Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 27 de juliol del 2015

Quan es fa l'encesa del campanar del Vendrell?


Ja hem passat el cor de la festa major del Vendrell ara anem a la segona part. Enguany la festa ha guanyat un lloc al carrer de les Flors. Una manera que la festa arribi a més lloc i no es quedi al cor del municipi. Gran acceptació amb les exhibicions de les escoles de ball del Vendrell. Un lloc que es va aprofitar per donar més vidilla al vespre quan la gent sopava. 
La inauguració pels Malcasats no em va agradar gaire. Va ser una mena de resum ràpid dels seus 15 anys i després una representació amb les seves tites, xones, mangales i més sinònims sense mullar-se gaire en temes de la nostra realitat més propera o llunyana. Haurem d'esperar el dimarts. El canvi de pergamí de la mà del gegant, és una cosa que no acabo d'entendre. Un acte plis plas que semblava més un homenatge a la gent del Ventall que havia fet els timbals i les gralles que es venien amb motiu de la festa major. El castell de foc va durar uns 10 minuts, però només al final és va animar una mica. Potser que agafem els diners del castell de festa major i el passem a la presumpta encesa del campanar. Enguany han muntat un castell de foc de sobre l'església i aquella imatge que tothom espera quan un fum rosa surt de dins el campanar res de res. La gràcia era aquesta i no com aquest any que s'ha convertit en un segon castell de foc.  La presumpta encesa havia de ser a un quart d'una i es va retrassar fins a les 13 hores. 
Els Catarres van triomfar i mira que el seu tercer disc és soso, però ells s'ho monten bé i amb els seus clàssics i encara que sigui vigilia de dilluns festiu a tope. Va ser com el concert de la Desbandada i Laxen de l'any passat que va ser molt concorregut pels que no anem als 40 plastes. En el concert de Teràpia de xoc, la gent estava molt apalancada. Mira que ells s'ho curraven, però ja no són el que eren fa un temps. Van tenir un temps de glòria que ja no és aquesta. 
Els grans triomfadors van ser els Nens amb el seu cinc de vuit. Una colla que admiro perquè qualsevol persona potser el seu presi, cap de colla o el que faci falta. Han tancat aquest club social dels vendrellencs de tota la vida que no va ni en rodes. Qui s'ho curra endavant sigui qui sigui i vingui d'on vingui. No pregunten i tu de quina casa ets?. Molt guay. Molta sort. A la cercavila va estar molt bé. A la pl. Vella hi havia caliu amb gent mirant, no com l'any passat per Santa Teresa que anaven passen els grups i la cosa estava soseta. Gràcies als Diables per citar-me dos cops en els seus versots. Tot un detall. Ahir vaig flipar amb el ZOO, ple de gent i cantant les seves cançons a tope. Un gran descobriment amb altra gent que no savien ni que existien. Avui més coses. Enguany els administradors acaben mandat, però no m'extranyaria que alguns seguissin. Ja ho anirem veient. 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Article totalment imparcial, sense gaire intencionalitat política.