dilluns, 6 d’abril de 2015

Orgullós de ser d'aquí


Tothom ha d’estar orgullós del lloc on neix i d’on viu Aquesta és la base de tot plegat perquè comencem a generar un canvi a millor. Jo evidentment estic orgullós del meu poble, Albinyana, que ha evolucionat molt des de que fa uns 10 anys vaig decidir anar a viure al Vendrell. Albinyana és un poble modern que s’ha pogut mantenir al marge de l’especulació urbanística, perquè la crisis va venir en el moment oportú. Ha realitzat un creixement més o menys ordenat i amb certa coherència. Evidentment estic parlant del nucli històric d’Albinyana. Una cosa ben diferent és la Papiola o les dues bonaterres que juguen a una altra divisió. No tenen res a veure amb el ha viscut el nucli més antic i en certa manera també les Peces.
Per coses de la vida vaig anar a petar directament al Vendrell.  Fa 20 anys que em dedico a donar la meva opinió sobre diferents aspectes del municipi i rodalies perquè estimo la vila i la comarca. Evidentment en algunes puc coincidir amb algú i en altres es poden generar moltes veus contràries a les meves propostes, però això no em preocupa gens. El que seria problemàtic és que tothom estés en contra o favor. Llavors ens hauríem carregat l’escala de colors i només tindríem el blanc o negre per poder veure la nostra realitat. Evidentment per globalitat també estic orgullós de pertányer a aquesta terra entre Tarragona i Barcelona que gaudeix de moltes denominacions oficials.  Però en aquest cas concret el més adequat seria el Penedès. Si la meva intenció és publicar aquest breu apunt personal en una revista d’alta volada tindria molt clar que hauria de denominar la nostra terra com Barcelona que és una marca  més comercial i  internacional que ens defineix.
La nostra història ens l’acostumen a escriure els guanyadors o aquelles persones que gaudeixen d’un cert estatus social consolidat. Evidentment que aquells que estan en situacions més precàcies no acostumen a deixar en primera persona la seva emprempta en la història. Tenen el seu protagonisme de la mà d’altres sectors socials.
Els personatges mediàtics de la nostra comarca sempre han estat un grapat. Jo crec que repassant la biografia d’un centenar de persones del Baix Penedès d’un parell o tres de dècades podríem entreveure la història oficial d’aquesta comarca. La gran resta ha quedat una mica al marge d’aquesta foto més popular de casa nostra.
Però al llarg d’aquests anys vas creuant dades i traient conclusions de l’actualitat. Aquest petit exercici et permet extraure conclusions que massa cops no concorden amb les notes oficials.
Un petit exemple el tenim quan fa uns 8 anys es parlava de construir una mena de pavelló o zona coberta per a les de fires al Vendrell. Una idea que evidentment pot arribar a tenir la seva lògica i que es pot incloure perfectamente dins algun programa electoral amb la possibilitat que aporti algun vot.
És prou clar que el primer  que hem de fer és crear les nostres fires. Si tenim un recinte i no sabem que hi posem a dins huarem fet un mal negoci. Ara hem de buscar una mena de fira del Pilar ( cada dia estem més lluny del 15 d’octubre) del Vendrell i anar bastint un model que amb les properes edicions es vagi consolidant cap al futur. Més endavant si la cosa rutlla i quan les finanaces ho permetin ja ens plantejarem si fem el recinte. No val la pena esmentar Turismar perquè ja fa uns anys que està a nivells freàtics i necessita una remodelación integral o una nota oficial que ja no se celebrarà més, però això no va enlloc.
Jo m’estimo la comarca i ja estic més que fart i tip que amb més d’un quart de segle de vida al Consell Comarcal només hi hagi hagut presidents que hagin compaginat les alcaldies de Calafell i el Vendrell. És una institució pública  dedicada especialmente als pobles més petits quan els municipis més grans es poden permetre el luxe de fer la seva política. A més, amb l’agravant que el president era l’alcalde del muncipi, per més inri. A veure si la cosa canvia en les properes eleccions. Tot apunta que les seccions locals dels principals partits de la comarca no tenen quasi veu a nivell comarcal o simplement els de les localitats més grans tenen grans dots d’oradors i els toregen com volen.
Jo estic content del Vendrell i em sento orgullós de ser-ho. Per això vull que tothom tingui les mateixes oportunitats i no estem sempre jugant amb els mateixos cognoms que es remunten a l’època de màxim esplendor de la Palfuriana.
M’agrada aquesta vila tal com és i no pas tal com volen que sigui. Ni multiplican el nombre de visitants d’alguns actes públics ni convertint els fracasos en èxits consolidats. Hem de tenir el compte el que tenim perquè alguns ja prou bé sabem que hi són, però hi ha molts altres que merexien sortir de l’anonimat perquè s’ho mereixen i no ens hem de resignar a viure sempre de  les mateixes glòries i gestes bèliques. Estem en una comarca per construir encara que recursos econòmics no en tenim gaires, però tenim altres coses que ens poden ser útils a part de la platja, massa explotada. No cal que els esmenti aquí.

Aquest és un Vendrell on es parla català, però en realitat  es parla més castellà i en alguns barris l’arab o el berber és gairebé majoria.  Jo estic orgullòs d’aquesta realitat que veus al carrer i no pas d’aquesta imatge virtual que alguns pretenen mantenir viva i compartir-la amb els seus afins, però que cada dia està més lluny del carrer. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 1 d'abril del 2015