La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 5 de maig de 2015

Només present


Els temps verbals en català i en castellà estan marcats en aquests tres marcs. Una cosa que s’ha fet, una altra que està en procés i finalment aquella que està per fer. Això en tots els idiomes no és pas igual. En àrab per exemple, només hi ha dos temps. Una acció que s’ha realitzat que correspon al passat i una acció que es fa o és farà que correspon al present o futur. Hi ha un prefix que marca clarament que l’acció és de futur, però com acabo de dir utilitzant una mateixa fórmula ens podem referir a una acció actual o que s’esdevindrà properament.
Tot i que encara no estem en el període de campanya oficial  són molts els qui ja han començat a publicitar junt amb els seus companys de travessa  electoral les seves bones intencions i de retruc donar a entendre que la gent els voti. A mesura que els dies passen es fa més intens i més reiteratiu aquest campanya social a través de terra, mar i aire.
Alguns filòsofs afirmen que només existeix el present perquè la resta són actes que ja formen part de la història o presumptament ens ho trobem en el nostre camí endavant.
Per als nostres polítics evidentment el seu temps predilecte és el futur. Ells amb els seus escollits ens proposen un món millor que trenca amb un passat que depèn de qui hagi hagut potser un desastre o l’inici del gran canvi que ens portarà a la felicitat suprema.
Evidentment el problema sorgeix quan aquests visionaris del nostre paradís fa 40 anys que fan política directament o indirectament. Hi ha molta gent que no són pròpiament polítics que també porten a terme la seva tasca des del seu lloc des de funcionaris afins fins a càrrecs de confiança fins a responsables d’entitats de diferent àmbit social. Aquests també porten a terme la seva tasca relacionada amb les directrius del partit. A vegades, més difícils de localitzar, però amb la prova de l’esperit sempre es donen a conèixer, encara que alguns juguen a un parell o tres de jocs  cartes i sempre s’adapten a les noves circumstancies del moment amagant sota l’estora el carnet que no interessa en aquell moment que més tard pot tornar a recuperar..
Una de les coses que resulten certament curioses és quan aquests polítics que formen part del passat i amb una presència molt destacada en els darrers anys vulguin arreglar el futur amb alegria i il·lusió. No només no ens han deixat un present optimista sinó que el deute que han carregat sobre la ciutadania priven d’inversions públiques durant les properes dècades reduint la capacitat de maniobra a uns nivells certament preocupants que no permeten gaires alegries en els propers anys .
El nostre futur no tan sols esquiva les inversions per manca de recursos sinó que cada dia  hem de dedicar més esforços a intentar cobrir les necessitats bàsiques a més ciutadans.
El nostre passat ha marcat excessivament el nostre present. Aquesta ha estat una comarca molt castigada per la bombolla immobiliària i no ha sabut crear alternatives.
En el nostre passat vàrem anar una mica de tot entre el turisme, una mica d’indústria, agricultura i el comerç, però a mesura que passen els anys no ens hem actualitzat i hem anat perdent pes específic d’altres localitats que s’han posat al dia amb noves propostes temptatives i explorant nous mercats.
En el tema agricultura només ens cal veure com està el panorama al Baix Penedès, només donem un cop d’ull a com es va degradant l’històric edifici de la Cooperativa Agrícola de la Carretera de Valls. Cada any ha anat morint una miqueta més fins arribar a la situació actual que ja clama una solució urgent.
En el comerç fins que alguns propietaris de locals de lloguers no acabin d’entendre que vivim al Baix Penedès i no pas a les Vegas. Un element clau són aquests lloguers excessius que molts comerciants han de satisfer trinco trinco.
El nostre futur no passa per construir grans móns plens de paraules boniques i projectes engrescadors, hem de garantir uns serveis bàsics pel present i amb el futur hipotecat que tenim estem molt limitats, sort del procés independentista que amb pocs diners pots fer volar molts coloms, però hi ha gent que ja està farta d’aquest joc que està més dins el món fantàstic que no pas real. A veure fins quan aguanta. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del dia 28 d'abril del 2015