Petita ullada dels supers que tenim pel Vendrell i rodalies

Dins els supers que tenim al Vendrell hi rodalies hi ha diferents tendències. Hi ha gent que va a segons quin super perquè dóna més nivell. Sempre queda millor anar al Carrefour que no pas a l'Aldi, però anem a fer un repàs. Al Mercadona és un dels supers que et pots trobar una mica de tot des del pijo fins al tiu d'esquerres que vol un paquet d'arròs. Un lloc on hi van tothom d'aquí i d'allà. No és barato i cada dia és més car, però les marques blanques són bones i el peix no està gens malament i endavant. Alguns no hi van per la seva vinculació al PP. Altres com el Caprabo també és més caret i trobes una mica de tot, però aquí hi ha més marques que al Mercadona i no tampoc no és tan car, però clar la marca blanca sembla una mica fluixa. Després està l'Aldi que és un lloc amb marques de fora i on abans només hi anaven immigrants i gent de fora i algun del país, però cada dia hi ha més gent indígena. Hi ha bons productes tot i que les marques són alemanyes i similars. Després tenim el Carrefour amb moltes marques i els productes molt bons on hi va força gent sobretot els diumenges per la tarda perquè curiosament en aquest país de sosos no hi ha un millor dia que compra que un diumenge per la tarda. La carn és de molt bona qualitat. El Suma o actual Spar està bé per fer petites compres i per allò que t'has deixat, però jo no veig gaire moviment tot i que estan molt cèntrics. La carn està molt bé. Pel que fa al Condis similar al Suma. Sobre l'Esclat, tot o quasi tot són marques catalanes i pots trobar el diari i algunes revistes. És caret, però és per anar a comprar de marques. A veure si hi posen la benzinera que si que val la pena i és més econòmic que a altres llocs. Al de Roda no hi acostuma a haver massa gent. El Lid'l és una mica de tot tipus Aldi, però és més proper al client i no sembla que estigui per anar a comprar a vegades a l'engrós com l'Aldi. La gent segueix molt les seves ofertes que són molt interessants.

Una gran pèrdua els animals de l'Aqualeon d'Albinyana

Una nova notícia trista ha sorgit avui als mitjans de comunicació, L'Aqualeon d'Albinayana perdia tots els seus animals. Un recinte que va obrir per simular un safari lliure ha tingut que treure tots els seus animals i només restar amb la seva part aquàtica. Albinyana li deu moltes coses a aquest espai d'oci perquè ha portat el seu nom arreu. Una de les conseqüències de la crisis ha estat aquesta decissió final que és la darrera etapa d'un procés que fa uns anys que va començar quan quasi tots els animals van passar a ser propietat de la Generalitat. Són molts els albinyanencs de la meva generació i més joves i més grans que recorden els rinoceronts, jirafes, bous, óssos, tigres i altres animals en aquest recinte. Molts cops al vespre se sentir el seu rugir des del poble, era un dels sorolls clàssics que no estava a tot arreu. Una gran pena per una de les bases d'aquest parc que durant més de 40 anys ha estat una de les icones del municipi. S'han explicat moltes històries d'animals que han fugit com un parell de rinoceronts que van parar davant de casa o unes mones que pujaven pels fanals del Vendrell. Formàven part de la nostra idiosincràsia. Una gran pèrdua. 

Una gran pèrdua informativa al Penedès que arribava a tothom

Jo he vist la Fura des de sempre al meu poble, Albinyana. Ma mare me la baixava cada dissabte amb el pa i jo  la llegia intensament. Sempre m'havia agradat l'editorial que era contundent i alli rebia tothom. Ha estat un dels mitjans de comunicació que ha donat sentit al Penedès i ha portat l'actualitat als seus protagonistes. D'una forma gratuïta i cada setmana sabies que passava a les teves contrades. Ha estat un punt clau en aquest canvi de segle per conèixer la nostra realitat. Jo he estat una persona que sempre ha tingut la pàgina de fura com a pàgina d'inici d'internet. Era un lloc que et permetia saber una mica que passava arreu amb només un cop d'ull. Un dels punts bàsics de la Fura era la seva agenda penedesenca que et permetia conèixer tot el que passava en aquestes tres comarques. És una llàstima que hagi desaparegut perquè la realitat s'ha acabat imposant. Ha fet una gran tasca informativa i de difusió i a més arribava a tots els pobles que gràcies a la Fura estaven informats del que succeïa. Una gran pèrdua per tots nosaltres perquè realment era molt estimat i tan familiar per molts de nosaltres. He tingut la sort de conèixer al Jaume Plans que era un dels redactors, una gran persona que recordo de la meva curta etapa de periodista professional, però que a vegades encara ens trobem per aquestes comarques. Una notícia molt trista per tot el Penedès i que tothom hi tindrà un record molt especial. Enhorabona pel que heu fet i per la vostra gran feina. Ho lamento de tot cor.

EL Track Vendrell, continua el misteri per resoldre.

Enguany tenim una nova edició del Track del Vendrell, poc a poc anem guanyant coses noves. Aquest cop com ja passava està separat de la Festa Major i tindrà lloc a la plaça de la Sardana. Però hi ha coses que no entenc. Hi ha finalistes d'aquest any que ja varen guanyar l'any passat l'edició del Baix Penedès. Tot apunta que dins els 8 finalistes hi ha grups del Baix Penedès que opten al Track Baix Penedès dins el mateix concurs. El grup que l'any passat va guanyar el Baix Penedès enguany torna a optar a guanyar el Concurs general i potser també el del Baix Penedès. Això és el de menys. Jo faria un concurs global amb un parell de primers premis i que guanyessin els millors vinguin d'on vinguin i així potser atrauria més concursants de fora. A Calafell també fan un concurs similar del Baix Penedès, potser ho lliguem i no cal que a cada lloc fem el mateix. Està bé fer un concurs però clar hem de mirar els premis. Grabar un cd està bé i fa ilu, encara que cada dia s'en graven menys i la gent s'ho escolta tot per la xarxa. Una actuació de 500 euros per un grup no és que sigui res de l'altre món, però val més això que 150 que paguen en altres locals. Un altre tema són els estils. Barrejar pop, metal, funk, poesia musicada, rock i punk en un mateix concert és com si entre Joaquin Sabina, Barrricada, Shakira Anna Torroja, Lluis Llach, OBK n'haguessim de buscar els millors. Potser val més que fem un concurs més precís i concret amb un estil més o menys  ampli però compara poesia musica i punk és molt difícil de triar. Si realment es vol premiar a un grup doncs es fa un concurs i no amb els diners amb qui paguem l'altre grup els hi donem de premi o amb actuacions o amb altres històries i realment fem un concurs de promoció. Aquí entre l'equip de so, llums, muntatge i una cosa i l'altre el més pobre és el guanyador del concurs. Són coses que no acabo d'entendre. Vinga anims i allí estarem a donar suport als nous grups, això sempre. Ja sabrem on acabar amb el Shopping Night. O vas de compres o vas a escoltar grups. Jo crec que la majoria de gent, com sempre passa anira a mirar botigues i a veure qui guanya i el grup convidat. És trist, però és així.

Quan el vot útil perd totalment el seu sentit. Municipals 2015

Ara toca descansar durants uns mesos perquè ja hem celebrat les municipals i almenys es poden treure algunes conclusions del que ha passat al Vendrell i comarca en particular. Primer de tot que no per gastar més diners ni fer més coses es poden treure els mateixos resultats. CDC i C'S han tret tres regidors i són els que s'han gastat més i menys diners del Vendrell i a les paradetes d'aquests segons hi havia poques persones. Repartir crispetes i fer videos està bé, però si no estàs de moda la cosa no varia gaire. Una altra conclusió és que als pobles hi ha moltes mentalitats. Aquesta gran xorrada del vot útil que et feia votar a un parell ja s'ha acabat. Avui en dia pots votar a qui vulguis perquè tots són importants, tant siguin d'esquerres com de dretes, guapos i lletjos. Tots conten igual. Un cop més a les eleccions tothom hi ha guanyat. Jo crec que el gran triomfador és C's i el gran perdedor CDC i PSC, la resta tots han guanyat. És molt important està de moda i està dins una marca. Si ets un polític genial i no estàs de moda malament i si ets un poític cutre salxixero, però estàs en onda triomfaràs. 

