La veu del poble

La veu del poble

divendres, 17 de juliol de 2015

Vine al Vendrell, no queda tan lluny

Ara que és estiu és el moment ideal per venir a gaudir del Vendrell. Aquest és el municipi que queda terra endins de Coma-ruga i Sant Salvador. Proper, però a vegades massa lluny. La fresqueta que corre lliure és un dels elements eteris més buscats de la Rambla del Vendrell a l’ombra d’una ombrel·la mentre comparteixes amb bona companyia un refresc o un gelat
Si ets una persona més moderna i busques nous espais, no dubtis ni dos minuts i ves a donar un tomb sobre tot quan cau la tarda  a la zona de bars del carrer de les Flors. Una àmplia oferta et pemetrà triar que és allò que més s’apropa als teus gustos i butxaca.
Pels matins al nucli del Vendrell hi ha caliu de poble amb gent amunt i avall donant vida a aquestes artèries que fan bategar  a la localitat. El municipi no gaudeix de grans cadenes ni franquícies, però hi ha un teixit comercial molt interessant que et permetrà segurament trobar allò que busques. Si entre botiga i botiga tens ganes de descansar una mica, agafar una bona ombra amb una bona taula i cadira i dóna pas a un kit kat personal i intransferible. Es poden trobar coses molt interessants sense haver de caure en aquestes noves cadenes de fleques que també  s’han implantat a casa nostra destrossant preus.
El Vendrell és un lloc que necessita urgentment que la Rambla, una part important del Dr. Robert i algun carrer adjacent passin a formar part de la illa de vianants del municipi. Ja toca fer el gran pas. En els darrers anys s’han anat tallant en moments puntuals, però ara ha arribat l’hora que aquest espai on els vianants són els protagonistes necessita créixer i consolidar-se. No estem parlant d’una gran inversió de moment, però és una cosa que urgeix com ja han fet altres localitats similars  on la gent ja té més que assumit que ha de deixar el cotxe a certa distància de la zona més comercial. Aquests és un dels temes pendents. Els usuaris que va a una gran superfície  a comprar una cosa concreta  tenen molt clar el seu objectiu. No acostuma a venir a un eix comercial com el que hi pugui haver al Vendrell. Es dirigeix al  seu establiment predilecte aparca a la vora, compra el que creu necessari. És un altre tipus de client o almenys existeixen  estils diferents depenen del moment i les necessitats dels consumidors.
El Vendrell també té la seva plaça particular al carrer de Mar on la gent es fotografia com a record del seu pas pel municipi. Una gran idea que està a l’epicentre de la ciutat. Són moltes les persones que hi passen preguntant-se qui són tots aquells personatges que tenen vida sobre les parets d’aquest solar a tocar a l’Ajuntament.
Pel Vendrell han passat  personatges il·lustres que fa dies que han passat a millor vida, però alguns encara sembla que estiguin vius quan visites alguns dels seus espais més estimats. No costa gaire imaginar Pau Casals escoltant des d’un racó de l’església del Vendrell la nova versió de l’orgue que no té gaire a veure amb l’anterior que ell va salvar dels excessos de la Guerra Civil. També ens podem imaginar al Benet i Jornet de fa 100 anys passejant per davant de la casa del Cal Ximet mentre divaga sobre els seus fills literaris i pensant en quina serà la trama de la seva propera peça teatral.
També hem tingut entre nosaltres un campió mundial de billar de fantasia com l’Isidre Ribas que va triomfar arreu amb el seu art amb les boles i el pal.
Més endavant hem tingut els Laxenbusto que ha portat el nom del Vendrell arreu dels Països Catalans i més enllà de les nostres fronteres i són un dels pilars més importants de a nostra realitat i el seu pública associa a la vila del Vendrell. Uns vendrellencs que també triomfen arreu, però òbviament com no formen part de la cultura oficial han estat marginats dels canals tradicionals de difusió cultural, com són els Rapvivoros fitxats pel gran segell discogràfic Boa. Ells estan aquí i també porten el nom del Vendrell arreu.

El Vendrell és un poble on viuen moltes persones de tot tipus i condició, però que ens recorda que estem en un satèl·lit de la zona metropolitana de  Barcelona. Això del Penedès i del Camp de Barcelona és una cosa més geogràfica i utòpica que real, perquè aquí els vincles principal són amb Barcelona i rodalies. El Vendrell viu d’esquena al mar i viceversa. Són dos móns diferents a pocs quilòmetres de diferència. Algun dia aconseguirem que realment es vinculin, però les iniciatives fins el moment no han sortit massa reeixides, potser algun dia ho aconseguirem i Coma-ruga encara no serà una independent. Publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eixdiari a partir del 15 de juliol del 2015