divendres, 11 de març de 2016

Protocols socials segle XXI



Hem de fer un protocol per ocupar pisos. Primer de tot hem de tenir una fe pública sobre que aquell edifici està inhabitat. Després toca una comprovació per funcionaris que no s’ha registrat activitat en els darrers anys. No hi pot faltar la cèl·lula d’un enginyer, electricista, fuster, dissenyadors de mobles i paleta conforme les condicions d’aquell habitatge són idònies per a la seva ocupació. Només faltaria que una nit quan tothom fos es registrés un curtcircuit i tots els hostes haguessin de sortir al carrer amb el pijama posat.
Després els hi hem d’enviar un comunicat a l’empresa del gas, de l’aigua i de l’electricitat que a partir d’ara col·laborin en la tasca social de la nostra societat i si tenen la gosadia de comprovar els comptadors almenys que no enviïn cap factura perquè saben prou bé que han de ser solidàries i no cobrar res a els seus hostes. Ja hi ha prou gent que paguen els seus consums cada mes i que vagi fent que també han de deixar lloc per a les obres socials perquè no només la Caixa fa obres socials en aquest país.
En cas que hi hagi alguna avaria d’algun element de la llar es posaran en contacte amb serveis socials del municipi perquè arrangi el desperfecte i que l’habitatge estigui sempre en perfecte estat d’habitabilitat. Les persones són el més important.
S’enviarà una carta a una empresa de telefonia perquè tan aviat com pugui instal·li connexió wifi en tot l’edifici. A aquestes alçades aquest element és necessari per poder accedir a la xarxa amb els mòbils o tablets. No sigui que per manca de connexió perdin alguna ajuda social o arribin tard a una entrevista de feina.
Tots els seus hostes podran empadronar-se en aquest habitatge durant el temps que faci falta perquè s’ha convertit en el seu habitatge habitual.
Segons aquest protocol queden exonerats de pagar qualsevol despesa comunitària perquè viuen en un lloguer social i no poden fer front a la despesa de l’ascensor ni a la neteja de l’escala. Òbviament seran lliurats a tots els veïns les claus de l’ascensor i altres departaments de la comunitat.  La resta de veïns han d’assumir per aquest protocol que sobre ells recaurà tot el cost de la comunitat i el benefici anirà per tots els membres per igual encara que no abonin la preceptiva quota.
En cas que alguna família que gaudeix d’aquests protocols socials troba un habitatge amb unes millors condicions per a la seva situació, doncs es reservarà dos mesos el seu pis anterior i no es donarà un nou lloguer social fins transcorregut aquest termini.
En cas que algun veí es queixi per algun mala practica dels seus beneficiaris trucarà al departament responsable de lloguers socials per manifestar la seva queixa. Naturalment aquesta haurà de ser escrita amb un mínim de tres signatures de la resta de veïns de l’immoble perquè pugui ser tramitada.
Les persones que gaudeixen d’aquesta condició tindran oficina municipal que vetllarà per la seva situació amb diferents professionals que s’encarregaran de temes bàsics com la salut, el treball i l’escolarització dels menors.
Hem de protegir a aquestes noves víctimes de la societat de consum. Atès que els recursos de les administracions són migrats, la resta de contribuents d’una forma solidària i anònima participaran per obligació moral en aquests projectes socials. Això és el que preocupa.. Aquests que tot just arriben a la fi del mes amb un salari mileurista i els toca pagar tots els impostos, taxes i el que faci falta continuaran contents i cofois amb les seves aportacions perquè no estan inclosos en aquest grup reduït de lloguer social que es va estenent com una taca d’oli per les nostres contrades empobrides després del bluff de la bombolla immobiliària. Aquesta política ha d’anar acompanyada d’inversions i fer que la gent aprengui a pescar. Alguns no han pescat mai ni en tenen cap intenció. S’ha d’ajudar als pobres, però invertir perquè la societat estigui equilibrada i la gent es pugui guanyar les garrofes i no dependre sempre de serveis socials.