Una altra norma és que la gent ja està cansada dels de sempre i els que es queixen de la casta i fa 12 anys que diuen el mateix, al final acaben sent tan casta com els que critiquen i per tant són igual de substituïbles. La gent està cansada dels polítics de sempre i ja es fan pesats i vol cares noves. Una altra norma és que aquests que estan al mig i no saben qui són ni que volen i no es mullen mai també tenen els dies comptats. Avui en dia t'has de mullar i dir les coses que vols pel seu nom i no jugar a la puta i al ramoneta tot el dia. Vols la independència o no i punto pelota. 

S'ha de tenir en compte que a l'hora d'entrar en el govern aquests partits nous que van d'alternatius sinó controlen una mica acabaran absorbits pels grans amb la frase " deixa que ja t'ensenyo el que fem aquí". Al cap de quatre dies ja ningú els farà cas. Val més que es quedin a l'oposició i anar aprovant coses pel bé comú. Aquest mercadeig de carteres i de càrrecs de confiança i tothom ho accepta tot ja s'ha acabat. El nou alcalde proposa i uns apunten una cosa i els altres altra cosa i sobre la marxa, tot clar. Tot ha de passar pel ple i no pas per juntes de govern que no es mira ningú. 

Ha quedat clar que tenir una mica més que la resta avui en dia és un marron perquè tothom et mira.  A la resta esperant. La gràcia de molts polítics nous és que com no estaven costumats a cobrar una morterada cada mes, amb un sou de 1.000 euros poden estar perfectament a l'oposició sense haver d'empassar-se gripaus imposats per gent amb ganes de calers. No guanyen ni els millors ni els més bons. Ara guanya tothom perquè tothom és important i tothom compta. El problema és que partits nous amb programes nous en municipis amb un pla d'ajust com el Vendrell poca cosa podran fer a part de pagar el gas i la llum de cada dia. Però hi ha una cosa que és diu imaginació i això és molt important amb nova saba que pot regenerar moltes coses. Espero que al Turismar li donin una nova lectura o se'l carreguin directament. Allò no ens representa ni de bon tros. Ara ben aviat començaran per tots els ajuntaments els funcionaris que juguen al basquet seguint els polítics amb la carpeteta de bon nen venent la moto que ell té la solució per tot i cap problema. Evidentment només vol defensar el seu lloc i els dels seus incondicionals. S'ha d'escoltar tothom i que tothom i llavors podrà aconseguir una lectura més objectiva. Polítics que defensen la independència i altres que volen que siguem Espanya i prou es poden entendre, perquè en política municipal molts cops no hi ha estelades pel mig. La gràcia és el diàleg i les persones sempre han d'estar sobre els partits pel bé del poble. El poble ja ha fet la seva feina. Ara toca que els polítics ho entenguin. Hi ha dos grans grups els casta que ja fa anys que tomben i els nous que són gent nova que volen tenir la seva oportunitat i la gent els hi ha donat la confiança. Només falta que ara es pugui generar un model nou, renovat i que funcioni. Això de la participació ciutadana, solidaritat, igualtat no són marques de xiclets sinó que pot servir perquè tothom en surti beneficiat. Molts cops no és un problema de diners, és un problema d'imaginació i de buscar noves solucions del segle XXI. Molta sort a tothom. El poble ha parlat. Els salvadors ja han quedat a la vorera, ara només ens queden les persones clares que expliquen el que hi ha amb honestedat i amb un benefici popular. Els polítics han d'assumir la seva responsabilitat. És molt fàcil votar en contra de tot i també fer un pacte i tot arreglat. Ara s'ha de ser madur i posar-hi seny i votar realment allò que interessa a tothom i tenir dos dits de front. 

Quin peu calces i et dire qui has de votar

En aquestes properes eleccions es presenten 9 partits al Vendrell. Alguns són nous de trinca i altres que s’arrastren tota la democràcia amb les mateixes cares i reutilitzant programes eterns d’un Vendrell que es resisteix a canviar, si més no a millor. Hi ha gent que m’han consultat que han de votar perquè estan un xic confusos. Intentaré exposar una mica de manera planera i totalmente personal i subjectiva el panorama que tenim al Vendrell.

Ets del Vendrell de tota la vida, vius entre la carretera de Valls i la Riera de la Bisbal. Et cauen quatre llàgrimes quan sents el cant dels Ocells de Pau Casals, tens la senyera penjada al balcó de tant en tant vas a escoltar l’orgue a l’església, tens un paper en blanc del Lleonet per pintar a casa, Estàs preparat per quan t’avisin per formar part d’un nou animal del seguici popular. Has anat a la majoria de cites de l’ANC i estàs cofoi del de les fotos famíliars de la cita.. Vols que hi hagi una comisaria nova a la zona dels Pisos Planas amb agents amunt i avall vigilant que ninguna furgoneta vengui sardines per alguna cantonada. Et va el rollo cultura popular, estàs  a 25 entitats i no saps mai amb qui anar per la festa major. Llavors has de votar l’opció dels vendrellencs de tota la vida.

Si ets dels que vas de progressista per la vida, quan parles o quan escrius sempre poses senyors i senyores, ciutadans i ciutadanes. Vas de federalista per la política i t’agrada vestir amb roba de marca. En el teu passat tens petjades al sindicalisme, tens algun parent que viu a la corona vermella de Barcelona. Et va una mica el medi ambient, però entre una zona verda i un edifici modern tens molt clar que escolliràs el segon. No tens cap estelada al balcó de casa, però en en alguna de les darreres cites del 11-S has anat a la manifestació amb una senyera pel dret a decidir, però guardant discrecció. El darrer 7 novembre vas estar a casa mirant la tele o vas anar a votar en blanc. En el pitjors del casos vas votar  a la primera opció de la consulta secessionista. Ets renovador, però sense tocar gaire gran cosa perquè no és noti gaire. Llavors també tens la teva llista de presumptes esquerres.

Ets una persona que tens molt clar que Catalunya és Espanya. No has anat a cap manifestació de l’Onze de Setembre, però a tu tira més la Hispanitat i vas anar a la darrera trobada de pl. Catalunya. Al balcó tens penjada una bandera oficial de l’Estat Espanyol. Ets dels que vols que els teus fils aprenguin en castellà. Al menjador de casa no hi falta una foto del rei amb la bandera espanyola a la seva esquena. Sempre contestes en castellà. Estàs en contra de l’abort. Quan veus un cotxe de la Guardia Civil se’t pugen els colors a la cara. Tens a casa teva tota la discografia del Julio Iglesias. A vegades entones l’himne d’Espanya i alguns temes del Manolo Escobar. Ja ho tens clar, oi?

Per altra banda, si has anat amb l’estelada a totes les manifestacions de l’Onze de Setembre. L’única llengua de comunicació fas servir dins el Principat és el català. Compres productes de la terra. Portes els fills perquè aprenguin a ballar sardanes i quan acaben a una coral perquè puguin entonar el Virolai en el to correcte. Aprofites qualsevol moment per entonar els Segadors o la Santa Espina.  A casa tot ho tens ple d’objectes amb l’estelada grabada. Des del despertador fins a l’estri on es penja el paper higiènic. Ets del Barça de tota la vida i voldries que portés la segona equipació amb la bandera catalana. No et perds mai les xerrades de l’ANC. Cada dia sents que tens més propera la independència. Ja ho veus aquí a la cantonada. Ja t’has begut dues caixes de cava per celebrar que cada dia estem més a prop de la nostra independència total.

Ets una persona alternativa, et queixes de tot. Has militat en algun altre partit, però mai tan fet cas i al final has decidit afegir-te al club dels “rebotats”. Estàs fins dalt de tot que sempre donin les ajudes als immigrants que fa quatre dies que estan aquí.  Fa un parell de mesos que esperen que et truquin per tenir una entrevista amb una asistent social. T’agrada el discurs senzill i planer ja n’estas fart d’aquests que tot el dia estan amb la sostenibilitat i la integració i la igualtat d’oportunitats per tothom quan ells són els primers que no ho compleixen. Desconfies totalment de la resta de partits polítics perquè són tots uns aprofitats. Quan estàs en un terrassa d’un bar acostumes a veure passar davant teu una senyora immigrant embarassada amb un carret d’un nen i 5 nens més al seu costat. Tens una veïna que t’ha dit que ha vist que les entitats públiques donen cotxets i ajudes públiques només als immigrants. Tens molt clar qui és el lider indiscutible i mai el pots posar en dubte.

