Ara que és estiu
és el moment ideal per venir a gaudir del Vendrell. Aquest és el municipi que
queda terra endins de Coma-ruga i Sant Salvador. Proper, però a vegades massa
lluny. La fresqueta que corre lliure és un dels elements eteris més buscats de
la Rambla del Vendrell a l’ombra d’una ombrel·la mentre comparteixes amb bona
companyia un refresc o un gelat
Si ets una
persona més moderna i busques nous espais, no dubtis ni dos minuts i ves a
donar un tomb sobre tot quan cau la tarda
a la zona de bars del carrer de les Flors. Una àmplia oferta et pemetrà
triar que és allò que més s’apropa als teus gustos i butxaca.
Pels matins al
nucli del Vendrell hi ha caliu de poble amb gent amunt i avall donant vida a
aquestes artèries que fan bategar a la
localitat. El municipi no gaudeix de grans cadenes ni franquícies, però hi ha
un teixit comercial molt interessant que et permetrà segurament trobar allò que
busques. Si entre botiga i botiga tens ganes de descansar una mica, agafar una
bona ombra amb una bona taula i cadira i dóna pas a un kit kat personal i
intransferible. Es poden trobar coses molt interessants sense haver de caure en
aquestes noves cadenes de fleques que també
s’han implantat a casa nostra destrossant preus.
El Vendrell és un
lloc que necessita urgentment que la Rambla, una part important del Dr. Robert
i algun carrer adjacent passin a formar part de la illa de vianants del
municipi. Ja toca fer el gran pas. En els darrers anys s’han anat tallant en
moments puntuals, però ara ha arribat l’hora que aquest espai on els vianants
són els protagonistes necessita créixer i consolidar-se. No estem parlant d’una
gran inversió de moment, però és una cosa que urgeix com ja han fet altres
localitats similars on la gent ja té
més que assumit que ha de deixar el cotxe a certa distància de la zona més
comercial. Aquests és un dels temes pendents. Els usuaris que va a una gran
superfície a comprar una cosa
concreta tenen molt clar el seu
objectiu. No acostuma a venir a un eix comercial com el que hi pugui haver al
Vendrell. Es dirigeix al seu
establiment predilecte aparca a la vora, compra el que creu necessari. És un
altre tipus de client o almenys existeixen
estils diferents depenen del moment i les necessitats dels consumidors.
El Vendrell també
té la seva plaça particular al carrer de Mar on la gent es fotografia com a
record del seu pas pel municipi. Una gran idea que està a l’epicentre de la
ciutat. Són moltes les persones que hi passen preguntant-se qui són tots
aquells personatges que tenen vida sobre les parets d’aquest solar a tocar a
l’Ajuntament.
Pel Vendrell han
passat personatges il·lustres que fa
dies que han passat a millor vida, però alguns encara sembla que estiguin vius
quan visites alguns dels seus espais més estimats. No costa gaire imaginar Pau
Casals escoltant des d’un racó de l’església del Vendrell la nova versió de
l’orgue que no té gaire a veure amb l’anterior que ell va salvar dels excessos
de la Guerra Civil. També ens podem imaginar al Benet i Jornet de fa 100 anys
passejant per davant de la casa del Cal Ximet mentre divaga sobre els seus
fills literaris i pensant en quina serà la trama de la seva propera peça
teatral.
També hem tingut
entre nosaltres un campió mundial de billar de fantasia com l’Isidre Ribas que
va triomfar arreu amb el seu art amb les boles i el pal.
Més endavant hem
tingut els Laxenbusto que ha portat el nom del Vendrell arreu dels Països
Catalans i més enllà de les nostres fronteres i són un dels pilars més
importants de a nostra realitat i el seu pública associa a la vila del
Vendrell. Uns vendrellencs que també triomfen arreu, però òbviament com no
formen part de la cultura oficial han estat marginats dels canals tradicionals
de difusió cultural, com són els Rapvivoros fitxats pel gran segell discogràfic
Boa. Ells estan aquí i també porten el nom del Vendrell arreu.
El Vendrell és un
poble on viuen moltes persones de tot tipus i condició, però que ens recorda
que estem en un satèl·lit de la zona metropolitana de Barcelona. Això del Penedès i del Camp de Barcelona és una cosa
més geogràfica i utòpica que real, perquè aquí els vincles principal són amb
Barcelona i rodalies. El Vendrell viu d’esquena al mar i viceversa. Són dos móns
diferents a pocs quilòmetres de diferència. Algun dia aconseguirem que realment
es vinculin, però les iniciatives fins el moment no han sortit massa reeixides,
potser algun dia ho aconseguirem i Coma-ruga encara no serà una independent. Publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eixdiari a partir del 15 de juliol del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada