquests conceptes estan fora del seu abast. Cada dia ha de fer funciona una màquina de la millor manera possible per atendre i tenir cobertes totes les necessitats dels seus veïns on tothom és igual i no hi ha diferències segons de quina casa sigui i en quin barri visquis. El Joan ho provarà un cop i sinó funciona ho deixarà per a un altra. Aquesta és l’oportunitat que un dia va somiar, però no li vol prendre a un altre que potser també ha compartit aquest somni amb el nostre protagonista.

El Joan és senzill, ja té la foto triada amb una camisa a quadres i sense corbata ni similar. La majoria de dies de l’any va vestit amb aquest perfil, per tant és d’aquesta manera com s’ha de presentar, proper al poble i no pas com si fos un marcià important. Article publicat al Diari del Baix Penedès, a l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir dle dia 8 d'abril del 2015