Després estan els alternatius els que ho volen municipalitzar tot. Són autèntics amants de la natura i no t’els trobaràs mai en una gran superfície comprant. Prefereixen els productes ecològics, naturals i de casa nostra. Els agrada quedar de tant en tant per escoltar música, recitar poemes mentre prenen uns quintos que és la mesura oficial dels partit. Son assamblearis, sobirania popular, tot ben clar perquè no hi hagi dubtes. Dins el partit són presumptament tots iguals i tenen els mateixos drets i deures. Les reunions són obertes perquè no tenen res a amagar. T’agrada el muntanyisme, la natura, les caminades, l’ensenyament, la vida Kumba. No són gaires, cada dia en són més. Són molt actius i els encanta la bicicleta. Acostumen a tenir una bona formació universitària.

Després estan els que votaven al partit del govern,  són espanyolistes, no volen ni sentir parlar de sobirania popular. Estan cansats de pagar impostos i sobres de diners i d’impunitat. Ara s’han embarcat en una nova formació que estava en plena forma i promet molt en les properes eleccions municipals. Estan molt satisfets i el seu color és el taronja. Són molt actius a les xarxes socials tot i ser d’un nombre força reduït.

Si estàs cansat de tot, Than Trait els teus companys de partit de tota la vida. T’ho mires com t’ho mires i no veus res de bo. Estàs confós. Llavors vota en blanc i donaràs el vot a qui tregui més sufragis. Per altra banda, si estàs cansat de tot, però vols posar un toc d’humor al dia i no tens res gaire clar o estàs una mica cansat de tot, llavors posa dos o tres paperetes en un sobre, tatxa a algú de la llista, deixa un misatge per a la posteritat en alguna papereta. Vota Nul. Al final els que pengen l’estalada de tant en tant, els que no pengen cap i els qui la tenen sempre al balcó de casa segurament aniran de la mà. Aticle publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 19 de maig del 2015

Tot apunta a que quedarà igual que ara al Vendrell

Jo pel que he vist crec que la cosa pot anar així. PxC amb uns 6 regidors a l'oposició. Al govern entraran CDC i PSC i algú més. Però aquest algú més no crec que sigui ni Som Poble ni PP. Potser entra ERC si aconsegueix un regidor i la cosa anirà per aquí. C's no sé que farà.  Les relacions PSC x CDC al llarg de la campanya han semblat un xic tenses, però jo crec que hauran de baixar del burro i s'hauran d'entendre per collons. El que es segur és que cap partit traurà majoria absoluta i ningú pactarà ni per sota ni per sobre amb PxC. A partir d'aquí aneu fent combinacions. 

Nova enquesta extreta de les xarxes socials

Una nova enquesta que tomba per la xarxa

Petit apunt sobre els cartells dels candidats que es presenten al Vendrell

Més o menys una de les coses importants de les eleccions són els cartells electorals. Aquesta tarda he travessat el Vendrell i he fet un recull dels diferents partits, intentant fer una lectura molt bàsica del seu missatge. Començarem pels que presumptament s'han gastat més diners, perquè n'hi ha uns quants més.

Aquí podem veure un cartell típic i típic i tòpic amb la candidata de CDC amb els símbols dels nuclis del Vendrell i de les platges i un tros d'una presumpta urbanització. Somrient mirant el futur que se suposa que seria el Vendrell renovat, etc, etc. Tons obscurs i clars i paraules claus per posar-se en contacte o per esbrinar més dades de la candidadata o el partit. Destaca el nom de la candidata i el Vendrell i el seu objectiu que és renovar.

El segon és el PSC on es veu el líder clarament el líder més destacat i darrera una munió de gent que configuren la resta de la candidatura. El partit està posat més petit juntament amb Progressistes del Vendrell que és una marca blanca que queda més social i participatiu.  Aqui ja no es renova. Anar fent endavant com fins ara, però segurs. Una mena de segona part del que tenim i palante como los de alicante sense ensopegar. Aquí el candidat porta corbata, cosa peculiar en la propaganda vendrellenca.

Anem al tercer els de PxC, aquí destaca la Casta que se suposa que són tots els amiguets que han controlat el cotarro durant els darrers anys. I què hem de fer amb aquest grupet, doncs acabar amb ells. Llavors ens apareix com una mena de detergent social que vol acabar amb un presumpte grup que remena les cireres al Vendrell. Una cara, un nom molt clar i una foto clara i nítida mirant a la cara del qui mira el cartell. També destaca la paraula Casa dins la frase "Primer els de casa" aquest és el lema del partit. Ara ens vol dir que qui tindran prioritat seran els de casa per, tant els immigrants estaran en un segon terme. Netejar lels coleguilles de sempre i treballar pels d'aquí de tota la vida. Predomina el blanc que diuen que vol dir puresa.  No òbviem que volen recuperar el Vendrell, per tant se suposa que el Vendrell s'ha perdut amb aquesta casta i amb aquests que no són de casa. Una mica de detergent social i foc nou.

Erc també s'ha presentat amb energia al Vendrell amb dos pilars bàsics: El seu candidat que és nou en això de la política, però fa anys que està dins ERC i el color groc que va unit al seu lema, una Nova Vila per un nou País. Juguem amb la independència de Catalunya, però ja treballem per més endavant quan siguem independents. Això és una mica de parada en el camí, però aquí anem per la independència. Després de Junts pel Vendrell, ERC torna en solitari a presentar-se. Una cara amena i campechana que mira a l'alçada de l'observador. Evidentment no porta corbata com els polítics moderns.

Aquesta és la coalició entre la CUP, EUiA i Procés. Aquí juguen amb el tema popular. Surten tots a la candidatura vestits de carrer normal, posats perquè és vegin bé sense mirar gaire gran cosa més. Estan ubicats al camp perquè és uan dels seus punts bàsics. Cadascú vestit de la seva manera i donant proximitat i bon rollo. No crec que hi hagi photoshop ni res semblant. Aquí també ens proposen com PxC recuperar el Vendrell per al poble, perquè se suposa que algú ha usurpat el poder i l'ha posat lluny del poble, també un discurs similar a PxC, però des dòptiques oposades. Juguena mb els colors i que la força la té el poble sobirà que decideix el seu futur. 

Una candidata del PP que juta amb el seu nom i amb els colorins i mira a la gent a la cara. Abans CDC Renovava i ara toca transformar que crec que són sinònims o almenys cosins germans. Hi ha una mica més de color blau perquè és el color del partit i una grafia motl curiosa del Vendrell que queda bé i tot. Es veuen clarament les arrecades i evidentment sense ulleres.

Aquesta candidatura d'Inicitiva els Verds és la més divertida que he vist. Juga amb els caps de llista que tenen més possibilitats de treure bons resultats i els posa un xic borrossos o desenfocats en contraposició amb l'Àlex Duque que apareix content i mirant al front. Evidentment el color és el verd i és la més original d'aquesta legislatura del Vendrell i és un cartell que queda a la retina i no calen gaires paraules. Val més imaginació que no pas peles com aquest cas. El seu missatge és jugant amb el lema de Podemos, Podem i Farem. Anirem una mica més enllà d'aquesta formació amb la que sembla que no tenen molt bon rollo com es va poder veure al debat.

Aqui m'agrada els de Sí se puede perquè surten en plan campestre i pagés, sense complexos pim pam. Ni luxes i de cos sencer. Surten els primers i tots iguals amb paritat i tot sense que ningú destaquir sobre la resta. Agafen el color de Podemos i el campanar que és el simbol més sobat del Vendrell. Evidentment no porten corbata i semblen motl naturals i molt propers als votants. Pim Pam. També ens demanen el canvi i s'ha de fer ara. Renovar, Transformar i canviar és el que és porta al Vendrell. A part del PSC a ningú li sembla bé el que tenim i volen donar una nova imatge. Jo no crec pas que comptim amb cap assessor d'imatge i crec que desconeixen la màgia del photoshop, no així com la resta del candidat que en alguns casos es nota un excés de manicura informàtica.

Aquests de C'S que no s'han gastat gaires peles amb propaganda també ens demanen el canvi com els de Si se Puede, però des d'un altra punta de l'arc polític. Ja ho diuen que les puntes és toquen. Evidentment surt la candidata tota pinxa amb el seu nom i el color taronja que els caracteritza, amb ulleres i vestida corretament i mirant a al gent a la cara. Porta ulleres perquè habitualment en deu portar i és la imatge que té. La cosa s'ha de canviar com altres partits que ho demanen.

