Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 5 de març del 2016

Terra de xató o no


En una notícia d’aquestes setmanes passada apareixia que Cunit i Cubelles dins el Penedès Marítim havien abandonat la ruta del xató. Trobo encertada aquesta decisió per part d’aquests dos municipis, nucli  del Penedès Marítim.
Les xatonades funcionen perquè en el lloc que es realitzen hi ha tradició i resulta atractives per als seus veïns. El que no es pot fer és instaurar xatonades allà on la tradició no existeix com es va fer durant uns pocs anys a Albinyana que es va constituir com una sucursal del Vendrell. També  el Concurs de Mestres Xatonaires de Calafell quan al final s’hi presentaven quatre gats comptats i la majoria eren de fora. Doncs toca rectificar com molt bé ha fet Calafell amb una festa on cada restaurant aporta el seu plat al públic a un preu més econòmic que al Vendrell pots triar  una ració . Tot  i que cal reconèixer la cassoleta no és tan bufona com la del Vendrell, però estem parlant de continguts i no pas de cassoletes que al cap del temps no saps ni on guardar-les a casa.
 La Xatonada que es fa a Vilafranca és un xic artificial amb poca participació pública en relació a altres municipis. Aquesta versió vilafranquina del  plat és més la salsa que  una altra cosa. En la varietat està la riquesa.
Trobem establiments d’aquesta ruta que elaboren un xató acurat  i altres la veritat és que h té una semblança molt forçada. A part de pagar o no, el que s’hauria de fer és dins uns varem ampli demanar una qualitat  mínima als restaurants per formar-hi part. Una xatonada com la del Vendrell amb 30 edicions a la seva història ja funciona sistemàticament si el temps acompanya mínimament. No li cal gastar gaires euros en publicitat perquè la gent ja ho sap pel boca orella que és el més funciona. Els diners abonats a la ruta millor invertir-los en premis i rebaixar el preu de la ració.