Aquests són els cartells dels candidats del Vendrell. Voteu qui volgueu. Si voteu en blanc anirà a la llista més votada i com fins ara encara que votin quatre gats no queda cap cadira buida, us aconsello que voteu algun partit perquè així la democràcia és més clara i més àmplia. Vota en blanc queda bé, però no serveix per a a res segons les normes que tenim. El dia que només voti la meitat de la gent com fins ara i es quedin la meitat de cadires buides llavors en parlarem, llavors voteu en blanc, però ara per ara voteu. A veure que passa.

Qui renovarà el Vendrell? Tots contra un o viceversa

Ens anem apropant al gran dia, el més esperat per uns quants vendrellencs i per la resta d'habitants de la pell de brau. També hi ha ha molta gent que passen olímpicament d'aquest dia i tenen un interès mínim. Avui la Lira quasi s'ha omplert per seguir el debat entre els 9 candidats al Vendrell. En una situació més o menys normal s'hauria d'haver pogut seguir en directe per la tele i per la ràdio.  Els amants del twitter doncs amb el seu hastaq oportú, però no sé per quin motiu s'ha passat 3 més tard en diferit per la tele i la ràdio local. El tema hastaq doncs no n'hi havia i punt. 

En general el debat ha estat fluix. Els que no estan al poder doncs a fer propostes sobre canviar el model de municipi que tenim d'una forma dràstica amb més participació i transperència i sostenibilitat. Els qui estan al poder doncs batalletes d'un contra l'altre i qui dies passa anys empeny. Uns ja estan pendents del nou país, altres renovar, capitalitat, visca el turisme i la indústria, però ningú ha dit si seguirà amb l'actual model cutre saltxixero del Turismar o realment la Fira serà això i no una cosa rara que no ens representa pas. Grans conceptes, atacs personals d'alguns candidats. Pim Pam de partits que ocupen zona de votants. Com molt bé  ha dit el Josep Marrassé d'ERC sempre es repeteixen els programes electorals i al cap de 4 anys tornem a estar igual i dient el mateix perquè la majoria de coses per a o per b es queden en el tinter. Aquesta estratègia republicana m'ha agradat, però s'ha quedat aquí. La resta no ha aportat res de clar a part del de sempre. Els de Si se puede estaven entretinguts amb els d'ICV sobre Podemos. En comptes d'anar en partits diferents s'haurien d'haver ajuntat afegint també Som Poble, però ja està vist que les esquerres són molt variopintes i que és molt molt difícil unir esforços i evidentment aquí al Vendrell no serem pas el model. PP i C's es notava que hi havia amor particular a l'igual que PxC i CDC que han estat pim pam a veure qui és més legal. 

És una llàstima que s'hagi tingut que tallar uns 10 minuts per problemes amb la televisió perquè s'ha perdut una mica el fil i l'interès, però en aquest moment han aparegut escenes curioses com la candidata rodejat pel seu estol i els dos germans parlant a l'entrada de la sala gran. 

La gent estava una mica repartida per colors. Al mig a dalt Som Poble i darrere PxC i al costat hi havia representants de PSC i algun Convergent exiliat. Al davant hi havia un poti poti de tot una mica.

Jo crec que hi faltava participació del públic a través de preguntes als candidats. S'ha fet però només una pregunta per candidat i faltava parlar de amb qui pactarien. O buscar temes molt generals i cadascú digues la seva. Aquestes preguntes entre els uns i els altres era una mica pallissa com un patí d'escola. Una de les gràcies de Calafell és que el públic podia veure el cronòmetre amb el temps com passava, cosa que al Vendrell només podien veure els candidats. .

Personalment m'ha agardat el de Si se puede perquè ha estat força coherent amb el que diu i força sensat. El d'ICV és un artista en el joc i moure bé les fitxes, però li falten taules, és qüestió de temps. Sobre Som poble, és un nou capítol del mateix, però aquest cop amb un moviment més ampli de suport que els pot portar a entrar al consistori. Jo he vist dues opcions clares PSC amb un Martí serè controlant la situació, un Armengol que era el presumpte dolent de la política i jugava molt bé les seves cartes amb una claca incondicional. Al mig una candidata qué té molt clar que ha de renovar disparant a la dreta i l'esquerra al passat i al present, qui ha fet una campanya molt currada, que pot agradar o no, però hi ha molta feina i moltes peles pel mig i gent molt treballadora al darrere que s'ho ha treballat. A veure que passa. El PSC es manté tranquil i movent-se quan toca i el just i sense sortir del guió només quan toca. Moviment precís de cirurgià. L'Armengol com sempre en su línia. Els resultats són molt imprevisibles. La victoria serà per PxC o potser per PSC, però jo crec que el Martí quedarà en segona posició i després vindrà CDC. Altres pensen que primer sera el Martí i després PxC, ja es veurà. Alguns de l'orbita CDC es pensen que en trauran 10 regidors. No ho crec pas. ERC pot fer un pel tema ANC, però el candidat li falten taules i segurament C'S, PP i Som Poble també entraran. EL proper consistori serà molt divertit i el que tenim ara amb 3, 4 o 5 partits es tornarà a reeditar segurament. Ningú treurà majoria i ningú pactarà amb PxC que poc a poc ha passat d1 a 5 regidors en cinc legislatures. Segurament pujarà, però fins quan. Aquest és el dilema. Qui renovarà el Vendrell? Tots contra un o viceversa.

El Manel és un candidat feliç

Ell està conten. Es presenta per primer cop a les eleccions del seu poble. Ja fa uns 7 anys que tenia guardat el carnet del partit, però mai l’havia fet servir. Ara l’han anomenat per decret quasi diví candidat a l’alcaldia, el número u. El millor dels millors. L’escollit. Llavors ha recorregut a la seva filla per configurar una llista d’amics per donar cos a la seva gesta vital. Durant setmanes i mesos ha estat treballant en silenci per trobar els més útils. També ha fet un esforç personal per promocionar la seva imatge. Un regim estricte de batuts i amanides a dojo que l’han rebaixat uns quants quilets fins a donar-li una silueta envejable. De la resta ja se n’ha encarregat el photoshop que ha acabat de convertir-lo en el candidat ideal.

En els seus cercles més propers s’han elaborat exhaustius estudis sobre la intenció de vot, l’evolució dels sufragis en les darreres eleccions i altres dades prou importants per assegurar-se ser el primer en tot. En totes les entrevistes ha aprofitat qualsevol joc de paraules a l’atzar per donar a entendre als quatre vents que ell serà el proper alcalde. Evidentment la resta de la llista ja fa dies que  tenen coll avalll això de ser equip de govern.

Ja fa dies que ha encarregat el cava a una empresa de Barcelona per la gran nit. Ben fresquet amb unes pastes salades serà la combinació final amb un triomf total per aconseguir el clímax. Eer el primer, l’escollit, el número u, l’alcalde, el qui mana sempre amb una oposició que és quedarà  sense capacitat de maniobra.

El seu missatge està en una renovació integral del seu poble. Ho canviarem tot. A partir d’ara si fa falta a l’ensenyament li direm educació o viceversa i Serveis Socials es passarà a convertir en Benestar Social. S’ha de notar que es hi ha saba nova. Es canviaran les carpetes de colors i la lletra i la mida de les comunicacions oficials del consistori. Crearem una munió de reglaments i normatives per controlar la participació ciutadana, la vestimenta a la via pública, l’estat dels camins, el preu de les consumicions als esplais  municipals, l’ús del monopatí i bicicletes a la via pública, l’ús de mòbils i tablets en les grans aglomeracions la tinença domèstica dels animals amb una  apartat especial per a la cria de canaris als balcons dels pisos inferiors.

El Manel ha comprat una vestit de marca d’una reconeguda multinacional amb seu a Barcelona per la gran data quan sortirà al balcó de la i proclamarà que la seva candidatura ha guanyat per una àmplia majoria aplastant. Ara s’ha comprat una bonica corbata amb una petita estampació de l’estelada pera quan surti a dir el seu discurs que fa dies que memoritza a casa amb un seguit de buits en el guió que omplirà en el darrer moment quan conegui el resultat que no serà inferior al 80% dels sufragis

Ja fa dies que ha creat una adreça de Twitter i Facebook perquè la gent es pugui comunicar amb ell. Evidentment un gabinet de gestió del seu càrrec porta al dia tot aquest tema de les xarxes socials i comunicacions  oficials.

El Manel ja fa dies que a casa seva té una llarga llista de currículums d’amics seus que li han demanat un petit favor per quan entri per la porta gran. Els hi ha anat dient que farà el que pugui per tenir el màxim de gent contenta. S’han de privatitzar nous serveis i segurament hi trobarem lloc.

El Manel ja té el vestit triat per quan el líder del seu partit l’acompanyi en el míting de campanya. Ja fa dies que el va encarregar a mida Ha contractat un fotògraf i un parell de periodistes perquè facin les cròniques de tota la campanya i després les filtrin als mitjans de comunicació. Ell sap que els periodistes estan molt ocupats aquests dies, llavors a canvi de proporcionar la informació als mitjans de comunicació ells retoquen el text perquè cada petit pas cap al poder absolut es converteixi en una gesta èpica.

Aquests dies aniran amunt i avall tocant timbres, obrint portes per presentar-se a la ciutadania. Ja té un parell o tres de camises per cada dia perquè l’esforç es considerable amb el sol que li cau sobre el seu barret cobert amb una estelada.

El Manel és un home feliç. La gent de la seva família també ho comparteix aquesta joia que la política li ha proporcionat. Aquesta fama l’envolta. Òbviament tots els membres de la candidatura comparteixen aquest sentiment amb fermesa i convicció. Durant un parell o tres de mesos ha passat més hores amb ells que no pas a casa amb la dona i el gat.  Les enquestes que ell no ha creat no li són gens favorables. Els vots del seus oponents quasi duplica els seus, però ell no ha cregut mai aquests estudis que molts cops estan fets amb unes intencions perverses. Amb els seus diners va pagar una enquesta i una estimació de vot que el posen en el lloc més alt. Ell hi creu amb els ulls clucs. De la resta, no cal fer cas. Ell és un home feliç i segurament ho serà en els propers anys. Ningú li fa ombra, potser la realitat el faci tocar de peus a terra, però ara ha tocat el cel i ningú l’obliga a baixar. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 12/5/2015

Tothom vol el millor per Calafell, però ningú diu d'on trauran els calers

Un dels moments més interessants de la present campanya electoral a les municipals de Calafell és el debat entre els 10 candidats que encapçalen les respectives llistes al consistori Calafellenc. Un debat organitzat pel Baix Penedès Diari encara que en tot moment s'ha fet referència al Diari del Baix Penedès, això passa per tenir noms tan semblants i sempre queda el primer de tots. Avui ha estat molt clar.També hi prenient part Calafell Ràdio, Amics del Patrimoni i altres entitats del municipi. Ha estat dirigit pel polifacètic Guillem Solé que igual que et canta Barricada que parla d'esports que presenta un debat polític i el  que faci falta. El debat s'ha dividit en 4 blocs amb els temps marcats en cada cas i torn de preguntes. El primer ha estat sobre temes generals, el segon bloc d'economia i el tercer s'havia de dir amb qui pactaria i amb qui no pactaria cada candidat i al final un petit temps per exposar el seu programa electoral.

Des del meu punt de vista el millor ha estat l'Ivan Montejo que ha fet un discurs clar, convincent i dient el que s'ha de dir i com s'ha de dir. Aquest xicot de la CUP amb qui compartíem pàgines al Diari ja no és una jove promesa de la política calafellenca sinó que és ja una realitat que encapçala una llista amb moltes opcions d'entrar al consistori. Per altra banda, en d'ERC és molt molt fluix. Serveis mínims i li sobrava molt de temps. Diuen que l'han triat perquè és popular, però realment avui ha demostrat que això de la política no és lo seu. Almenys fer discursos. Si entra a veure que passa en la legisltura. El Montilla va acabar parlant bé el català en 4 anys de govern. El Parera, incombustible al seu rollo i si es fa tot el que diu realment són moltes coses que en cap moment ha dit com ho faria per pagar. El xicot de Comú Calafell s'ha esforçat ha fet el que ha pogut, però la cosa es pot salvar. El senyor de Guanyem amb el seu rollo ecologista, defensor de les grans causes com la C-32. Ha demanat una universitat per Calafell, molt bé. També estudis sobre l'efecte de les antenes i altres històries que tema ecologista. 

La Maite del PP amb un vestit vermell perquè es veiés bé i sense fer preguntes, Guardant les forme si parlant en castellà sense mullar-se gaire i no quedar malament. El Ramón Ferrer en el seu punt intentava un pim pam amb l'alcalde, però la proposta de debat no donava més de si. Realment aquest noi fa dies que treballa el tema electoral i és el que va començar primer de tot la campanya El de CS en la seva línia tots a participar i tot ho arreglarem. L'actual alcalde, doncs anar defensant el seu paper dient que si que molt bé però el problema era la crisis que petits obres i poca cosa gran i que seguia endavant. Ha anunciat que és el darrer cop que es presenta com candidat a l'alcaldia. Un cop més defenso a la Montse López, perquè la noia és molt propera i escolta a la gent. Aquesta noia és la versió calafellenca de la fornada de Cunit amb el Casañas que no para de treballar pel seu poble rodejat d'altra gent que li dóna suport. Altres del partit són més d'altos vuelos. El de PxC és un alumne dolent de l'Armengol que sense mestre perd els papers i va molt perdut. Algunes paraules han esverat al públic però poc a poc la cosa s'ha anat controlant. Al pobre Ramon del PSC li feia preguntes de quan estaven al govern amb el gran Jordi Sánchez. Suposo que sempre han tingut un amor especial al socialisme i per això s'enten aquesta mena de preguntes fora de lloc.

Ha faltat xixa, ha estat força light. Hi ha candidats com el de Guanyem i ERC que són fluixos, però en un país on triomfa qui triomfa pot passar de tot, la veritat. La CUP molt bé i el pobre Olivella en un moment no ha sabut que respondre perquè l'han ametrallat i s'ha quedat ofuscat. En el fons era el dolent de la peli perquè tothom volia el seu cap o no. La claca s'ha deixat sentir amb PxC i Guanyem i alguna cosa més, però s'ha mantingut. He parllat amb gent que coneixen el patí idiuen que PSC guanyarà aquestes eleccions i C's i la CUP entraran al consistori. Ens veiem demà dimecres a dos de vuit a la Lira del Vendrell. Allí hi haurà preguntes de persones als candidats, prèviament enviades per mail. Ens veiem. Molt bé per la tasca. Aquest tipus de debat s'haurien de fer anualment per valorar l'estat del municipi. Ara que tohtom parla d'igualtat i participació que després de les eleccions sempre queda oblidat, no estaria gens malament. Ens veiem demà. Atenció a la claca de demà que pot donar molt de si.

Moltes felicitats a la Buela pels seus 90 anys

Avui la meva àvia materna fa 90 anys. Ella va néixer l'any 1925 a Castellfort província de Castelló. Un poble petit dels Ports on abans la gent vivia de l'agricultura, però poc a poc la gent ha anat emigrant i els conreus s'han quedat herms i la gent que hi viu ha de viure o a base de subvencions o amb el ramat. La majoria de veïns són jubilats, la gent jove marxa perquè està lluny de les grans ciutats. La més propera és Vilafranca del Cid i tampoc no ho té tot. Ella va viure la guerra i va anar durant més de 30 anys en diferents períodes a una màsia de l'Alt Penedès a conrear préssecs i raïm. Des del 2004 s'ha integrat perfectament a Albinyana i coneix i es fa amb la gent del poble, però encara és mira amb recança el poble on va néixer. Té una memòria envejable de curt i llarga distància. Està prou bé i és una persona molt molt moderna. Per molts anys Buela i gràcies per tot allò que m'has ensenyat volent o sense voler.

Un article molt interessant sobre els polítics.

¿LOS ALCALDES SON CORRUPTOS O VIVIMOS EN UN SISTEMA SOCIAL CORRUPTO? La lucha contra la corrupción, la regeneración democrática es una de las cuestiones que plantean con más fuerzas los partidos políticos que se presentan a las elecciones del 24 de mayo. Todos proclaman una voluntad de renovación, pero ninguno explica suficientemente cómo se consigue. Tras analizar 467 casos de alcaldes: 90 absueltos, 89 condenados y 288 imputados, que han dado como resultado la publicación del libro Corrupción: tolerancia cero, la pregunta que me planteo es ¿los alcaldes son corruptos o vivimos en un sistema social corrupto? Tenemos los políticos que nos merecemos Se dice que los ayuntamientos es la Administración más próxima al ciudadano. La cercanía del alcalde y los concejales con los ciudadanos es total. En la mayoría de los municipios existe una relación directa, personal, entre alcalde y concejales con sus vecinos. Se conoce profundamente al alcalde y a los concejales, su historia, su familia, sus antecedentes. En el momento de depositar el voto, en la mayoría de los casos cuenta más la persona, que el partido al que pertenece. Se puede afirmar que el alcalde y los concejales representan sin duda al conjunto de los ciudadanos del municipio y en este caso se cumple el dicho popular: “tenemos los políticos que nos merecemos”. La primera afirmación es verificar que de los 8116 municipios, unos 500 alcaldes, alrededor del 6 %, han tenido problemas con la justicia, que son los que he analizado en el estudio mencionado. Cuando el alcalde se equivoca, quien más se equivoca con él Cuando un alcalde, solo o con algún concejal o con el equipo de gobierno se equivoca, ¿quién más se equivoca con él, con ellos? ¿Por qué se equivoca? En primer lugar está la condición humana. Los humanos somos capaces de hacer lo mejor, pero tenemos debilidades y somos también capaces de equivocarnos y de hacer lo peor. El egoísmo, la soberbia, el egocentrismo, la avaricia, la ignorancia, la falta de principios éticos, etc. Cuando el alcalde se equivoca es porque los mecanismos de control no funcionan y existe responsabilidad por acción y por omisión. 1. Los Miembros del grupo de gobierno, son corresponsables de la acción de gobierno, no se pueden excusar en la ignorancia, o en que no tenían las competencias, son los más próximos para detectar las irregularidades y si más no, los más interesados en su denuncia y en pedir responsabilidades, comportamiento que como vemos diariamente no tienen, todo lo contrario, reaccionan de forma corporativa y equivocadamente intentándolo ocultar o esconder, dañando así la imagen corporativa. 2. Los concejales de la oposición, realizan deficientemente su función de control. Y en muchas ocasiones, como hemos visto en los casos estudiados, judicializan la política con falsas acusaciones o aprovechan la judicialización, para acabar con él “y tú más” incrementando la desafección de la ciudadanía con la política. 3. Los funcionarios responsables del control del gasto, Intervención y del cumplimiento de la Ley, Secretaría General. Es cierto que el alcalde prevalece sobre ellos, y que sus condiciones laborales y económicas también depende de éste, pero su profesionalidad y dignidad, también ha de prevalecer, no es necesario recordar el artículo 410. 2: “no incurrirán en responsabilidad criminal las autoridades o funcionarios por no dar cumplimiento a un mandato que constituya una infracción manifiesta, clara y terminante de un precepto de Ley o de cualquier otra disposición general.” Hay que destacar en este apartado, el enorme número de ayuntamientos, que tienen estos puestos con personas habilitadas accidentalmente, (sería interesante conocer oficialmente el número de ayuntamientos que existen) que además de lo dicho anteriormente, se añade en muchos casos una preparación técnica deficitaria. 4. Los funcionarios responsables de la gestión municipal, se pueden aplicar los mismos comentarios, que en el apartado anterior. 5. Los ciudadanos, los votantes, En muchas ocasiones vemos como la corrupción, no es penalizada por los votantes, todo lo contrario, vemos como alcaldes y políticos imputados, son votados por mayoría absoluta. Y es que en muchas ocasiones el clientelismo o el mismo delito, beneficia a grupos importantes de ciudadanos. Estamos en una democracia representativa, (no participativa) donde cada cuatro años se celebran elecciones, pero existen pocos mecanismos de participación ciudadana y de control de la acción de gobierno municipal, y del seguimiento del cumplimiento de los programas electorales. Falta más transparencia. 6. Los partidos políticos, son los responsables de designar al alcalde y de hacer las listas electorales, cerradas y bloqueadas. Poquísimas veces la iniciativa de pedir responsabilidades se ha iniciado desde dentro del mismo partido, casi siempre por no decir siempre, se actúa de forma reactiva e intentando ocultar los problemas. Cuando tendrían que ser los más interesados en defender la buena imagen del partido. 7. El tribunal de Cuentas funciona de forma muy deficitaria y con mucho retraso, y tan solo controla las cuentas que envía el mismo ayuntamiento. 8. Los corruptores, cuando existe un corrupto, es porque existe un corruptor. El corruptor busca su interés individual, en contra de los principios de igualdad, libre concurrencia y transparencia. La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ha impuesto una multa total de 98,2 millones de euros a ACS, FCC, Ferrovial, Sacyr, a otras treinta empresas y a tres asociaciones por mantener durante al menos trece años un cártel en el sector de la prestación de servicios públicos urbanos que afectó a todo el país. La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia realizó un informe que dice: ”que si se abriera el régimen de contratación del Estado, el ahorro sería de 47 mil millones de euros cada año”. Recordar también las grandes tramas de corrupción que han tenido un gran impacto mediático: caso Adrax, Astapa, Malaya, Totem, Troya, Arcos, Brugal, Enredadera, Gürtel, Innova, Madeja, Pokemos, Pretoria, Umbra, Orquesta, Poniente, Púnica 9. El alcalde, la condición humana cuenta, ya hemos hecho referencia anteriormente. La prolongación en el tiempo de los mandatos, genera muchos problemas: la desprofesionalización, el distanciamiento de la realidad, la sensación de prepotencia y de impunidad. Los mandatos tendrían que estar limitados a un máximo de dos legislaturas. 10. La justicia, es excesivamente lenta, y muy deficitaria en recursos. Los ciudadanos perciben que no es eficaz ni justa. UN PROBLEMA CULTURAL Un problema cultural, durante los 40 años del Régimen Dictatorial franquista, la corrupción generalizada era un valor común aceptado. Una vez instaurada la democracia y la Constitución del 78, a la que se llega por consenso y gracias a la transición, (no triunfó la ruptura), los valores, usos y costumbres, no se cambian de la noche a la mañana, no se hace un punto cero y por tanto siguen imperando los mismos valores de forma generalizada y aceptada mayoritariamente por la gran inmensidad de la población, sin ningún tipo de distinción. Eso explica muchas tópicos y conductas ciudadanas: “El que no tiene padrino, no lo bautizan”. “Cuando seas padre comerás huevos”. Donde hay patrón, no manda marinero”. “A ver, oír, callar y obedecer”. “Hecha la ley, hecha la trampa”. “Las promesas electorales, se hacen para incumplirlas” no se piden ni se dan responsabilidades políticas. En cuanto a las conductas y comportamientos: “como quieres la factura en blanco o en negro”. “Todos los políticos son iguales”. “El dinero público no es de nadie”. Cuando en los pueblos hay cientos de construcciones de viviendas, en terrenos sin calificación urbanística, y sin licencia de obras o en el mejor de los casos, con licencias para levantar una casa de aperos y solamente se investiga o se persigue aquellas que han sido denunciadas y el resto se hace la vista gorda, no es ni un problema legal ni un problema de corrupción, es un problema cultural de la sociedad, de la ciudadanía. Lo mismo podemos decir de todos los habitáculos construidos en las terrazas de las grandes ciudades. Cuando Marta Pujol Ferrusola, la hija mayor de Pujol reconoció en sede parlamentaria, que actualmente percibe 2.264 euros brutos mensuales por 15 horas semanales de trabajo en el Ayuntamiento de Sant Vicenç de Montalt. Justificó esos ingresos con el argumento de que en el mismo ayuntamiento hay otros tres técnicos en esa misma situación contractual, que se inició en 1997, en el Ayuntamiento de Llavaneres. En su defensa, dijo que en ambos consistorios ha habido gobiernos de todos los colores y que nunca han cuestionado su trabajo (lleva 18 años contratada por designación directa conculcando los principios de igualdad, mérito y capacidad) y no pasa nada. Cuando los lazos de parentesco en el Tribunal de Cuentas alcanza a 100 empleados y no pasa nada. (ver el Pais: http://politica.elpais.com/politica/2014/06/23/actualidad/1403548994_107851.html) Cuando el Gobierno indulta a alcaldes que han sido condenados por corrupción y no pasa nada. Una democracia joven y débil. La Constitución del 78, tan solo lleva 37 años, en el 81 sufrimos un golpe de Estado, Según los datos del CIS, (diciembre del 2014) nunca ha pertenecido a un partido político el 90.2 % de los encuestados; a la pregunta cómo califica la situación política general de España, la suma de mala y muy mala es del 80.5 %; el segundo problema más importante que tiene España, (después del paro) es la corrupción y el fraude, para el 40. 2% de los españoles. En el estudio realizado, están afectados todos los partidos, sin excepción. La cantidad diríamos que es proporcional a la representación que ostenta cada uno de ellos. Están afectadas territorialmente todas las comunidades, y no existe diferencia tampoco por el número de habitantes de los municipios, es lo mismo que sean: pequeños, medianos o grandes. No ha estado ni está suficientemente claro y transparente la financiación de los partidos políticos. Al ser opaca, oculta muchas de las causas de la corrupción. ALGO ESTÁ CAMBIANDO, NUEVOS COMPROMISOS, HACIA UNA SOCIEDAD MÁS RESPONSABLE Y MADURA. Una vez más el género humano aprende de sus errores. Después de padecer todos los casos de corrupción que hemos estudiado, lo que ha quedado claro es que el problema de la corrupción se ha elevado al problema número dos de la sociedad española y que se ha creado una corriente de opinión, tanto por los medios de comunicación, por los partidos políticos, por las instituciones públicas, por la judicatura y por la sociedad en general, encaminada a sanear y regenerar los valores políticos, sociales y democráticos. Es cierto que la presunción de inocencia es un derecho constitucional, pero cada vez más, se distingue entre la responsabilidad penal y la responsabilidad política. Al político se le exige ejemplaridad, ética, transparencia. Han irrumpido con fuerza nuevos partidos: PODEMOS y CIUDADANOS, que al ser nuevos, al no tener historia, al no tener experiencia de gobierno, tampoco tienen casos de corrupción, por lo que introducen aire nuevo, y una mayor exigencia en la lucha contra la corrupción. Por otra parte los partidos tradicionales: PP, PSOE, IU, Partidos Nacionalistas, también han tomado conciencia, que necesitan hacer una renovación profunda y apostar por la regeneración democrática, la transparencia, la honestidad y la eficiencia. Todos los partidos tienen un código ético o de buenas prácticas. Han desarrollado medidas contra la corrupción y la transparencia. Se ha modificado el código penal, y el procedimiento judicial, limitando el tiempo de resolución. En este año 2015, que se celebran elecciones municipales, hay el compromiso de que no vayan en las listas electorales, personas imputadas o procesadas, puede ser un momento de profunda renovación. Corresponde a la sociedad, a la ciudadanía, asumir el protagonismo de la renovación, de la regeneración, de la ética, de la honradez, comenzando por la familia, continuando por la escuela, por el mundo laboral, por la economía, por la cultura, por la sociedad, por la política y el último la justicia, que garantice que todos somos iguales y el que la hace lo paga. Yo acabo estas reflexiones, invitando a cada persona individual a que se interrogue ¿qué puedo hacer yo para evitar que en mi entorno no haya corrupción?, ¿qué valores reclamo a los políticos, porque son los que me aplico a mí mismo? Perico García, Licenciado en Ciencias Políticas y Sociología Autor del libro, CORRUPCIÓN: TOLERANCIA CERO www.lawebmunicipal.com pericogarcia@lawebmunicipal.com

No guanya el millor, sinó el menys dolent

En aquesta comarca del Baix Penedès com passa a altres llocs no sempre guanya ni el millor ni el més preparat. Molts cops guanya el menys dolent. A vegades un alcalde no és bo quan acaba el mandat, però quan hi ha un altre després tothom valora l'anterior alcalde perquè era més bo que l'anterior. Hi ha partits que s'ho curren i penquen molt molt de dia i de nit preparant el dia. Altres fan el justet sense mullar-se gaire, no sigui que després la caguin i posin la pota on no toquen. No sempre es vota el més actiu sinó el de segon, el que no diu res, el que sembla què, però no se sap a vegades pot guanyar el que va primer i el pencaire. Les coses funcionen així. S'ha d'estar en el moment just i en el lloc apropiat per marcar el gol. La gent a vegades troba pesat massa insistència i optar per aquests que estan allí amb la cara mig alegre i mig no sé com que són els que estan alli sense dir gaire gran cosa, però de la resta ja n'estan farts.

Copiar i pegar.

Els polítics ens volen vendre canvis i més canvis cap a un món ideal on ningú pagarà impostos i tothom tindrà de tot. Som uns tontos que ens creiem tot això quan sempre acabem fem el mateix. Després diuen que hi ha moltes idees però clar no tenim un puto duro i no es pot fer res. La gent no vol renovar res perquè ningú diu el preu de la renovació. Si renovem haurem de tirar algo a la basura i comprar alguna cosa i això es costarà alguna cosa. Ningú vol moure's d'on està per por a perdre el lloc. Apalancats en una vida més o més alegre, però la gent en realitat no vol canvis i menys si s'ha de pagar. Sempre acabem fent el mateix. Les promeses queden a l'aire com les falles del barri del Vendrell i tot queda igual. Ningú canvia res perquè els compromisos per a, per b i per c no els deixen. Copiar i pegar.

Walking on sunshine, una més.

Una peli musical que incorpora temes musicals en anglès dels anys 80 o 90 com David Bowie o Duran Duran. La història és molt semblant a Mamma Mia. No mata ni molt menys, però si que passes una bona estona i distreta. No té més trascendència. Final és més que previsible.

El dia després també serà normal

Ens hem de creure amb els ulls clucs que guanyarà el millor. Si la sobirania resideix en el poble i aquest escull un candidat sobre la resta vol dir que aquest té més seguidors que els seus rivals. A vegades s’han signat documents entre els diferents caps de llista per consensuar que el candidat més votat sigui alcalde. Aquí al Vendrell aquest exercici de pseudemocràcia interessada no s’ha portat a terme en aquest cursa electoral perquè algunes tenen molt clar  qui guanyarà, encara que no ho vulguin reconèixer en públic.  Segurament el resultat d’aquest pacte no seria del seu gust. En el fons, també és democràcia i sobirania popular unir la resta de formacions en un pacte per desbancar el que ha registrat més vots.

De la llista, n’hi ha per triar i remenar. Estan els que representen els vendrellencs de tota la vida de la carretera de Valls a la Riera de la Bisbal amb persones molt actives dins l’associacionisme local. Després estan els que es fan anomenar progressistes amb cares totalment renovades amb un representativitat d’altres zones i col·lectivitats del Vendrell. Després estan els que al darrer moment van sortir del partit de govern, una mica per marcar posició al costat de formacions més independentistes. També han integrat regidors d’altres localitats de la comarca que han acabat a la capital per presentar-se a la capital perquè les retribucions són més optimistes.

Després estan els que crec qui segurament heretaran molt de moviment independentista català que ha tingut en els darrers 3 Onze de Setembre uns clars exemples d’un gran poder de convocatòria a la via pública. Alguns dels seus seguidors obviamente votaran altres propostes electorals, però aquest  color independentista es pot beneficiar d’aquesta majoria que guarda l’estelada a l’armari o la penja al balcó.  Després estan els derivats de les forces més espanyolistes que han creat una marca que ara per ara està de moda. És el que es porta i està vivint una bona època tal com s’ha pogut veure a les eleccions andaluses.

Després a l’altre costat tenim una coalició d’esquerres amb gent nova, però amb candidats que és el tercer cop que concurren a les municipals, però que fins ara sempre s’han quedat més o menys lluny de les portes. Ara proven sort. Després hi ha el vot d’esquerra que promou la inclosio de número 3 d’un veí d’origen àrab per atreure aquest vot amb altres mesures relacionades amb aquest línia política. Després estan els que fa un any estaven en les primeres posicions de l’actualitat, però a mesura que passa el temps es van desinflant aquí com arreu d’Espanya.

 Per acabar hi ha els únics que han fet d’oposició al Vendrell durant aquests darrers 4 anys. Un partit que ha anat creixent a marxes forçades en les darrers eleccions. Ell ha anat fent política marcant un camí que pot agradar o no, la resta han anat darrera desmentint moltes de les seves afirmacions i donant una propaganda gratuïta a aquesta formació que repeteixen en bloc tots els seus càrrecs electes actuals.

Al Vendrell és un lloc on pot passar de tot. Hi ha estadístiques fetes sobre el resultat electoral que es pot donar, per tothom calla perquè sembla que les conclusions obtingudes no interessen a la majoria. Tot sembla apuntar que l’actual partit en l’oposició aconseguiria un nou record de regidors, però es quedaria curt a l’hora de formar un govern de majoria absoluta. Llavors, tot apunta que la majoria de partits restants tornarien a fer un pacte per unir esforços per aconseguir una majoria estable al consistori. Alguns segurament regidors no participaran d’aquest pacte de govern i altres es poden vendre per un plat de llentilles.

El Vendrell és una localitat molt complicada. Molt dispersa, sense cap motor econòmic que impulsi l’economia amb una taxa d’atur molt preocupant que arriba al voltant del 30%. La gent jove ha de marxar a altres localitats a guanyar-se les garrofes perquè aquí el present i el futur per la gran majoria no és gaire optimista. Amb unes arques municipals que pateixen greument els excessos dels darrers anys.. Això limita molt la capacitat de maniobra dels propers governants a reduir al màxim la inversió i anar pagant el rebut de la llum i poca cosa més i a pagar interessos com déu mana.

Durant la campanya es pot parlar d’indpendentisme, d’anar a Flandes a buscar empreses per instal.lar-se aquí a la comarca. Es pot parlar de participación cituadana, de reglaments variats sobre l’estat de la vila i mil coses més, però tots o la majoria intentaran passar de puntetes pels grans problemes reals del municipi. No interessa mullar-se perquè hem d’anar a buscar tots els vots dels diferents nuclis i nivells socials. El dia després ens vindran amb un pacte amb com a mínim 11  regidors i endavant 4 anys més i aquí no passa res. Vindran els càrrecs de confiança dels diferents partits i endavant. La vida continúa i tornem a començar. A per la propera que està a la tardor on també poden passar moltes coses. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eix Diari, Baix Penedès Diari a partir del 5 de maig del 2015

Nova enquesta sobre els resultats al Vendrell

Una nova enquesta seriosa sobre el Vendrell m'ha arribat a les mans. Les coses canvien una mica i no és tan estrident com l'anterior. Fins el dia 24 no se sabrà que passarà mentrestant anem veient el que diuen els sondejos amb més o menys encert que descobrirem a obrir les urnes. Seguirem informant

PxC 6
PSC 6
CiU 4
C's 2
PP 1
ERC 1
Som Poble 1

Només present

Els temps verbals en català i en castellà estan marcats en aquests tres marcs. Una cosa que s’ha fet, una altra que està en procés i finalment aquella que està per fer. Això en tots els idiomes no és pas igual. En àrab per exemple, només hi ha dos temps. Una acció que s’ha realitzat que correspon al passat i una acció que es fa o és farà que correspon al present o futur. Hi ha un prefix que marca clarament que l’acció és de futur, però com acabo de dir utilitzant una mateixa fórmula ens podem referir a una acció actual o que s’esdevindrà properament.

Tot i que encara no estem en el període de campanya oficial  són molts els qui ja han començat a publicitar junt amb els seus companys de travessa  electoral les seves bones intencions i de retruc donar a entendre que la gent els voti. A mesura que els dies passen es fa més intens i més reiteratiu aquest campanya social a través de terra, mar i aire.

Alguns filòsofs afirmen que només existeix el present perquè la resta són actes que ja formen part de la història o presumptament ens ho trobem en el nostre camí endavant.

Per als nostres polítics evidentment el seu temps predilecte és el futur. Ells amb els seus escollits ens proposen un món millor que trenca amb un passat que depèn de qui hagi hagut potser un desastre o l’inici del gran canvi que ens portarà a la felicitat suprema.

Evidentment el problema sorgeix quan aquests visionaris del nostre paradís fa 40 anys que fan política directament o indirectament. Hi ha molta gent que no són pròpiament polítics que també porten a terme la seva tasca des del seu lloc des de funcionaris afins fins a càrrecs de confiança fins a responsables d’entitats de diferent àmbit social. Aquests també porten a terme la seva tasca relacionada amb les directrius del partit. A vegades, més difícils de localitzar, però amb la prova de l’esperit sempre es donen a conèixer, encara que alguns juguen a un parell o tres de jocs  cartes i sempre s’adapten a les noves circumstancies del moment amagant sota l’estora el carnet que no interessa en aquell moment que més tard pot tornar a recuperar..

Una de les coses que resulten certament curioses és quan aquests polítics que formen part del passat i amb una presència molt destacada en els darrers anys vulguin arreglar el futur amb alegria i il·lusió. No només no ens han deixat un present optimista sinó que el deute que han carregat sobre la ciutadania priven d’inversions públiques durant les properes dècades reduint la capacitat de maniobra a uns nivells certament preocupants que no permeten gaires alegries en els propers anys .

El nostre futur no tan sols esquiva les inversions per manca de recursos sinó que cada dia  hem de dedicar més esforços a intentar cobrir les necessitats bàsiques a més ciutadans.

El nostre passat ha marcat excessivament el nostre present. Aquesta ha estat una comarca molt castigada per la bombolla immobiliària i no ha sabut crear alternatives.

En el nostre passat vàrem anar una mica de tot entre el turisme, una mica d’indústria, agricultura i el comerç, però a mesura que passen els anys no ens hem actualitzat i hem anat perdent pes específic d’altres localitats que s’han posat al dia amb noves propostes temptatives i explorant nous mercats.

En el tema agricultura només ens cal veure com està el panorama al Baix Penedès, només donem un cop d’ull a com es va degradant l’històric edifici de la Cooperativa Agrícola de la Carretera de Valls. Cada any ha anat morint una miqueta més fins arribar a la situació actual que ja clama una solució urgent.

En el comerç fins que alguns propietaris de locals de lloguers no acabin d’entendre que vivim al Baix Penedès i no pas a les Vegas. Un element clau són aquests lloguers excessius que molts comerciants han de satisfer trinco trinco.

El nostre futur no passa per construir grans móns plens de paraules boniques i projectes engrescadors, hem de garantir uns serveis bàsics pel present i amb el futur hipotecat que tenim estem molt limitats, sort del procés independentista que amb pocs diners pots fer volar molts coloms, però hi ha gent que ja està farta d’aquest joc que està més dins el món fantàstic que no pas real. A veure fins quan aguanta. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del dia 28 d'abril del 2015

Ruta de les tapes del Vendrell, fins diumenge

El Vendrell celebra fins el proper diumenge una nova ruta de les tapes. Hi ha 21 bars, restaurants i pizzeries del centre del municipi on es poden provar aquests noves creacions de durada limitada, però sempre hi ha alguna que supera el seu temps vital. La darrera edició va passar sense pena ni glòria i en aquesta sembla que hi ha més caliu tot i que potser no el que es mereixeria. Hi ha algunes molt currades i altres per complir amb la cita i ja esta. La gràcia d'aquesta és que pots demanar a part de la cervesa  Damm que patrocina el tema, vi, refresc, aigua o altres coses sense suplement dins d'una petició raonable. Us convido a que la seguiu, podreu entrar a llocs on no heu entrat mai per un preu que no és car com és 2,30. Vinga fins el proper diumenge teniu temps. Jo aquí us poso una del Rusc del carrer de les Flors que està molt bé. Ja ho veureu.

Nova enquesta sobre el resultat electoral al Vendrell

Hi ha enquestes  sobre com poden quedar les regidories el Vendrell després del 24 -M. Pot agradar o no, però s'han de tenir en compte el seu resultat. Després falta veure que passa. 

PxC 9

PSC 4

CiU 3

C'S 2

Som Poble 1

PP 1

ERC 1

La meva aportació a Paraules d'amor del Diari Segre

Aquests són els pomes que vaig presentar al concurs Paraules d'amor del Diari Segre per aquest Sant Jordi. Òbviament no vaig guanyar.

Només tu

El cel en els teus ulls.

El mar dins el teu cor.

Un petó ben fort,

per dir-te com t’estimo

La platja

L’ona acarona la sorra.

La lluna il·lumina la nit.

Ones i nit m’acompanyen

per pensar sols en tu

Sol

La llum acarona una nit.

la brisa pentina un camp de blat.

el silenci perfila la nit.

On estàs tu?

Formatge

El ganivet em parteix el cor.

El plat recull les  engrunes.

El pa  m’acompanya.

Demà seré  a la teva boca.

La roda

La carretera no s’acaba.

L’asfalt és  rugós.

El meu cor rodola en silenci.

Posa fre a la meva passió

Sant Jordi

En els queixals  foc.

En la teva mà la rosa

Un llibre a la  butxaca

i la felicitat amb tu

 La mort

Calla.

Sé que m’estimes, però calla

encara no vull ser teu

deixa que el temps passi lentament.

Contraris

L’amor i el desamor

Avui i demà

nit i dia

Tu i jo, sempre.